L'àrbitre havia concedit quatre minuts d'afegit i el Guíxols, que jugava amb un home menys per l'expulsió de Chicho al minut 55, era a punt de resignar-se a una nova derrota després d'haver vist com la Unificació Llefià remuntava el gol inicial de Marc Medina en els últims deu minuts (1-2). S'estaven jugant els últims segons i els ganxons van forçar un corner. L'última oportunitat. O la penúltima. La defensa visitant va refusar la pilota a la banda i l'equip de Ramon Monràs va buscar penjar l'última pilota a l'àrea aprofitant l'out. Des de l'altre punta de camp s'ho mirava el porter del Guíxols, Dani Castilla, que s'anava mirant la banqueta per veure si rebia l'aprovació del seu entrenador per pujar a rematar. "Uns em deien que sí, d'altres que no... al final vaig fer el que em va semblar". I va sortir bé.
La pilota servida des de la banda la va pentinar Pau. Castilla va observar que el porter del Llefià no sortia i se'n va anar cap al segon pal. La defensa dels barcelonins es va fer un embolic a l'hora de rebujar el perill i el cuir li va caure als peus, sol, davant de porta, just allà on havia calculat que aniria. Era el seu moment. Gol i empat a dos, que si bé no soluciona gaire els maldecaps dels ganxons (són penúltims, a quatre punts de la permanència), va servir per evitar que un rival directe s'escapés i va injectar una dosi de moral extra en un vestidor que, aquesta temporada, s'ha fet un tip de rebre plantofades, molts cops, sense merèixer-les.
Castilla, professor d'Educació Física del Vedruna d'Arbúcies, té 25 anys i viu la segona temporada al Guíxols. Diumenge va marcar el primer gol de la seva carrera i no amagava que "em vaig tornar boig quan vaig veure que la pilota entrava i vam empatar el partit". Segons ell "partits com el de diumenge aquesta temporada n'hem perdut molts, injustament, i que al final poguéssim salvar un punt, que no acabéssim cedint, em sembla que pot ser molt important". Amb la permanència a quatre punts ningú del vestidor ha llançat la tovallola: "si no, no aniríem a entrenar tres dies a la setmana. Hem competit en el 90% dels partits però els resultats no ens han acabat d'acompanyar", afegia el gran protagonista dominical al Sunyer i Arxer de Sant Feliu.
Amb l'empat a dos, Castilla va mirar a la grada per dedicar el gol a la seva xicota. En qüestió de segons, però, ja tenia la plantilla a sobre per felicitar-lo per tant heroïca acció. Ja al vestidor el mòbil li va començar a treure fum. Habitualment sol enviar una crònica amb el partit a una desena d'amics. I la de diumenge el tenia a ell com a protagonista principal no per una aturada, sinó per haver marcat un gol. Ahir confessava que "des d'aquella acció se m'ha quedat un somriure a la cara, la veritat és que avui he anat a treballar molt content". Dani Castilla és de Tordera, on es va formar. També ha jugat a l'Arenys i al Llagostera B, on va arribar de la mà de Jan Regàs i Oriol Alsina.
Seguidor del Barça confès, el porter del Guíxols es declara un admirador incondicional d'Íker Casillas. Considera que "potser no és el millor, però sempre és allà per resoldre el perill" i no s'explica per què a Madrid s'ha arribat a l'extranya situació que es viu sota els pals, amb Diego López titular a la lliga, i el porter de la selecció espanyola jugant Copa i Champions. De moment Castilla ja ha fet una mèrit que el seu ídol no té: donar un punt als seus marcant un gol en l'última jugada.
