Era una tarda més per a ell de feina, d'atendre receptes, d'aconsellar els clients. Al bell mig d'Esparreguera, on el farmacèutic Jordi Cases despatxava dijous amb professionalitat tot i ser conscient que el seu nom era portada en els diaris electrònics i en informatius de ràdios, de parella amb Sandro Rosell. "És ell, és ell", deien alguns vianants en passar pel davant de l'establiment. Tot passava pocs minuts abans que Rosell dimitís, arran de la querella interposada pel presumpte delicte d'apropiació indeguda de 38 milions, en una modalitat de distracció, per fitxar Neymar. Una denuncia impulsada per Jordi Cases, farmacèutic olesà de 42 anys, que aquest cap de setmana estudiarà si retira la querella, com li ha recomanat l'advocat Felipe Izquierdo, o l'amplia a Josep Maria Bartomeu i Javier Faus, vicepresidents que també van firmar els famosos contractes del traspàs.

La farmàcia Guarc és a la plaça de l'Ajuntament d'Esparreguera, en una cantonada. Demanem tanda, esperem el torn, i quan ens toca ens presentem a Jordi Cases. La seva reacció resulta afable, i es diria que parlar del que està passant és un alleujament per a ell, com si li calgués compartir el neguit; pactem no publicar frases textuals. Es treu la bata blanca, fem unes ràpides fotos i parlem. Cases ens ho explica tot, aclaparat però convençut que ha complert amb el seu deure de soci. Fa tres dies que passa nervis i sap el que li espera. Té un posat seriós i aparenta sinceritat en el seu discurs.

Jordi Cases afirma que no té res personal contra Rosell però admet que està en desacord amb les formes de la junta directiva; i algunes de les decisions de més pes que han pres en els darrers anys no li han agradat gens. I defuig que estigui manipulat per ningú, que ell sigui un submarí de Laporta, del Reial Madrid o d'El Mundo. Ell és un soci que, amb altres que li estan fent costat, ha demanat explicacions a la junta del FC Barcelona durant diferents moments: l'han deixat de banda, no ha trobat respostes o li han posat impediments, afirma, de tota mena. El darrer episodi va ser enviar un burofax per demanar les explicacions sobre les ombres del cas Neymar i va rebre el silenci com a resposta. El va indignar.

Tot va arrencar el 2011, és quan Cases i altres socis es mostraven contraris al patrocini de Qatar a la samarreta del Barça. Fan gestions i arriben a fer possible la trobada amb Rosell A la reunió hi eren també el vicepresident Jordi Cardoner i Toni Freixa, portaveu. Pacten que en l'assemblea a l'agost, quan s'hagi d'aprovar o no l'esponsorització, un dels compromissaris defensarà la tesi de dir no a Qatar. La cosa no acaba de funcionar. El compromissari que havia de prendre la paraula per defensar la proposta contrària a la junta va tenir un accident i l'ha de substituir un altre. Ho fa però només li concedeixen dos minuts i és escridassat per altres compromissaris. I Qatar tira endavant.

El grup d'opinió Go Barça no va defallir i va intentar que s'establís un codi ètic intern però la junta no els fa cas. L'any passat, es fa un intent de moció de censura però quan presenten la documentació veuen com es passarà del 5% al 15% després d'una consulta amb la Generalitat, el que entenen és una maniobra defensiva del club. Cases, donant la cara, pregona que tan sols ho fa per barcelonisme, per exigir la la democràcia interna. I el darrer capítol és el cas Neymar. Cases i els socis que li fan costat no entenen les explicacions de la junta, aquest terme al qual s'aferra Rosell: "confidencialitat". Esperen que, com el president ha declarat en entrevistes, en cita una de Josep Cuní, a l'assemblea en doni tots els detalls. No ho fa. Ells els demanen, no els troben, no els hi donen. La querella es posa en marxa, imparable.