Tito Vilanova ha deixat de ser aquesta tarda entrenador del Barcelona. A la segona recaiguda, ha decidit que la seva salut, la seva vida, és més important que dirigir el seu equip de l'ànima, perquè el càncer no coneix de somnis, ni de desitjos, ni tampoc d'anhels.
A en Tito aquesta cruel malaltia li va pegar per primera vegada el novembre de 2011. Llavors, era el segon del seu amic Pep Guardiola, i ni s'imaginava que, cinc mesos després, el club li proposaria substituir al millor entrenador de la història del Barça i li donaria les regnes d'un equip ple d'estrelles perquè pogués demostrar que no sol era un geni de la pissarra sinó també un excel·lent gestor de recursos humans.
Es va operar d'un tumor a la glàndula paròtide a l'hospital de la Vall d'Hebron un 11 de novembre, vigília d'un partit de la Lliga de Campions contra el Milan.
Després de passar pel quiròfan, Vilanova es reincorporava progressivament al treball dues setmanes després i, al maig d'aquell any, el doctor Ricard Pruna confirmava que el tècnic català estava "mèdicament curat".
Després de l'adéu de Guardiola, Tito es va convertir, davant la sorpresa de l'entorn culé, en el primer de bord. Va assumir la direcció de l'equip l'estiu de 2012 reconeixent que perdria "totes les comparacions amb Pep" però, en l'esportiu, va guanyar la primera d'aquestes signant a la Lliga una primera volta de somni.
No obstant això, el càncer irrompria de nou en la vida de Tito per posar-ho tot de cap per avall, inclòs el vestidor que dirigia amb enorme èxit fins aleshores i que va acusar, aquesta vegada sí, el delicat estat de salut del seu líder, massa vegades absent del dia a dia.
El 19 de desembre al matí, el Barcelona enviaria als mitjans un comunicat anul·lant el dinar de Nadal, preludi d'una dolentíssima notícia, com ho ha estat aquesta tarda l'anul·lació de l'entrenament vespertí i la convocatòria d'urgència de la roda de premsa en la qual Sandro Rosell i Andoni Zubizarreta han anunciat aquesta segona recaiguda.
Des de finals de l'any passat han estat freqüents els viatges de Vilanova a Nova York per iniciar un nou tractament i els rumors sobre el seu estat de salut, que no han parat malgrat que ell mateix i el propi Rosell no s'han cansat de dir una i una altra vegada que tot anava bé.
L'última setmana ha estat marcada pel distanciament de Guardiola i Tito, per la forma tan diferent que dues persones, que es coneixen des de fa 28 anys, tenen ara de percebre la lleialtat i els codis d'amistat i afecte.
Ara, posat tot en perspectiva, aquest conflicte sembla del més fútil. Tots dos havien de retrobar-se dimecres que ve, a Alemanya, en l'amistós que disputaran el Barça i el Bayern de Munic, però el Tito no hi serà.
Ara, el futbol o arreglar la seva relació amb Pep han quedat absolutament en un segon pla. Als seu 44 anys, Vilanova lluita per una cosa molt, moltíssim més important. "Quan em van detectar la malaltia, el primer que vaig pensar és que els meus fills fins i tot em necessitaven", va confessar després de superar el càncer per primera vegada.
