Joaquim Boadas és president des de l'abril de l'any passat i va entrar al projecte avui fa tres anys, al costat de Josep Delgado, inicialment com a vicepresident.

Vostè és l'única persona, a banda de Josep Delgado, que continua dins del projecte tres anys després. Quin balanç en fa?

És complicat perquè han passat moltes coses. És difícil fer-ne un resum ràpid. El que valoro més positivament és que el projecte continua viu independentment que només quedi jo i el propietari, Josep Delgado, del grup de persones que el vam iniciar. El 21 de juliol de 2010, gràcies a Delgado, vam salvar el futbol a Girona. Sense la seva intervenció avui no hi hauria futbol professional a la ciutat. Quan vam entrar vam salvar l'amenaça de descens que pesava sobre el club per uns salaris impagats de prop d'un milió d'euros. La temporada 2011/12 vam tenir aquella salvació miraculosa i heroica amb l'espectacular tram final de temporada, i el curs passat vam quedar-nos a les portes de Primera. I tot plegat, a 4 dies de celebrar el 83è aniversari del Girona, el proper 25 de juliol. Nosaltres tenim ganes de seguir fent gran el projecte, i més ara que hem aconseguit que la ciutat i la provincia vibri amb el futbol.

Encara li cou no haver pujat?

Tinc clar que no vam pujar per una sèrie de factors externs que ens van perjudicar. El partit del Xerez en va ser un. I alguna decisió arbitral també, tot i que potser aquí no hi havia mala fe. En la intervenció d'un tercer en un partit sí que hi ha mala fe. No ho puc passar per mal. Hi va haver partits amb resultats molt estranys al final de temporada i espero que algun dia, ara que la LFP diu que s'hi vol posar fins al fons, tot això s'aclareixi. Ni que sigui per a una compensació moral.

No té la sensació que en aquests tres anys s'han quedat pel camí massa cadàvers (entrenadors, directors esportius o secretaris tècnics i assessors, directors generals, una vintena de consellers...)?

És que és complicat treballar al club. Molt complicat. La gent es pensa que és anar allà a fer una ?reunió cada mes i no, cada dia hi ha problemes per resoldre. Som un club humil i tothom ha de pedalar. Hi ha gent que potser ha marxat perquè el Girona no era el que pensava i d'altres que ho han fet per motius personals.

Hi ha estabilitat institucional?

Sí. Fa temps que no hi ha moviments. Les sortides recents de Javi Salamero i Kat Gorska es poden considerar casos puntuals. El primer va venir aquí però tenia ganes d'entrenar i com que el Sabadell devia seguir insistint, al final se'n va anar cap allà. La directora general ha plegat per motius personals per canvi de residència ja que se'n va a viure a Madrid.

Kat Gorska, a banda de Directora General, també era membre del Consell d'Administració. Com compensaran la seva baixa?

La Kat estava al Consell com apoderada de l'Unió Esportiva Girona sl, l'empresa propietària del Girona, de la qual jo en sóc l'administrador únic. Ara el seu lloc en representació de la màxima accionista l'assumirà Olga Melekhova. És a dir, la Consellera és Unió Esportiva Girona, però com que s'ha de designar una persona física abans era la Kat i ara ho serà l'Olga.

Abans em deia que estava molt satisfet per haver engrescat Girona i comarques amb el club. Però de què se'n penedeix? Què faria ara d'una altra manera?

L'error més gran va ser alliberar els seients el dia de l'Almeria i que hi haguessin socis que es perdessin aquell partit. No tornarà a passar. Va ser un error de comunicació intern perquè jo vaig dir una cosa i l'endemà se'n va fer una altra. Les instruccions eren unes i es va fer una cosa diferent. No tornarà a passar mai més.

El club ha estat, com a mínim públicament, dos cops en venda en aquests tres anys. Un quan Delgado va anunciar que se'n volia desprendre per un euro i l'altre, l'estiu passat, quan van jegociar amb Dilmé i Alonso. La idea continua essent vendre?

Ara la intenció seria buscar un soci, un inversor, per estirar junts del carro. Si pogués ser algú del món del futbol que ens pogués ajudar estaria bé. Si no hem arribat més lluny fins ara és perquè hem anat coixos en efectius. Quan es va lesionar Benja no li vam poder buscar cap substitut i l'Almeria ens va acabar superant al play-off perquè tenia més fons d'armari. Lluitem en inferioritat de condicions amb els rivals perquè anem limitats pressupostàriament.

Quin ha sigut el millor moment d'aquests tres anys?

La salvació que vam assolir de manera heroica la temporada 2011/12.

Més que la lluita per l'ascens del curs passat?

Sí, perquè tot va quedar adulterat per factors externs. La nostra permanència va ser pels nostres propis mèrits, no ens va ajudar ningú, i la vam aconseguir quan molts ens donaven per descendits i, gairebé, per desapareguts.

Josep Delgado va ser clau per salvar el club però continua desaparegut. El seu cas es pot solucionar aviat?

Si no hagués sigut per Delgado ara mateix no hi hauria futbol professional a Girona. La gent ho ha de tenir molt clar. No tothom inverteix per un projecte com aquest entre 12 i 13 milions d'euros, en aquests tres anys, per eixugar deutes i ajudar al dia a dia del club. El Girona encara no és autosuficient, ens queda potser un any per aconseguir-ho. Algunes inversions s'haurien pogut fer millor, si per comptes d'invertir en bàsquet ho haguessim fet en el futbol hauria anat més bé... però sense ell no seríem aquí. Està resolent els seus temes personals i esperem que ben aviat ho pugui aconseguir perquè el club també hi sortirà guanyant.