Xabi Gil, segon entrenador del Girona fins a l'últim dia de juny, continuarà un any més a la Segona Divisió A. Aquest cop, però, ho farà lluny de Montilivi, després que l'Alcorcón fes oficial ahir l'arribada del català a l'entitat del Santo Domingo per convertir-se en la mà dreta de Miguel Álvarez, el nou entrenador.

Xabi Gil a l'Alcorcón. Com sorgeix aquesta opció i quin és el camí que segueix fins que la seva arribada al club sigui una realitat?

Tot plegat s'engega quan acabem el play-off contra l'Almeria. El director esportiu de l'Alcorcón va posar-se en contacte amb mi i també amb Rubi. Ens volia. Però llavors estàvem immersos en converses amb el Girona i Rubi ja tenia sobre la taula la proposta del Barça, que acaba acceptant. Tot i això, amb el pas dels dies, l'Alcorcón insisteix en mi; ho emplacem tot a l'elecció del tècnic i quan l'escollit és Miguel Álvarez hi dono el vistiplau. Vaig dir que de la meva part no tenia cap inconvenient i ell també ho va acceptar. I aquí estem...

A Miguel Álvarez ja el coneixia personalment?

Sí, sí. No he treballat mai amb ell, però el conec des de fa molts anys. Ens hem enfrontat un grapat de vegades i, a més, hem compartit xerrades sobre futbol. És un tècnic que té un perfil al qual em puc adaptar per treballar. Tracta bé la pilota, vol un equip organitzat, que jugui... Avantposa la construcció a la destrucció. Vaja, al que estic acostumat després de tants anys amb en Rubi.

L'il·lusiona el repte?

I tant. És un repte important. Arribo a un equip amb pressupost baix, però que ve de fer el play-off dues vegades consecutives. Però estic sobretot content perquè tinc feina un any més a Segona A, una categoria a la qual m'ha costat molts anys arribar. Hauria estat molt dur quedar-me fora només un any després d'arribar-hi.

La seva idea, a llarg o curt termini, és la de ser primer entrenador?

No. Rotundament. Sempre he volgut arribar a l'elit, a la Primera Divisió. Això ho he tingut molt clar. Però he tingut també present que només puc fer-ho si sóc segon entrenador o preparador físic. Sóc conscient que no tinc el nivell per ser primer entrenador i arribar el més amunt possible. Ara bé, sempre que he pogut, he fet de tècnic al futbol base, perquè m'agraden molt els nanos...

Passats uns quants dies des que el Girona va dir adéu al somni de Primera, valori'm aquesta última temporada. Què s'emporta d'aquesta etapa?

Miri, fa 20 anys que entreno, dels quals només n'he descansat un parell. I li puc dir, sense dubtar-ho, que aquest últim ha sigut el més especial. Mai he tingut una plantilla i un grup humà com el que he tingut al Girona. I dubto que mai la pugui tenir una altra vegada. Ha estat una temporada molt especial. Però no només pels resultats, que és un afegit, sinó pels jugadors, per les seves ganes de treballar, pel seu respecte brutal cap a l'entrenador... Tot.

Creu que en un tres i no res tot això tan "especial", com vostè ha dit, que ha pogut viure al Girona, quedarà en l'oblit per la marxa de tants jugadors i també de part del cos tècnic?

És molt i molt evident que l'equip, o també l'entitat, patirà un gran canvi respecte a l'últim curs. Més del cinquanta per cent de la gent que llavors hi havia, ja no hi serà. S'obre ara una etapa nova que pot ser millor o també pitjor. Només el temps ho dirà. Tot el que hi havia a dins s'ha de tornar a construir. Molta gent important, no només parlant com a futbolistes, sinó com a persones, no hi seran aquesta temporada. Però també es queden peces indispensables; aquestes, però, s'hauran d'adaptar als nous.

Va fer ben fet Rubi d'acceptar la proposta del Barcelona?

Sí. Sense cap mena de dubte. Vaig ser el primer que li vaig dir que ho acceptés. És una oportunitat única que no es pot deixar escapar. Tenir al davant l'opció d'entrar al cos tècnic del Barça és una possibilitat que has d'agafar sí o sí. A més, estic convençut que Rubi aportarà moltíssim. Segur.

Tot i que ara marxi a l'Alcorcón, vostè guardarà simpatia al Girona per tot el que ha viscut aquesta última campanya?

Evidentment! De tot arreu on marxes, sempre t'emportes records de tota mena, bons i dolents. Però és que de Girona m'ho emporto tot! La ciutat, l'afició, un any sencer de treball amb un grup humà bestial... El Girona sempre serà el meu equip. Sempre. Quan ens enfrontem amb ells l'intentarem guanyar perquè sóc un professional i em dec a una entitat, però totes les altres jornades estaré molt pendent del meu Girona. Espero que faci un any tan bo o millor que l'anterior.

Deixa la porta oberta a un possible retorn?

Sí, perquè estaria encantat de tornar el dia de demà. Com he dit, del Girona m'ho enduc tot. Penso amb persones com Javi Galiano, Jordi Balcells, Jota, Edu... És gent amb la qual he compartit moltíssimes coses, grans emocions, moments boníssims. Seria impossible dir que no a un hipotètic retorn.

Com encaixa això de separar-se de Rubi, amb qui ha compartit tants i tants anys de feina?

Em sap greu, no l'hi negaré, perquè han estat molts anys treballant plegats. Però estic molt content per l'oportunitat que se li ha presentat. És brutal. Sóc el primer d'alegrar-me'n. Ara bé, la meva relació continuarà essent excel·lent. Ara perquè són vacances i només parlem cada dos dies, però quan no, xerrem cada dos per tres!