N'hi ha prou amb mitja hora per cobrir els poc més de 40 quilòmetres que uneixen Nicòsia, la capital de Xipre, amb la localitat costanera de Larnaca. Un passeig que, força sovint, cobreix Jose Martínez per trobar-se amb Joan Tomàs. Tots dos són gironins, però el fet de jugar en diferents equips no els impedeix reunir-se per fer petar la xerrada. Aquesta és una de les moltes maneres que, després de sis mesos a la menuda illa del Mediterrani, ha trobat Jose Martínez per aclimatar-se millor a un entorn del tot diferent al que l'havia envoltat al llarg de la seva vida. Va fer de Montilivi la seva llar i, del Girona, el seu club. Va erigir-se com un dels referents de l'afició i, la temporada passada, va plorar com el que més quan l'equip va quedar-se a les portes de l'ascens. També va deixar anar unes llàgrimes el dia del seu comiat. No hi havia marxa enrere. Havia decidit fer les maletes i provar fortuna a un futbol i una cultura totalment diferent. Mig any després, Jose ha viscut mil i una experiències, però se sent a gust a l'AC Omonia de Nicòsia. Sobretot des que Miguel Ángel Lotina, un dels entrenadors amb més experiència del futbol espanyol, s'ha fet amb el comandament de l'equip xipriota.
Sis mesos donen per a molt. I més, quan un es troba lluny de casa seva, en un país totalment diferent i on ha d'encarar tota mena de situacions imprevistes. "Al principi, l'adaptació va ser complicada", admet Jose. El de Taialà, però, s'ha anat acostumant a la seva nova vida. La seva parella l'ha ajudat. Com també els seus pares, que el van visitar el passat mes de setembre. I, sobretot, "la gran família" que ha trobat a l'illa. No només pels jugadors espanyols de l'Omonia, sinó també per futbolistes d'altres equips amb els que, a part de compartir l'idioma, també hi passa forces estones.
Emmig d'una "vida tranquil·la" on el cafè hi té molt a dir -"a la gent li agrada molt; en sol prendre cada dia només acabar de treballar", explica-, Jose admet que es defensa "prou bé" amb l'anglès, el segon idioma del país. "Faig classes dos dies a la setmana i cada cop n'aprenc més", assenyala. Al vestidor, la multiculturalitat és el pa de cada dia. Entendre's, però, no és gens complicat. "Hi ha molts brasilers i portuguesos, així que amb una mica d'espanyol ja n'hi ha prou. Amb la resta, l'anglès m'ajuda", reconeix.
Esportivament, Jose tampoc es pot queixar. Confessa que viu una temporada "força extranya", perquè encara no ha trobat la regularitat que buscava. Tanmateix, després de "jugar-ho tot a l'inici" i de deixar-ho de fer unes setmanes després, ara torna a participar bastant, el que el deixa prou satisfet. Hi ha jugat un paper important l'arribada de Miguel Ángel Lotina a la banqueta. "La seva manera de treballar i l'experiència que té a les banquetes ens pot venir molt bé. L'equip necessitava una millora tàctica i ell ho pot fer molt bé. Als entrenaments es treballa com a Espanya i, personalment, m'afavoreix. El tracte personal també es molt bo", relata el gironí.
L'Omonia és, actualment, sisè a la classificació en una lliga "força diferent a l'espanyola". També hi ha certes diferències a la mateixa competició. "Els sis equips de la part alta no tenen res a veure amb els de la part baixa. Amb el Girona no hi havia cap partit fàcil, però aquí si. El nivell dels sis primers és molt alt, però el ritme de partit és força més baix. Això sí, hi ha molta qualitat en els futbolistes, sobretot els que juguen a dalt". El principal objectiu de l'Omonia es classificar-se pel play-off pel títol, que el disputen els sis primers.
Malgrat tenir els cinc sentits posats en el seu equip i en la seva nova vida a Xipre, no deixa de dedicar alguns minuts al dia a seguir l'actualitat del seu Girona. "Llegeixo la premsa i parlo bastant amb algun jugador i treballador del club. Espero que, tot i els mals resultats, aconsegueixin encadenar un parell de victòries perquè torni la tranquil·litat", indica, abans de demanar a l'afició que "estigui amb els jugadors, que no deixi d'anar al camp". Ell, tot i la distància, de ben segur que ho farà sense dubtar-ho.
