Les cames van fer figa el pitjor dia i la patacada va ser de les que fan mal. El partit que tothom donava per guanyat, el que havien de ser tres punts plàcids davant el cuer i ja descendit Xerez, es va convertir en un autèntic malson per al Girona. La llei de Murphy va aparèixer a Montilivi per trencar la ratxa de 25 partits sense guanyar dels andalusos, la de 7 victòries seguides dels gironins a casa i confirmar que la màxima que diu que quan es parla massa, -dijous el club va presentar un estudi de l'impacte conòmic que suposaria pujar a Primera- malament rai.
En una tarda per oblidar el Girona, trencat per les baixes, va fer el pitjor partit de la temporada i va caure clarament davant un Xerez que, a la mitja part, ja dominava per 1-3. La trempera que va generar la remuntada davant l'Alcorcón la setmana passada es va anar diluint a mesura que anaven caient els gols visitants. L'1-4 només començar la represa va esvair les mínimes possibilitats de remuntada gironina. Ahir, però, el que hauria calgut era un miracle perquè l'equip no va estar gens fi. La decepció va ser majúscula al final del partit tant entre la plantilla com a les graderies. Amb la derrota, l'ascens directe se li pot complicar seriosament al Girona depenent del que passi al partit d'avui entre l'Alcorcón i el Vila-real i tenint en compte que la setmana que ve es visita el Madrigal. No hi ha res perdut, no, però ahir es va fer un pas enrere important i van volar tres punts de Montilivi que es poden trobar molt a faltar a final de temporada.
Una setmana més Rubi va haver de sobreposar-se a l'allau de baixes per confeccionar un onze titular ple de no habituals. Amb gairebé mitja plantilla absent per lesió (Migue, Tébar, Kitoko, Benja, Jandro, Garmendia) i sanció (Jose), el tècnic va col·locar Txiki i Juncà als laterals. L'altre gran novetat va ser el retorn de Juanlu Hens a la dreta. Al davant, un Xerez descendit i sense res a fer però alliberats de qualsevol pressió. En principi, un rival menys potent que l'Alcorcón però del qual Rubi no se'n fiava ni un pèl. No li mancava raó. I és que amb homes com Porcar, Marquitos, Rey o Bodipo, no hi havia lloc per a cap confiança. Conscienciar psicològicament l'equip que caldria treballar tant o més que contra l'Alcorcón va ser la principal tasca de l'entrenador durant la setmana. Rubi, com més d'un i més de dos aficionats gironins, no les tenia totes. El Xerez va regalar de bon començament la pilota al Girona, renunciant de manera clara a dur l'iniciativa. Calia tenir paciència. El primer avís seria de Luso, amb un xut llunyà que va sortir fora per poc. Tanmateix, qui estrenaria el marcador, gairebé sense voler-ho va ser el Xerez. Una inoportuna relliscada de Mallo, després d'una passada enrere de Chus Herrero, va acabar amb la pilota als peus de Marquitos, que, amb un toc suau, no va perdonar.
Es repetia l'escenari del dia de l'Alcorcón: un regal del Girona que posava coll amunt el matx. Els de Rubi no es van enfonsar i van reaccionar de seguida. En la primera acció després del 0-1, una excel·lent jugada individual de Juanlu Hens va acabar una centrada que Jofre, amb molta sang freda, i amb la dreta, va enviar al fons de la xarxa. El Girona reaccionava i Montilivi, també. El partit estava anivellat però Rubi es desesperava des de la banqueta al veure que el seu equip no tenia el control al mig del camp. Qui sap si per les moltes baixes, pels nervis o per la pressa, el Girona no estava còmode. Gens. El Xerez jugava a plaer massa a prop de l'àrea de Mallo i després d'uns quants córners, tornaria a glaçar Montilivi. Marquitos, entrant des del darrere culminava magistralment una jugada trenada.
Amb l'1-2, el Girona es va espavilar. Primer Felipe i després Acuña, de cap, van posar a prova un segur Toni Lechuga. Semblava que arribava la reacció però va ser el Xerez que tornaria a mossegar i de quina manera. Al límit de la mitja part, Jose Vega, en posició legal, va culminar un contracop amb el tercer gol andalús. El cuer ballava el Girona. La carta de la remuntada èpica ja s'havia gastat dissabte passat i ahir més que una remuntada el que calia era un miracle. I és que només començar la represa, el Xerez ampliaria el marcador. Porcar va resoldre i va batre, al segon intent, Mallo davant la passivitat de la defensa. L'1-4 destrempava definitivament l'equip i també Montilivi, que ja no hi creia.
Quedava mitja hora per endavant i el públic es va encendre contra l'àrbitre després d'unes mans no xiulades de Galán. Luso i Felipe van tenir l'opció de retallar distàncies però van topar amb un encertat Lechuga. Els ànims estaven calents. Felipe, de penal, va fer el 2-4 i Moral va enviar una pilota al pal que podria haver significat el 3-4. No hi va haver remuntada. Del cel de l'Alcorcón a l'infern d'ahir en set dies.
