Sense temps per pair el seu primer Campionat del Món, guanyat a Angola, Enric Torner va fer les maletes el passat octubre per iniciar una nova aventura a terres italianes. A les files del Forte dei Miarmi, un equip construït amb l'objectiu de guanyar-ho tot, el jugador torderenc està experimentant una nova vida i un hoquei totalment diferent: "Canviar de país i de lliga a la vegada és una mica complicat i el primer mes vaig haver d'adaptar-me al joc d'aquí. Em va costar molt perquè a Itàlia l'hoquei és molt més ofensiu i no s'especula amb el resultat. Jo vinc d'un hoquei més tàctic", diu l'exjugador de Tordera, Igualada i Lloret.
En el món de l'hoquei és sabut que la millor selecció és l'espanyola (cinc mundials i set europeus consecutius). Amb la crisi, però, els clubs d'OK Lliga perden poder adquisitiu i cada vegada són més els jugadors catalans que militen en lligues estrangeres. Guillem Trabal i Marc Coy, per exemple, ho fan a Portugal (Benfica) mentre que els gironins Carles Cantarero (Saint Omer) i Guillem Ribot (Saint Brieuc) són a França. A Itàlia, el colomenc Ferran Garcia milita al Follonica. El seu camí l'ha seguit enguany Torner, qui explica que aquesta és la seva "primera experiència a fora de casa". Al seu nou equip, però, hi ha trobat una nova família. Comparteix pis amb el gallec Pablo Cancela, que li fa de germà mentre que el reconegut Pedro Gil fa el paper de pare i dóna la cara per ell. "Pablo m'ho ha facilitat tot: l'idioma, situar-me al poble,... i Pedrito és qui és, el que diu té molta importància i tothom se l'escolta. Si necessito alguna cosa, m'ho pregunta i ho demana".
Amb més de 8.000 habitants, Forte dei Miarmi és una petita població costanera de la Toscana i l'objectiu del club d'hoquei és situar-se entre els millors d'Europa. Aquest any, per exemple, s'han reforçat amb Pedro Gil i el mateix Torner amb l'objectiu d'aconseguir el triplet: lliga italiana, copa i CERS. Això implica que el jove de Tordera tingui pressió. "Si no t'espaviles, les grades estan plenes, i comencen a sortir alguns comentaris", diu el fill del mític Josep Enric Torner i germà de la també Campiona del Món Paula Torner. "No em sento qüestionat perquè em posen les coses molt fàcils i la gent entén que és el meu primer any i que vinc d'un hoquei totalment diferent, però els hi vull tornar aquesta comprensió", afegeix tot reconeixent que "al principi no sortia dels partits massa content". A Itàlia donen molta importància al fet de marcar gols. A nivell personal està complint els deures i ja n'ha fet 19. Una bona xifra si es té en compte que l'any passat en va fer 38 amb el Lloret. I a nivell d'equip, les coses tampoc van gens malament. A la Serie A van pel bon camí -són campions d'hivern amb nou victòries, dos empats i una derrota- i a la CERS van guanyar el partit d'anada dels vuitens a Lleida (4-5), on Torner va fer un gol.
L'ambient dels "tifosi"
Un dels partits més emocionants que ha viscut Torner en els tres mesos que fa que és Itàlia va ser el derbi de la Toscana contra el CGC Viareggio dels germans Bertolucci. Era un enfrontament entre primer i segon classificat i la tensió va ser màxima en un pavelló ple de gom a gom, en un ambient que a Catalunya només se li acosta el derbi osonenc entre Vic i Voltregà. "L'afició és increïble i va haver-hi gent que es va quedar sense entrada", recorda un Torner que lamenta que a l'OK Lliga "no sigui així" i que també destaca que "només van poder venir 150 aficionats del Viareggio perquè si no hi hauria pogut haver problemes entre els tifosi". El resultat final va ser empat a un gol. "No va ser el nostre millor partit i això es va notar després al poble, la gent vol estar a dalt i quan les coses no es fan ben fetes també t'ho diuen".
A part de viure partits amb un gran ambient a les graderies, el jove, de 23 anys, també està aprenent de jugadors experimentats amb qui comparteix vestuari. Els reconeguts Pedro Gil (33) i Alberto Orlandi (40) en són un exemple. Però de qui més pot aprendre Torner és d'una llegenda com Roberto Crudeli, que el passat 20 de desembre va fer 50 anys. Crudeli és entrenador-jugador i, a la seva edat, manté ritme i qualitat per jugar una trentena de minuts cada partit. "M'està ensenyant moltes coses i estic sorprès del físic que té. Ell s'entrena com tots i és com un jugador més", diu Torner d'un home que només va néixer tres anys més tard que el seu pare.
Tot i no seguir el dia a dia del seu exequip, Torner parla amb "els meus amics del Lloret i, de moment, les coses no estan massa bé, però tenen un bon equip i crec que se'n sortiran" i es mostra agraït a un club que li ha obert les portes a la selecció absoluta i a la lliga italiana. "Els desitjo molta sort. El meu canvi és positiu però més com a experiència personal. Tenia la necessitat d'anar a un equip guanyador, però mai se sap si es guanyarà o no".
Ryanair Girona-Pisa
Una altra novetat que viurà Torner a Itàlia serà la disputa del play-off per a la Lliga. Amb el Mundial disputat a Angola, el calendari és més ajustat i la Serie A no ha tingut descans per Nadal. Després d'una breu escapada, el dia de Sant Esteve ja tornava a agafar l'avió. "Tenim una gran connexió Ryanair entre Girona i Pisa i gràcies a això ja ha vingut tota la meva família a veure'm. Alguns amics ja demanen cap de setmana per venir, sort que tenim una habitació lliure al pis!"
