El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha admès a tràmit la querella interposada per apropiació indeguda pel fitxatge de Neymar, ja que podria haver respost a "una simulació contractual", però no troba "d'urgència" de moment citar el querellat, el president del club, Sandro Rosell.

En un acte fet públic ahir, el jutge acull els arguments de la Fiscalia demanant l'admissió i afirma que de la documentació aportada pel Barcelona "es desprenen prou elements" que apuntarien "a una simulació contractual presumptament duta a terme entre els signants dels acords" per al fitxatge, la suma econòmica del qual, el querellant creu que es va ocultar als socis. Ruz considera que de moment no és "d'urgència" cridar a declarar "com a imputat" Rosell, el qual ha demanat públicament al jutge que el citi, fins que no es practiquin diverses diligències que acorda en el seu escrit, entre elles demanar a la FIFA la documentació del fitxatge i al propi jugador el contracte que va signar amb la societat N&N, propietat del seu pare, per la qual cosa li cedia els seus drets.

El jutge Ruz també va enviar una comissió rogatòria al Brasil per sol·licitar del Santos CF el contracte de traspàs del jugador i acorda demanar al Barcelona d'altres contractes que, segons el querellant, van servir també per pagar el fitxatge, en concret uns 7,9 milions per drets sobre tres jugadors juvenils del Santos FC i uns altres 9 milions per dos partits amistosos amb l'equip brasiler. Finalment, acorda que una vegada analitzats els documents demanats se citi a declarar en qualitat de perits els empleats de Deloitte que van fer l'auditoria dels comptes del Barcelona.

En el seu acte, el jutge rebutja a més la personació en la querella del Barcelona com a acusació particular, ja que el club no ha acreditat que sigui perjudicat per aquests fets ni estigui interessat a perseguir el delicte, sinó que, al contrari, en el seu escrit defensava que la querella no s'admetés "en no existir cap perjudici".

El jutge creu que és necessari investigar "les condicions econòmiques" del fitxatge de Neymar per a aclarir si hi va haver "possibles irregularitats amb rellevància jurídica penal atribuïbles al querellat o a terceres persones". Ruz sospita, de la mateixa manera que el fiscal José Perals, que "la causa i la finalitat" dels contractes per fitxar el brasiler podrien haver estat diferents.

El jutge recull la tesi del fiscal que hi va haver dos moviments sospitosos, un d'ells la firma el 2011 d'un contracte fictici de préstec que en realitat era "una garantia" per al futur fitxatge de Neymar, i un altre, la "mutació" del que era un acord per al seu fitxatge en una clàusula de penalització d'aquest. El primer és un contracte signat al Brasil el 15 de novembre de 2011 entre el Barcelona, Neymar i N&N (empresa del seu pare que havia d'adquirir els seus drets el 2014) per la qual cosa el club manifestava la seva intenció de contractar el jugador el 2014, quan acabessin els seus drets amb el Santos. El Barcelona va pactar abonar en aquell moment a N&N 10 milions en virtut d'un "contracte de préstec" presumptament simulat, que es tractava en realitat d'una garantia per al futur fitxatge i que després "va mutar-ne" una clàusula de penalització. I és que en el mateix contracte, en què es va acordar que el preu per adquirir a Neymar que havia de pagar el Barcelona per "drets federatius i econòmics" era de 40 milions (en els quals s'incloïen els 10 del "préstec"), es va establir una clàusula de penalització en cas d'incompliment del contracte per import total de 40 milions.

Finalment, el 3 de juny de 2013 Neymar, N&N i el Barcelona van pactar resoldre aquest contracte d'adquisició perquè el jugador s'havia d'incorporar abans de 2014 al club català, en virtut a un acord de transferència de drets federatius del Santos, que també es va signar per una quantitat que es desconeix. En aquell moment, el Barcelona va reconèixer que no havia complert el contracte de 2011 perquè el jugador s'havia incorporat abans al Barcelona i que havia d'abonar la clàusula de penalització de 40 milions a N&N i, en el mateix acte, es va signar el contracte de treball del jugador. Segons recull l'escrit del jutge, en la documentació comptable aportada pel Barcelona o bé no apareixen aquests pagaments o bé s'apunten per conceptes diferents. El querellant, el soci del club Jordi Cases, creu que el Barcelona va pagar pel fitxatge 40 milions a la societat del pare de Neymar i 17,1 milions en concepte federatius al Santos CF, quantitats a les quals hi afegeix 7,9 milions per un acord sobre tres jugadors del Santos i 9 milions per dos partits amistosos.