La "Pilota d' Or" d'aquest any, ja abans de la cerimònia d'entrega, és percebuda com un autèntic nyap. A mig món es considera que ha existit manipulació des del moment en què la FIFA va ampliar el període de votació del 15 al 29 de novembre. A mig partit es va canviar el reglament. Joseph Blatter, amb mala consciència per la xerrameca sobre Cristiano Ronaldo en una reunió amb universitaris anglesos, va decidir ampliar al termini. Amb això, a més que els votants podien modificar la seva primera decisió, els que no havien emès el seu vot podien fer-ho. Es va entendre que aquesta decisió va ser presa per ajudar Cristiano Ronaldo, qui havia estat decisiu, amb una exhibició golejadora, perquè en els partits de repesca per al Mundial, Portugal vencés Suècia.

La "Pilota d'Or" ja ha tingut forta polèmica diversos anys. No existeix una normativa reglamentària estricta per a l'emissió dels sufragis. Voten periodistes de France Football, entre ells només un espanyol, el català Francesc Aguilar, d'El Mundo Deportivo, capitans i seleccionadors nacionals. De vegades, s'ha considerat que el veredicte s'havia de cenyir als mèrits aconseguits durant l'anterior temporada. Altres vegades es considera que s'ha de tenir en compte el que ha passat en un any. Això no concorda amb la normativa de la "Bota d' Or", que s'atorga d'acord amb els gols marcats en la temporada anterior. És a dir, no es compten els aconseguits en els mesos de l'actual temporada.

Els criteris són tan canviants que, coincidint amb la disputa de mundials, es va arribar a dir que sense Mundial no hi havia premi i, no obstant això, ni Xavi ni Iniesta, finalistes l'any en què van guanyar el mundial amb Espanya, van aconseguir el trofeu, va ser el seu company d'equip Leo Messi qui es va endur el premi. És constant la confusió entre els triomfs individuals i col·lec?tius. Johan Cryuff va ser guardonat el 1974, malgrat ser derrotat a la final de Munic per l'Alemanya de Beckenbauer. Aquest any s'ha ponderat molt el fet que el francès Franck Ribery guanyés la temporada passada Lliga i Copa d'Alemanya i Lliga de Campions. Si se sumen èxits col·lectius també ha estat, recentment, campió de la Supercopa d'Europa. D'acord amb els valors que consideren alguns, el francès ha de ser vencedor. Després d'ell, guanyador de la Lliga espanyola, hi hauria Messi. Cristiano, que no va tastar cap títol, seria el tercer. Però vagin apostant per allò que els últims seran els primers. Cristiano ja ha anunciat que serà present a la gala del dia 13 a Zuric. També va ser-hi en una altra ocasió en què no va guanyat però el seu anunci fa pensar que sap què hi va a fer.

El futbol espanyol ha aportat guanyadors de la seva Lliga, però fonamentalment estran?gers com Di Stéfano i Messi, tots dos argentins. L'únic espanyol va ser Luis Suárez, el 1960. Jugava a l'Inter i aquesta dada sí comptava molt. No l'hi van donar el 1964 quan va ser campió d'Europa amb Espanya. Va ser per l'escocès Denis Law, futbolista realment excepcional i que va humiliar la selecció espanyola el 1963, al Bernabéu: Espanya, 2; Escòcia, 6 .