Què hi fan un gironí, un polonès, un belga i un nord-americà en una habitació d'hotel al bell mig de Nicòsia? El que sembla una situació típica de qualsevol acudit és la realitat amb la que conviu dia a dia Jose Martínez. El de Taialà, després de passar-se gran part de la seva carrera al Girona, ha decidit fer el salt a un món ben diferent al que estava acostumat. Nova cultura, nou idioma, costums del tot diversos i un futbol que dista, i molt, del que havia viscut fins llavors. Tot plegat ho està digerint en les dues últimes setmanes, les primeres que està vivint com a futbolista de l'Omònia de Nicòsia. Temps suficient no només per conèixer a companys provinent de mig planeta, sinó també per haver debutat ja amb el seu nou equip.

Tancada una etapa "espectacular" al Girona, club del qual ha marxat "trist" però conscient que al davant tenia una "bona oportunitat", Jose engegava ara fa gairebé dues setmanes una aventura ben lluny de casa seva. La seva experiència a l'Omònia xipriota arrencava a primers de juliol. I ho feia a Polònia, l'escenari escollit per realitzar-hi la pretemporada. "Només aterrar, estava molt nerviós. No sabia què és el que em podia trobar i em feia por l'idioma... Però la meva satisfacció va ser total", explica Jose. En posar els dos peus a l'hotel, el gironí va conèixer Bruno, portuguès i un dels capitans de l'equip. "Em va ensenyar les instal·lacions i em va explicar com anava tot", relata.

Bruno no és l'únic lusità d'un vestidor farcit d'orígens diversos. "El fet que hi hagi força portuguesos m'està ajudant a adaptar-me", reconeix. Les primeres impressions van ser molt "positives", suficients perquè el de Taialà s'adonés que ha posat els dos peus en un "club molt professional" que disposa d'una "gran quantitat de treballadors al seu servei". Jose el veu com un dels clubs "més importants" de l'illa, fet que, segons ell, eleva ?encara més el grau de responsabilitat.

Els primers dies de feina, tant a Polònia i com després ja a Nicòsia, han servit perquè Jose hagi viscut una sèrie d'entrenaments d'allò més "alegres", on la "diversió" i el "treball diari" es barregen amb facilitat. I quan no s'entrena, en el poc temps lliure del qual disposa, Jose aprofita per conèixer l'illa i practicar el seu nivell d'anglès, el segon idioma de Xipre i una de les eines de comunicació que més s'utilitzen en aquell territori. "De moment he vist poc, però sembla una ciutat ben tranquil·la que té de tot i amb gent molt amable", s'explica.

Si ha pogut notar el tracte de la gent pel carrer, el gironí també ha viscut en primera persona l'ambient del seu nou estadi. Va ser en un partit amistós, sense els punts en joc, però una experiència suficient per quedar impressionat amb la manera de viure el futbol i de sentir els seus colors que tenen els aficionats de l'Omònia. Va ser ara fa uns dies, quan el conjunt xipriota va enfrontar-se a l'Skoda Xanthi grec. Tota una experiència que Jose mai oblidarà. "Va ser el meu debut i no em podia ni imaginar el que m'esperava. L'estadi és molt gran i molt maco, amb uns vestidors de primer nivell. Estava nerviós perquè sortia de titular i només realitzar l'escalfament la gent va respondre molt bé. Em vaig quedar de pedra quan vaig saltar al camp; l'afició cantava tota l'estona i fins i tot es van encendre bengales al darrere d'una de les porteries. Era un amistós però hi havia un ambient brutal", recorda.

El duel va acabar amb victòria de l'Omònia (3-1) i la satisfacció d'un Jose que ja espera amb moltes ganes la cita d'aquest proper dijous contra l'Astra romanès. Serà una prova de foc per als xipriotes, que aspiren a jugar la Lliga Europa aquesta temporada i el duel d'aquesta setmana n'és el camí. "És un dels objectius del club. Volem intentar arribar a la fase de grups de la segona competició més important del continent. I a la Lliga, mirar de ser primers o segons per intentar jugar la Champions la propera temporada. A més, també hi ha la copa de Xipre, que és un títol de força rellevància", diu.

I tot plegat, mentre espera que el club li trobi algun pis per "entrar a viure", el pas previ perquè la seva xicota faci les maletes i l'acompanyi en aquesta aventura. Tot i la distància, confia a rebre també el caliu de la família. L'avió en serà el millor remei. "Ells hi estan acostumats. L'Àngel, el meu germà, juga a Anglaterra, així que ara tindran un altre destí. Hi ha vols cada dimarts i divendres des de Girona, així que ho tenen fàcil...", informa.