Q

uan Ferran Terra tenia 14 anys el seu pare, que havia estat esquiador internacional, li va dir que havia de triar. Des de petit que li encantava l'esport. Feia futbol, com la majoria de nens, bàsquet, però també, vivint a Escadarcs (a cinc quilòmetres de Puigcerdà), esquí i hoquei gel. Aquestes eren les dues disciplines que hi havia sobre la taula. El pare li oferia enviar-lo al Canadà per combinar estudis i la pràctica de l'hoquei en un país amb tradició, "però tant jove allò m'espantava una mica, anar tant lluny, i vaig triar l'esquí", explica. Poc després ja era a Andorra, on va entrar en una mena de Centre d'Alt Rendiment on, a banda d'acabar els estudis, va començar a perfeccionar la seva tècnica. L'accés a les primeres convocatòries de les seleccions espanyoles no va trigar a arribar. I així fins ara. Dimarts el COE el confirmava com un dels vint-i-un escollits per representar Espanya als Jocs d'Hivern de Sotxi el mes que ve, una cosa que ara, als 26 anys, ja no li ve de nou perquè el 2010 ja va participar també a la cita de Vancouver.

Terra, tot i les penúries de l'esport espanyol, competeix al màxim nivell de l'esquí mundial. Explica que "durant l'any em passo fora de casa entre 150 i 170 dies" i això vol dir que està competint en Copes del Món o d'Europa, o preparant-se per a les exigències de la temporada. El seu millor resultat, fins ara, és un sisè lloc en una Copa d'Europa l'any passat, tot i que també ha firmat vuitens i desens llocs. Als Jocs, on competirà en quatre de les cinc modalitats d'esquí alpí (descens, combinada, supergegant i gegant), pensa que el seu lloc ha d'estar "entre els 15 i 20 primers", després que fa quatre anys, al Canadà, el millor resultat fos una 27a posició en supergegant. "Ara tinc més experiència i ambició", confessa, fins al punt que es pregunta "i per què no algun dia un gironí no pot guanyar, per exemple, una Copa del Món?".

Els Jocs, un altre món

L'esquiador gironí subscriu el que solen confessar la majoria d'esportistes olímpics: que no hi ha res com uns Jocs. Ho sap bé perquè continuament lluiten contra la invisibilitat del seu esport i, en canvi, ara, tractant-se d'una olimpiada d'hivern, la cobertura la tindran assegurada. I més després que el debat sobre si Barcelona havia d'organitzar la cita de 2022 ha posat aquesta cita d'hivern en el primer pla mediàtic. Terra assegura que "m'hauria fet molt feliç que la candidatura hagués tirat endavant perquè sóc de la Cerdanya i ens hauria anat molt bé per les ajudes. Fins i tot jo potser hauria pogut arribar a competir-hi. En tot cas, estic convençut que acabarà sent si no el 2026, el 2030".

Prendre part als Jocs de Vancouver el va deixar enlluernat, tot i que ja tenia experiència en proves de primer ressò internacional. "Més que pel fet de competir contra els millors és per tot el muntatge i l'ambient que es genera", destaca l'esportista gironí.

Ferran Terra té clar que "anar als Jocs compensa tots els esforços que fas durant la temporada i et carrega les piles de motivació per tot l'any". És també una bona manera de difondre una disciplina que, segons l'esquiador d'Escadarcs, "es continua veient més com un hobby que no pas com un esport". Terra lamenta que "a Àustria, per exemple, l'esquí és l'esport més seguit i qualsevol nen a qui se li preguntés diria que de gran vol ser esquiador. Aquí tot s'ho menja el futbol".

Aquests dies l'olímpic gironí és a casa, combinant sessions de preparació al gimnàs amb maratons d'esquí de quatre i cinc hores. El cap de setmana de l'1-2 de febrer té previst competir a la prova de la Copa del Món de Suïssa i, des d'allà, és probable que l'equip espanyol ja posi rumb cap a Sotxi (Rússia), on el dia 7 s'obriran els Jocs. Per a Terra seran la seva segona experiència olímpica i està convençut que hi podrà fer un paper encara més rellevant que el de fa quatre anys al Canadà.