La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha demanat al jutge Pablo Ruz que admeti a tràmit la querella per apropiació indeguda interposada contra el president del Barcelona, Sandro Rosell, pel fitxatge de Neymar, davant la possibilitat que els contractes que el van sustentar fossin "simulats". El fiscal José Perals considera que els acords del jugador que s'han anat signant entre les parts "en ocasions no responen al que hi ha indicat".

El fiscal dóna suport a la tesi del querellant, el soci Jordi Cases, que denuncia que no se sap la quantitat que va pagar el Barcelona pel fitxatge del davanter brasiler i que s'ha amagat als socis una informació que havia de ser pública. Si bé considera que ara "no és urgent" citar a declarar Rosell, reclama al jutge que dicti una sèrie de diligències, entre elles demanar a la FIFA que aporti la documentació del fitxatge.

També reclama al jutge que demani al propi jugador el contracte que va signar amb la societat N&N, propietat del seu pare, de manera que li cedia els seus drets; lliuri una comissió rogatòria al Brasil per sol·licitar del Santos el contracte de traspàs del jugador, i citi com a perits els empleats de Deloitte que van fer l'auditoria dels comptes del Barcelona.

El fiscal desgrana els contractes que van fer el Barcelona, Neymar i l'empresa del seu pare per al seu fitxatge l'any passat i conclou que, després d'analitzar-los i comparar-los amb els comptes del club, podrien ser constitutius d'un delicte d'apropiació indeguda en qualitat de distracció. José Perals destaca que hi va haver dos moviments sospitosos, un d'ells la firma el 2011 d'un contracte fictici de préstec que en realitat era "una garantia" per al futur fitxatge de Neymar, i un altre, la "mutació" del que era un acord per al seu fitxatge en una clàusula de penalització d'aquest.

L'escrit relata que el 15 de novembre de 2011 el Barcelona, Neymar i N&N (empresa que havia d'adquirir els seus drets el 2014) van signar a São Paulo un contracte pel qual el club manifestava la seva intenció de contractar el jugador el 2014, quan acabessin els seus drets amb el Santos. El Barcelona va pactar abonar en aquell moment a N&N 10 milions en virtut d'un "contracte de préstec" que, segons el fiscal, era simulat i es tractava en realitat d'una garantia per al futur fitxatge. A més, es va acordar que el preu per adquirir Neymar que havia de pagar el Barcelona per drets federatius i econòmics era de 40 milions (en què s'incloïen els 10 del "préstec") i es va establir una clàusula de penalització en cas d'incompliment del contracte per import de 40 milions. Finalment, el 3 de juny de 2013 Neymar, N&N i el Barcelona van pactar resoldre aquest contracte d'adquisició perquè el jugador s'havia d'incorporar abans de 2014 al club català, en virtut d'un acord de traspàs amb el Santos que també es va signar per una quantitat desconeguda.

En aquell moment, el Barça va reconèixer que no havia complert el contracte de 2011 (ja que el jugador es va incorporar el 2013, abans que acabés el contracte amb el Santos) i que havia d'abonar la clàusula de penalització de 40 milions a N&N. Al mateix acte, es va signar el contracte de treball del jugador. Per això, el fiscal considera que el que en principi era un contracte de fitxatge (el signat el 2011) es va canviar per una clàusula de penalització d'aquest i que així "els 40 milions s'abonen finalment com una clàusula de penalització quan en realitat inicialment eren per l'adquisició dels drets econòmics i federatius del jugador". A més, el fiscal analitza la documentació comptable aportada pel club, en què o bé no apareixen aquests pagaments o bé s'apunten per conceptes diferents.