´L´excusa perfecta per justificar qualsevol derrota és l´arbitratge´

29.07.2013 | 10:51
´L´excusa perfecta per justificar qualsevol derrota és l´arbitratge´
´L´excusa perfecta per justificar qualsevol derrota és l´arbitratge´

Pere Barceló (Girona, 1984) debutarà aquesta temporada a 2aB, després de quatre anys xiulant a 3a. El gironí omplirà un buit de més d'una dècada sense col·legiats de la demarcació a la categoria de bronze i de retruc es convertirà en el més ben posicionat de la província. Tot i comptar amb els assistents Xavier Aguilar (1a) i Rafael Orellana i Ramon García (2a), l'arbitratge professional gironí està orfe des de la retirada de Jesús Téllez el 2006.

L'arbitratge gironí no passa pel seu millor moment, no troba?
Això va per fases i ara hem tingut un buit. Són molts anys sense un àrbitre gironí al futbol professional o semiprofessional. Tot i això puja gent jove amb molt nivell i estic segur que arribaran lluny. Estic content per tornar a posar la primera pedra.

Vostè té 29 anys i el màxim per pujar a Segona B en són 30. Just al límit!
Sí, l'any passat ja m'hi vaig quedar a les portes i enguany he fet molt d'esforç per poder arribar aquí. Al final he obtingut la recompensa.

Si no s'hauria hagut de quedar per sempre més a Tercera?
Sí. És una categoria maca, però sempre vols mirar més amunt i haver pujat és un premi.

El gran somni és xiular a Primera?
Sí, està claríssim. Tant per als àrbitres com per als jugadors. Arribar a Primera és el màxim. És molt complicat perquè a 2a B som 120 àrbitres i després es redueix molt: a Segona en són 22 a tot Espanya i a Primera només 20. L'objectiu d'ara és consolidar-me.

Un cop complerts els 45 s'ha de deixar el futbol?
Sí, però pots arbitrar futbol base i en alguns casos, si passes les proves físiques, a Quarta Catalana.

En quins criteris es basa la Federació per atorgar ascensos?
Al llarg de l'any fem una seguit d'exàmens i proves físiques, psicotècniques, de regles de joc, de reglament federatiu espanyol, d'anglès i d'actes i anàlisi de situacions de joc. A més, al llarg de la temporada vénen informadors al camp per avaluar la teva actuació. A partir d'aquí es fa una mitjana de tot i amb la nota s'atorguen els ascensos i descensos.

Professionalment, vostè a què es dedica?
Estic de professor a la Federació Catalana. Imparteixo l'assignatura de Regles de Joc en els cicles formatius del futbol.

Per què va decidir ser àrbitre?
M'hi vaig anar trobant. Vaig jugar molt de temps a futbol; primer al Sant Ponç, després a la Penya Bons Aires i finalment al Girona. Quan tenia 14 o 15 anys en Toni Arcas em va proposar provar-ho, i a poc a poc m'hi vaig anar enganxant, fins que al final vaig deixar el futbol en edat de juvenil per dedicar-m'hi exclusivament.

I com ho veien els seus pares?
El meu pare molt bé. Li agrada molt el futbol i em portava amb cotxe als partits. A la meva mare li és més indiferent però sempre m'ha ajudat en tot.

Amb tot el que es diu a la graderia, el vénen mai a veure o pateixen massa?
El meu pare encara ve, però no m'agrada gaire que ho faci perquè es diuen autèntiques barbaritats. Però un està tan concentrat que a vegades ni les sents!

Insults, amenaces... Se senten maltractats?
L'excusa perfecta d'una derrota és l'àrbitre. Que un dia en concret pot ser que l'àrbitre tingui errors? I tant, com qualsevol jugador. És l'error humà. L'àrbitre intenta fer la seva feina el millor que pot.

Part de la culpa és perquè els nanos pugen malament des del futbol base?
Sí. Els responsables són els pares. Crec que els entrenadors, en general, estan formant bé els seus jugadors. A Tercera està molt bé. Es té molt respecte per l'àrbitre, es nota el canvi de Primera Catalana, tant de jugadors, com d'entrenadors, delegats... Però al futbol base veus coses lamentables. Pares que volen ser un mirall per als seus fills i llavors durant un partit fan i diuen autèntiques barbaritats.

De tant en tant es produeixen agressions i pallisses als àrbitres, sobretot al futbol amateur. Què en pensa de tot plegat?
És lamentable. Al llarg de l'any sempre hi ha tres o quatre esdeveniments d'aquesta mena. Tot recau allà mateix: educar els nens. Hi ha una frase adequada per això: "Eduquem els nens i no haurem de castigar els homes". Costa molt canviar, i des de petits els entrenadors ho estan fent, però els pares segueixen igual.

Se senten desprotegits?
A partir de Segona Catalana la cosa ja canvia perquè hi vas amb assistents. A Tercera Divisió no hi ha, en general, cap tipus de problema. Però a Tercera i Quarta Catalana hi vas sol, desprotegit, i pot ser perillós.

Els errors arbitrals poden decidir partits. Per què no posar ?càmeres com al bàsquet o al tennis?
Aquí s'obre un debat etern. Jo només utilitzaria la tecnologia en els gols fantasma. El que es vol introduir a la lliga anglesa i, probablement a l'espanyola, és un xip que indiqui a l'àrbitre si la pilota ha entrat o no, perquè des de certs llocs és molt complicat veure-ho.

I pels penals o fores de joc?
I com ho faries? A la televisió a vegades no queda clar ni amb 10 repeticions. De situacions de fora de joc o penal n'hi ha moltes al llarg d'un partit. El joc s'interrompria tota l'estona i igualment dubtaríem.

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema