Robredo, dotze anys guanyant

L'olotí s'estrenava al circuit professional el juliol del 2001 a Polònia i diumenge sumava el seu dotzè títol a Croàcia

30.07.2013 | 07:52

Era el vint-i-nou de juliol de 2001. Just ahir feia tretze anys del primer títol ATP d'un jove Tommy Robredo que, per sorpresa, derrotava el també català Albert Portas remuntant un set en contra (1-6, 7-5 i 7-6) a la final del torneig de Sopot, a Polònia. "Guanyar el primer títol sempre és un èxit important i, especialment, fer-ho davant Portas que aquest any ha guanyat un Master Series a Hamburg", assegurava aquell dia un Robredo que, als seus dinou anys, aconseguia un primer títol que, un altre clàssic de la terra batuda, l'argentí Guillermo Cañas, li havia negat només uns mesos abans a Casablanca. Aquell 2001, el curs de l'explosió en el circuit de Robredo, l'olotí va tancar l'any entre les quaranta millors raquetes del món. Una posició, consolidat a l'elit del tennis mundial, que Robredo ha mantingut durant més d'una dècada amb punts àlgids, com el cinquè lloc del rànquing ATP que va ostentar l'estiu del 2006, o altres de més complicats com el calvari per una complicada lesió que va viure l'any passat quan va arribar a caure fins a la posició 470 el mes de maig.

"L'únic que volia era tornar a jugar, sentir-me competiutiu i demostrar que em queda una mica de corda", explicava Robredo després del seu gran paper a Roland Garros, on va aixecar tres partits a cinc sets abans de caure contra David Ferrer a quarts de final. I, més que recuperar sensacions en l'alta competició, Robredo viu una segona joventut després de guanyar diumenge el seu segon títol ATP d'aquesta temporada superant l'italià Fabio Fognini en el final d'Umag, a Croàcia. Just dotze anys després de la seva primera victòria a Sopot, Robredo sumava un altre títol i feia un nou salt al rànquing ATP. L'olotí és ara el vint-i-dosè tennista mundial, la millor raqueta catalana i la quarta de l'Estat només per darrere de David Ferrer, Rafa Nadal i Nico Almagro. Dos títols (Casablanca i Umag) en una temporada, que encara no ha acabat, és el millor bagatge de Robredo en la seva carrera igualant el dos tornejos aconseguits en el seu millor exercici, el del 2006 quan va vèncer a Bastad i Hamburg, o també el 2007 (Metz i Sopot) o el 2009 (Buenos Aires i Costa Do Sauipe).

El seu darrer títol, diumenge a Umag, deixa clar que la recuperació de Robredo és absoluta. El seu rival a la final, l'italià Fabio Fognini, és un dels tennistes més en forma del circuit i abans de topar-se amb l'olotí portava tretze partits consecutius guanyant, fet que l'havia portat a emportar-se els títols de Stuttgart i Hamburg. Ara, Fognini ha pujat fins al setzè lloc del rànquing ATP, però diumenge no va poder amb un Robredo que, després del partit en declaracions a Catalunya Ràdio, reconeixia que "estic gaudint molt del tennis, fa un any estava en la posició 470 de l'ATP i ara torno a estar entre els millors". Amb 31 anys, la mateixa edat, per exemple, que David Ferrer o un any menys que Roger Federer, Robredo no es posa límits i fa uns setmanes explicava a Diari de Girona: "El primer objectiu és jugar bé el següent torneig. Sincerament, l'edat m'és ben igual. Pots estar més cremat amb 25 anys i millor amb 35". I, per seguir gaudint del tennis, Robredo juga a partit d'avui un torneig d'exhibició de tennis sobre la platja a Luanco (Astúries).

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema