Jordi Matamala torna a casa. Ho fa als seus 37 anys i després de tres temporades a Huelva. I ho fa "content", amb la mateixa "il·lusió" i "ganes" del primer dia, però amb una dosi molt més elevada d'"experiència" i maduresa. Encara sense saber del cert qui l'entrenarà, quan serà presentat o quin serà el dia en el qual haurà de tornar a la feina, el migcampista de Vilobí d'Onyar creua de nou Espanya per enllestir el trasllat que el retornarà d'Andalusia fins a la seva llar. Una negociació "ràpida" va tancar el seu acord amb el Girona per la propera temporada, per la qual cosa encetarà la seva tercera etapa a Montilivi, convertint-se en el primer fitxatge de l'era post-Rubi.

Des que l'estiu del 2010 va abandonar el club rumb al Recreativo, el nom de Jordi Matamala ha sonat cada estiu per reincorporar-se al club blanc-i-vermell. "Hi ha hagut d'altres moments, però per una o altra cosa mai s'havia arribat a una entesa. Mai saps quan arribarà el moment de tornar i ha estat ara, quan ha anat tot lligat", s'explica. Sergi Raset ja va contactar amb el de Vilobí d'Onyar un cop els gironins van encetar el play-off, però no va ser fins divendres que, una trucada de Javi Salamero, va accelerar el procés. "Han mostrat molt d'interès en fitxar-me i això m'ha fet que no dubti gens".

A més, després de tres anys al Columbino, la seva etapa al Recreativo apuntava ja cap al seu final. "Se'm va dir si volia seguir a Huelva, però era un interès més per part de l'entrenador però no pas pel club. Així que, si no se'm vol al cent per cent, millor no estar-hi", reconeix. Amb tot, admet que ha viscut una "experiència molt bona" durant aquesta etapa, que va arribar en un "moment inesperat", però que l'ha fet viure coses que "mai hagués viscut" si no se li hagués presentat aquella "oportunitat". "Al Recreativo li he d'estar molt agraït per tot", completa.

Ara, però, canvi de xip. Matamala pensa en blanc-i-vermell i confia a rendir al màxim en la que serà la seva tercera etapa a Montilivi. Als seus 37 anys, el gironí es veu "capaç" de rendir al "mateix nivell" que el grup, si bé l'edat comença a pesar per segons quines coses. "Abans em plantejava el futur any rere any. Ara ho faig de sis mesos en sis mesos. És obvi que visc coses d'una manera diferent a com les vivia abans, però no em puc queixar. M'he sentit molt bé durant aquesta última temporada, i això que he jugat molt i no he tingut lesions", s'explica. "Si no em veiés en cor d'estar al màxim, l'últim lloc on vindria seria a Girona", remata.

És conscient Matamala que aterra a un club que s'ha quedat a les portes de pujar a Primera, una pressió extra per al vestidor que encara s'ha de formar. Però, veterà com ningú, sap com encarar una situació així. "No sóc ningú per treure la il·lusió a l'afició, però cal ser realistes. Encara s'ha de definir la plantilla i no és el moment per marcar-nos objectius. Ja hi haurà temps per això".