La Ciutat de la Justícia ha acollit aquest dimecres la primera sessió del judici contra l'expresident del FC Barcelona Joan Laporta i la seva última junta directiva, per l'acció de responsabilitat reclamada per l'actual directiva per les pèrdues de la temporada 2009-2010, última del seu mandat, de 47,6 milions d'euros. Aquest dimecres i aquest dijous s'han de dirimir les qüestions prèvies sol·licitades pels nombrosos advocats, com la impugnació i presentació de proves, i després es decidirà quan comença definitivament el judici oral.
L'acció de responsabilitat es va decidir tirar endavant l'octubre del 2010 en una assemblea de compromissaris molt polèmica en la qual Laporta no va intervenir per defensar la seva anterior gestió. La votació va ser molt ajustada i Rosell, que es va abstenir, va donar llibertat de vot als membres de la seva junta.
L'objecte del judici és dirimir si l'última junta directiva presidida per Joan Laporta s'ha de fer càrrec dels 47,6 milions d'euros de pèrdues del 2010. La llei de l'esport estableix que els membres de la directiva han d'assumir conjuntament les pèrdues ocasionades durant el seu mandat. D'aquests 47,6 milions, 25 podrien ser coberts per l'assegudora Zurich, contractada a finals del mandat de Laporta per cobrir possibles deutes.
Hi ha 17 exdirectius processats, que formaven part de l'última junta, però la demanda es podria ampliar als directius que van començar amb Laporta i que el van abandonar durant els seus dos mandats, entre els quals hi ha l'actual president, Josep Maria Bartomeu, l'expresident Sandro Rosell i el vicepresident Javier Faus, entre altres, cosa que podria suposar un gir inesperat al procediment. Entre els exdirectius demandats destaquen, a més de Laporta, Alfons Godall, Jaume Ferrer, Joan Boix, Rafael Yuste, Josep Cubells, Albert Perrín, Magda Oranich i Xavier Sala i Martín .
Però, a més, el dilema pel jutge serà decidir si els comptes del 2010 presentats per la junta de Rosell són fiables o no. De fet, es discutiran si algunes partides s'han de comptabilitzar com a despeses o no o si han d'anar en la liquidació del 2010 o 2011, com alguns contractes negociats per Laporta o signats per Rosell, o el valor d'intangibles com els jugadors del planter com Messi, Iniesta o Puyol.
Els diversos exdirectius processats no tenen una estratègia comuna, ja que alguns intentaran demostrar que algunes de les decisions econòmiques preses en temps de Joan Laporta no van passar per junta directiva.
El judici ha començat a l'auditori de la Ciutat de la Justícia de Barcelona, degut a la nombrosa presència d'advocats, 15 per part dels exdirectius (alguns en porten més d'un), que s'enfronten als dos advocats del FC Barcelona, del bufet Cuatrecasas.
Impugnació de l'assemblea de compromissaris
El Jutjat de Primària Instància número 30 de Barcelona ja va desestimar la demanda presentada per Laporta i altres exdirigents contra l'actual junta directiva del Barça, que presidia fins fa uns dies Sandro Rosell, per impugnar l'assemblea de compromissaris de l'octubre del 2010. La demanda va ser interposada perquè Laporta va considerar que el club va vulnerar els estatuts de l'entitat perquè la junta no va permetre la seva intervenció en l'assemblea, on es va recriminar l'estat dels comptes de l'entitat que va deixar la junta sortint. La sentència, confirmada per l'Audiència de Barcelona, però, conclou que "no s'aprecia" que el club vulnerés "cap dret dels demandats ni s'infringís cap precepte legal o estatutari".
Segons la sentència, es reconeix que "potser podrien haver-se articulat mecanismes per facilitar l'accés dels socis compromissaris als documents de caràcter econòmic sobre el que tractava la reunió", en relació a l'auditoria encarregada a l'empresa KPMG. A més, afegeix que "també és possible que la manera d'exposar la informació al soci durant la pròpia assemblea fos millorable", ja que és una qüestió "oberta a la subjectivitat".
A més, admet que "tal vegada es podrien haver previst tràmits específics d'intervenció pel senyor Laporta o altres membres de la junta directiva sortint, amb l'objectiu de proporcionar als socis compromissaris assistents a la reunió una informació més completa i detallada sobre els diversos assumptes a discutir".
Així, el jutge considera que "tot és opinable", però que "una cosa és el que podria considerar-se més convenient o més apropiat per al desenvolupament de la reunió" i "una altra molt diferent el que constituïa un deure legal o estatutari per a la junta directiva i un dret propi de cada soci". En aquest sentit, la sentència conclou que "no s'aprecia" per part del club que es vulnerés cap dret dels demandants ni s'infringís cap precepte legal o estatutari.
