Competir a Segona B és més difícil del que s'havia imaginat?

Sí, segur que sí. Però tampoc la temporada anterior ens podíem imaginar que aniríem 24 jornades primers i que pujaríem a Segona B. Nosaltres vam jugar l'últim partit el 29 de juny, el de l'ascens, i el 10-12 de juliol ja havíem de començar els entrenaments de pretemporada. Vam tenir poquíssim temps per planificar la plantilla, tot i que penso que ho vam fer extraordinàriament bé. Teníem coses preparades, però la resta d'equips ja feia sis setmanes que negociaven amb jugadors. Quedava poca cosa de la nostra llista original de possibles reforços i, a més, en teníem una per si pujàvem i una altra per si ens haguéssim quedat a Tercera. Es podia haver fet millor? amb més temps, sí. Un cop iniciada la temporada, vam començar bé la lliga i la Copa, però quan ens pensàvem que ja havíem començat a acumular aprenentatges positius, només vam acumular ensurts.

Els èxits i els fracassos es gestionen millor a Regional o en una categoria semiprofessional?

Nosaltres som una junta molt curtida. Hi ha gent que hi és des de l'inici, quan vam agafar el club a Primera Regional. Estem curtits en circumstàncies difícils, això no ens ve de nou. Ens hem passejat amb el cap molt alt, amb tots els respectes, pel camp del Jafre, de l'Amer, del Sant Miquel de Fluvià... Després de treballar moltíssim hem iniciat la millor època de l'Olot. Som a Segona B!, i això crea afinitats. Tenim molts jugadors de casa, l'altre dia vam jugar amb set o vuit homes de la comarca, i això ens agrada molt al club, a la ciutat, i a l'afició. Estem molt ben arrelats i aquesta és una història molt maca.

Tot i el canvi d'entrenador (Arnau per Edu Vílchez) la victòria se'ls continua resistint. Era la seva primera opció, Arnau?

Sí, ja ho vam dir el dia de la seva presentació. L'Arnau ve d'un model de joc i d'un aprenentatge com el que nosaltres practiquem. Tampoc cal fer-ne bandera, però nosaltres tenim al club una escola d'entrenadors i volem progressar seguint unes pautes.

Han batut el rècord històric de socis (gairebé 1.200), al camp cada partit hi posen 1.500 aficionats, i han aconseguit reactivar el futbol a Olot. És una llàstima que només fallin els resultats?

És una llàstima no poder donar alegries a l'afició, però dóna més força al projecte. Per a mi és un orgull portar un club on, malgrat que les coses no acaben de sortir en l'àmbit esportiu, l'afició respon. I això no és gràcies a nosaltres, és gràcies als seguidors.

A finals de l'any passat l'Ajuntament va presentar el projecte de reforma del camp Municipal, que pot ser integral si en un futur l'equip puja a Segona A. Aquest és l'objectiu que persegueixen?

Nosaltres, de moment, volem guanyar-nos el dret a seguir la temporada que ve a Segona B. D'altra banda, les obres que es faran al camp són responsabilitat de l'Ajuntament. Estem contents que per fi després de 55 anys s'hagin decidit a actuar en aquest edifici municipal. Les obres han de començar de manera immediata, amb la primera fase, i la idea seria que estigués acabada per l'inici de la temporada que ve.

Però, seguint en els objectius esportius, la Segona A és l'estació final d'aquest projecte?

Som un club amb projectes a llarg termini, però és imprudent dir que volem anar a Segona, a Primera o a la Lliga de Campions. Hi ha exemples molt positius de clubs com el Vila-real, que han fet coses molt interessants. Tot i que no ens podem comparar amb ells, sí que a la nostra manera hem de seguir treballant amb ambició. La meta, ara mateix, és clara: seguir a Segona B la temporada que ve. A final de temporada ja farem nous propòsits. Ara, ens agrada haver recuperat el futbol per la ciutat, que als nens els agradi venir al camp i que al carrer es parli de futbol.

Com veu des d'Olot el Llagostera, l'altre gironí de la lliga?

Líder, amb molta força. Tenen jugadors de qualitat i és un club que s'ha guanyat a pols el lloc que ocupa ara a la classificació.