Si hi ha al vestidor de l'Olot algú que sàpiga de què va això de jugar promocions d'ascens i guanyar-les, aquest és Albert Serra. El central, que viu la seva segona temporada al club, ha celebrat al llarg de la seva carrera tres ascensos de categoria (dos amb el Girona i un amb el Llevant), però és que a més a més també va viure una altra fita inoblidable per al futbol gironí: l'exitosa etapa del Figueres a la Copa del Rei 2001/2002, on van caure a semifinals contra el Deportivo. Serra només s'ha quedat amb la mel als llavis una vegada, la temporada 2005/06, quan el Girona de Domènec Torrent va quedar eliminat per l'Eldenc en la darrera eliminatòria per l'ascens.

"Vam perdre el partit d'Elda 1-0 per culpa d'un pèssim arbitratge i després a casa, tot i ser un equip molt golejador, ens vam quedar sense marcar i vam acabar caient 0-2. Però allò ens va motivar encara més als jugadors que ens vam quedar a l'equip i la temporada vinent no vam fallar", recorda el futbolista gironí. Dit i fet. El Girona va viure un any mogut amb la destitució a mig curs de Joan Carrillo i l'arribada del tàndem Salamero-Rodríguez, però es va acabar arribant al "play off" i allà no es va fallar. "Primer vam eliminar el Mutilvera, tot i que vam perdre en l'anada en un camp impracticable on no ens vam adaptar, i després vam superar l'Alcalà. Va ser clau que allà a Madrid en Sergi Raset forcés l'expulsió de Gonzalo. Perdíem 1-0 i estàvem eliminats, però vam acabar guanyant 1-2 i fent bo el 2-1 de Montilivi vam pujar", relata.

El Girona tornava a Segona B i a Montilivi hi arribava Raül Agné per, en teoria, consolidar l'equip i salvar la categoria sense angúnies. Tot i ser una temporada marcada pels problemes econòmics -"vam estar quatre mesos sense cobrar i vam fer diverses rodes de premsa de denúncia"-, esportivament les coses van reixir. "Vam quedar campions de carrer i vam poder preparar el play-off a consciència", explica Serra, que considera aquell ascens com el més especial de la seva carrera "si n'haig de triar un". El per què és senzill: "el Girona ja hi havia estat a Segona B, en canvi fer el salt a Segona A era una cosa espectacular, feia mig segle que no s'hi havia arribat. Era un ascens important i a més el vivia amb l'equip de casa". Pujar també donava aire a un club ferit pels deutes: "la sort va ser que vam pujar i d'aquesta manera es van poder eixugar alguns deutes i recuperar alguns diners".

Serra va debutar al futbol d'elit amb el Girona, com d'altres futbolistes de casa com Xumetra, Matamala, Chechu i Jaume Duran. L'equip va salvar la categoria, però a final de temporada, contra pronòstic, el club va decidir prescindir-ne. A vegades passa, però, que d'un disgust neix una oportunitat i el central, que havia fet la pretemporada al Palamós, va acabar fitxant pel Llevant. Serra recorda que "tenia l'oportunitat de seguir al futbol professional i d'anar fora de casa. No era el mateix que jugar a Girona, era un repte, vaig endur-m'hi la família...". Les coses van anar rodades. En l'any del Centenari el Llevant va pujar a Primera de la mà de Luis García i Serra va acabar-hi jugant 17 partits.

Finalitzada l'etapa al club valencià Serra va tornar al Girona i d'allà va fitxar la temporada passada per l'Olot, coincidint amb el retorn dels garrotxins a Tercera. Ara és a les portes de viure el quart ascens de la seva carrera i no ho vol desaprofitar. "Aquest grup mereix pujar, hem fet mèrits suficients durant l'any. Ens ho mereixem els tècnics, els jugadors, la directiva i l'afició", subratlla. Serra alerta que l'Elx Il·licità "ens ho posarà difícil, però al final si nosaltres fem el nostre futbol, ho hem d'aconseguir. I no ens espanta jugar al Martínez Valero. Ens motiva. Si a algú li tremolen les cames per haver de saltar en un camp amb molta gent és que potser no està fet per ser futbolista".