La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat al jutge Pablo Ruz que admeti a tràmit la querella per apropiació indeguda interposada contra el president del Barcelona, Sandro Rosell, pel fitxatge de Neymar, davant la possibilitat que els contractes que el van sustentar fossin "simulats".

El fiscal José Perals demana al jutge en el seu informe que admeti a tràmit la querella presentada per un soci del club, ja que els contractes del jugador "que s'han anat signant entre les parts en ocasions no responen al que hi ha indicat, tractant-se en algun cas de contractes simulats", i en altres casos es canvien de tipus contractual de manera fraudulenta.

El fiscal dóna suport a la tesi del querellant que no se sap la quantitat que efectivament va pagar el Barcelona pel fitxatge del davanter brasiler Neymar Silva Santos Júnior i s'ha amagat per això als socis una informació que havia de ser pública.

Si bé considera que ara no és "urgent i necessari" citar a declarar Rosell, reclama al jutge que dicti una sèrie de diligències, entre elles demanar a la FIFA que aporti la documentació del fitxatge.

També reclama al jutge que demani al propi jugador el contracte que va signar amb la societat N&N, propietat del seu pare, de manera que li cedia els seus drets; lliure una comissió rogatòria al Brasil per sol·licitar del Sants CF el contracte de traspàs del jugador, i citi com a imputats els empleats de Deloitte que van fer l'auditoria dels comptes del Barcelona.

El fiscal desgrana els contractes que van fer el Barcelona, Neymar i l'empresa del seu pare per al seu fitxatge l'any passat i conclou que, després d'analitzar-los i comparar-los amb els comptes del Barcelona, podrien ser constitutius d'un delicte d'apropiació indeguda en qualitat de distracció.

El fiscal destaca que hi va haver dos moviments sospitosos, un d'ells la firma el 2011 d'un contracte fictici de préstec que en realitat era "una garantia" per al futur fitxatge de Neymar, i un altre la "mutació" del que era un acord per al seu fitxatge en una clàusula de penalització d'aquest.

Relata que el 15 de novembre de 2011 el Barcelona, Neymar i N&N (empresa que havia d'adquirir els seus drets el 2014) van signar a Sao Paulo (Brasil) un contracte pel qual el club manifestava la seva intenció de contractar el jugador el 2014, quan acabessin els seus drets amb el Santos CF.

El Barcelona va pactar abonar en aquell moment a N&N 10 milions en virtut d'un "contracte de préstec" que, segons el fiscal, era simulat i es tractava en realitat d'una garantia per al futur fitxatge.

A més, es va acordar que el preu per adquirir a Neymar que havia de pagar el Barcelona per "drets federatius i econòmics" era de 40 milions (en què s'incloïen els 10 del "préstec") i es va establir una clàusula de penalització en cas d'incompliment del contracte per import de 40 milions.

Finalment, el 3 de juny de 2013 Neymar, N&N i el Barcelona van pactar resoldre aquest contracte d'adquisició perquè el jugador s'havia d'incorporar abans de 2014 al club català, en virtut d'un acord de transferència de drets federatius del Santos CF que també es va signar per una quantitat que es desconeix.

En aquell moment, el Barcelona va reconèixer que no havia complert el contracte de 2011 (ja que el jugador calia incorporar al club català el 2014 i encara no havia acabat la seva relació amb el Santos CF) i que havia d'abonar la clàusula de penalització de 40 milions a N&N i, al mateix acte, es va signar el contracte de treball del jugador.

Per això, el fiscal considera que el que en principi era un contracte de fitxatge (el signat el 2011) es va canviar per una clàusula de penalització d'aquest i que així "els 40 milions s'abonen finalment com una clàusula de penalització quan en realitat inicialment eren per l'adquisició dels drets econòmics i federatius del jugador".

A més, el fiscal analitza la documentació comptable aportada pel Barcelona, en què o bé no apareixen aquests pagaments o bé s'apunten per conceptes diferents.

En els comptes consten al juny de 2012 els 10 milions del préstec com a "part d'un compromís ferm de compra a llarg termini per 40 milions d'euros", però el 2013 no es fa referència a la quantitat de 40 milions que suposadament el Barcelona va abonar per la clàusula de penalització.

Les despeses del fitxatge de Neymar només apareixen en l'Informe de Gestió del Barcelona de 2013, però en una quantitat "sense quantificar", malgrat que aquell any s'havia d'haver apuntat en la comptabilitat.

Tampoc no consta, destaca el fiscal, "la quantitat concreta que efectivament s'ha abonat al Santos CF per l'adquisició dels drets federatius del jugador abans que acabés el seu contracte amb aquest club".

El querellant, Jordi Cases, creu que el Barcelona va pagar pel fitxatge 40 milions a la societat del pare de Neymar i 17,1 milions en concepte federatius al Santos CF, quantitats a les quals afegeix 7,9 milions per un acord sobre tres jugadors del Santos i 9 milions per dos partits amistosos.