La segona versió de Cierra Bravard

La pivot nord-americana, a qui l'Uni no va renovar l'estiu passat, torna ara a Fontajau després de jugar a la lliga d'Israel decidida a tenir un paper molt més protagonista en els esquemes de Caula

10.01.2014 | 15:30
Cierra Bravard, just davant de Sant Pere de Galligants.
Cierra Bravard, just davant de Sant Pere de Galligants.

Cierra Bravard se sent molt còmode a Girona. Aquí va viure la seva primera experiència en el bàsquet professional fora dels Estats Units en una temporada, la passada, que no va ser gens fàcil esportivament per a la corpulent pivot nord-americana que, adaptant-se al bàsquet europeu, competia per destacar en un equip on la seva companya de joc interior, Jacinta Monroe, acaparava molt protagonisme ofensiu. A l'estiu no va renovar, "així és aquest negoci", i va acabar jugant al Bnot Hertzeliya de la lliga d'Israel. Ara, després d'una primera volta molt complicada per a l'Uni, els responsables del club gironí han decidit tornar a portar Bravard a Fontajau. Ella va acceptar ràpidament la proposta. "Una mica per tot. Vaig jugar uns pocs mesos aquí la temporada passada en la meva primera experiència fora dels Estats Units i tenia molt bon rècord de la ciutat, de l'equip, de la vida fora de la pista... Realment m'hi vaig sentir molt còmode i això va fer que fos molt fàcil decidir tornar quan es va obrir una finestra amb aquesta possibilitat", detalla Cierra Bravard sobre els motius que l'han portat a acceptar l'oferta per tornar a un equip on espera tenir un paper més protagonista que en la seva primera etapa a Fontajau: "Tindré un rol més important que l'any passat, això m'agrada i realment crec que el millor per a la meva carrera era tornar a Girona".

Bravard viu a tocar la plaça Sant Pere, en el mateixa pis que fins fa unes setmanes ocupava Chardé Houston, però, informada del que va passar a la seva compatriota, no té la intenció d'anar-se a entrenar en bicicleta. "Vaig caminant, a mi m'agrada més anar a peu o conduint però, de moment, vaig a peu al pavelló", apunta la pivot, d'1,95 d'alçada que, tot i preferir jugar a Lliga Femenina 1 que a Israel, no té cap mala paraula per a la seva experiència a la ciutat israelian de Raanna. "Viure a Israel és molt fàcil. Tothom parla anglès i la vida és molt a l'estil americà i, com que a cada equip hi ha tres o quatre nord-americanes, és com si fossis a casa". Ara, de tornada a Girona, "on la gent diu que parla anglès, però després no t'entenen perquè diuen que parles massa ràpid", Bravard és l'única nord-americana d'un equip que, per un motiu o un altre, ha prescidint de les tres que va fitxar a l'estiu: Chardé Houston, Amanda Dowe i Shenneika Smith. "No és cap problema ser l'única nord-americana, perquè la meva adaptació aquí és molt fàcil. Conec moltes jugadores de l'any passat i abans de tornar encara mantenia el contacte amb la Jael (Freixanet) amb qui sempre dèiem que ens trobàvem a faltar i hem estat molt contentes de retrobar-nos".

Més enllà de les seves bones sensacions a la ciutat i al vestidor, "sempre és important tenir al voltant jugadores amb les quals et trobis bé també fora de la pista", Cierra Bravard ha prioritzat el factor esportiu per deixar Isreal i tornar a posar-se a les ordres d'Anna Caula. "La lliga a Israel és molt diferent. Es pot dir que el bàsquet allà és diferent, perquè a cada equip hi ha quatre o cinc nord-americanes i, al final, els partits acaben sent nord-americanes contra nord-americanes", argumenta l'expivot de la Universitat de Florida que, aquest vespre, contra el Conquero, tindrà la seva primera oportunitat d'agafar el seu nou rol a l'Uni. "Estic expectant per al partit. Fa pocs dies que torno a ser aquí i és complicat saber com funcionarem com a equip, però sembla que volem ser més consistents en defensa i el meu paper serà important tant en aquest aspecte com en el rebot". A Israel, Bravard tenia uns números individuals més destacats que els que feia l'any passat a Girona i, després de parlar amb Anna Caula sap que tindrà un "rol més protagonista jugant més minuts", però ja avisa que ella i Vanessa Ble, l'altra nova incorporació, no vénen a fer el mateix paper en la faceta anotadora que tenia una estrella ofensiva com era Chardé Houston. "Ella tenia un rol molt important en atac, però som jugadores diferents, no es tracta de fer un gran paper individual sinó que totes treballem juntes per al benefici de l'equip".

Esports

Soni, del Peralada.
Tres gironins aspiren a revolucionar la Segona B

Tres gironins aspiren a revolucionar la Segona B

Feia catorze anys que la categoria de bronze no reunia tres equips de la província i Llagostera,...

El sorià acorda amb el club renovar el seu contracte fins al 2019

El sorià acorda amb el club renovar el seu contracte fins al 2019

Machín va arribar a Girona el 2014 i enguany enceta la seva cinquena temporada a la banqueta...

Mojica s´entrenarà avui amb el Girona

Mojica s´entrenarà avui amb el Girona

L'acord entre el Girona i el colombià és total i només resta acabar d'acordar el contracte de...

«No hauria seguit al Girona si l´equip finalment s´hagués quedat sense l´ascens»

«No hauria seguit al Girona si l´equip finalment s´hagués quedat sense l´ascens»

Entrevista a l'entrenador del Girona a poques hores de l'estrena de l'equip a Primera

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema