El Barça cobrarà pel traspàs de Villa a l´Atlètic un màxim de 5 milions d´euros

Els blaugranes només en rebran segur 2,1 per un futbolista que van comprar per 40 al València l'estiu del 2010

09.07.2013 | 07:12
David Villa lamenta una ocasió perduda en un partit de Lliga de Campions contra el Celtic.
David Villa lamenta una ocasió perduda en un partit de Lliga de Campions contra el Celtic.

David Villa canviarà aquesta temporada el FC Barcelona per l'Atlètic de Madrid després que ahir a la tarda els dos clubs tanquessin el traspàs del davanter internacional. L'operació no ha estat exempta de polèmica pels escassos rèdits que en traurà el Barça: un màxim de 5,1 milions d'euros, repartits en 2,1 milions aquesta temporada, 2 milions més si el jugador pertany a l'Atlètic de Madrid la campanya 2014/15 i un altre milió si allarga el seu con?tracte fins a la Lliga 2015/16. Això sí, el club blaugrana es reserva un 50% dels drets sobre un futur traspàs del jugador.
L'asturià va arribar al Barcelona l'estiu del 2010 i com a blaugrana ha disputat un total de 119 partits oficials en els quals ha marcat 48 gols: 33 a la Lliga Espanyola, 8 a la Lliga de Campions, 6 a la Copa del Rei i 1 a la Supercopa d'Espanya. Villa podria debutar com a blanc-i-vermell en partit oficial en la Supercopa d'Espanya, competició en la qual l'Atlètic de Madrid, campió de la Copa del Rei, s'enfrontarà contra el Barcelona, campió de la Lliga.
La lesió soferta pel davanter asturià el desembre del 2011, durant el Mundial de Clubs, ha afectat el rendiment del davanter. Villa va patir una fractura per estrès de la tíbia de la cama esquerra que el va obligar a estar inactiu durant vuit mesos. Després al jugador internacional li va costar a entrar en la dinàmica de l'equip. Desplaçat en el joc a la banda esquerra, els números de David Villa es van resistir tant com els minuts que tenia en l'última temporada. Amortitzat en part el seu fitxatge pel Barcelona, que va pagar 40 milions d'euros al València a l'estiu de 2010, el fitxatge del brasiler Neymar Jr. encara li deixava amb menys opcions de lluir en el quadre blaugrana.

Ofertes sense concretar
Per Villa s'hi havia interessat el Tottenham Hotspurs de Vilas Boas i també es va especular amb una oferta del Manchester United, encara que finalment l'interès de l'Atlètic de Madrid, que buscava un "9" després del traspàs de Radamel Falcao al Mònaco, és la que més ha convençut totes les parts. El Barcelona va pagar 40 milions d'euros al València el 2010 per Villa i ben aviat en va amortitzar la despesa. Recentment proclamat com a campió del Món amb Espanya, l'asturià va anotar 23 gols en la seva primera temporada al Camp Nou, diversos dels quals apareixen en les instantànies per al record d'un any gloriós per als blaugranes, com els dos que va marcar en la golejada per 5-0 al Reial Madrid o el torpede directe a l'esquadra que va liquidar la final de la Lliga de Campions davant el Manchester United a Wembley, on el Barcelona va alçar el seu quart títol continental.
El Barça semblava haver trobat per fi l'anhelat golejador que se li havia resistit, una estrella del futbol mundial que, al seu torn, acceptava sacrificar-se (va deixar el seu lloc de "9" per jugar a la banda) a favor del millor Leo Messi, epicentre de l'univers culé.
Tot anava rodat per al davanter de Tuilla (Astúries, 1981) que, el mes de març del 2011 s'havia erigit a més en el màxim golejador de la història de la selecció espanyola. Però la creu va arribar durant el Mundial de Clubs, al desembre d'aquell any, quan Villa va patir una fractura per estrès a la tíbia esquerra. Després d'un viacrucis de gairebé vuit mesos, el davanter va rebre l'alta mèdica, però no va arribar a temps per a la disputa de l'Eurocopa de Polònia i Ucraïna, en la qual La Roja va tornar a coronar-se com a campiona continental.
Si allò va ser un cop, pitjor va ser la constatació que el seu olfacte s'havia assecat i ja no era el mateix. El nou tècnic blaugrana, Tito Vilanova, va anar dosificant-lo al començament de temporada passada, on a comptagotes va semblar que podia tornar a ser el mateix, però de mica en mica la seva presència va anar sent anecdòtica i no va passar de suplent.
Algunes discussions amb Messi sobre el terreny de joc van alimentar el debat sobre si la suplència era fruit d'una relació gris amb l'astre argentí. Però la seva discreta actuació a la Copa Confederacions amb Espanya, aquest estiu, va ser la constatació d'una sospita: el declivi de l'asturià no només es produïa al Barcelona, sinó també en el seu paper en la selecció. Ara té l'ocasió de reivindicar-se a l'Atlètic de Madrid.

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema