Als 33 anys, Jordi Trias torna a gaudir com mai del bàsquet. I ho fa assumint els galons d'estrella, de líder, de figura del seu equip. Una sensació perduda durant tres anys a Badalona i que aquesta temporada, amb la seva arribada a l'Andorra, ha recuperat amb uns números fora de sèrie: 6 MVP i escollit en 10 de les 17 jornades disputades entre el millor cinc inicial. El pivot gironí, veient que al Joventut no hi estava còmode, va optar per fer un pas enrere i acceptar jugar a la LEB Or "per acabar-ne fent un parell endavant si aconseguim l'ascens". Trias té contracte assegurat amb l'equip del Principat per a la temporada que ve si, com aspiren, pugen a l'ACB. De moment són líders, amb una victòria de diferència respecte al segon (Palència), precisament el rival que demà es trobaran en la final de la Copa del Príncep.

Trias està oferint una mitjana de 14,4 punts i 9,2 rebots en 28 minuts de joc a l'equip que entrena Joan Peñarroya i que té com a director general l'exjugador del CB Girona Francesc Solana. El pivot gironí, que va iniciar-se en el bàsquet als Maristes, confessa que "em sento un jugador determinant i estic molt content amb l'experiència. La gent està molt bolcada amb l'equip i confio que podrem fer bo l'objectiu de pujar a l'ACB". Si queden primers a la lliga, ja ho tindran al sac. Si no, caldrà passar pel play-off, on la temporada passada l'Andorra va caure en el cinquè i definitiu partit, a casa, contra l'Alacant.

Abans de donar el "sí" als andorrans, Trias va descartar ofertes de l'estranger que l'haurien pogut dur a jugar a Anglaterra, Alemanya i, fins i tot, en un lloc molt més exòtic com ara l'Iran. No ho va veure clar i va estimar-se més baixar una categoria "però anar a un club seriós, amb aspiracions de pujar a l'ACB i que, a més, m'oferia la possibilitat de no anar gaire lluny de casa". Plenament adaptat a la vida d'Andorra, Jordi Trias no va trigar a convertir-se en el pal de paller de l'equip. "Coses que abans no em sortien ara les aconsegueixo... tot i que també és veritat que el nivell de la LEB Or és més baix que el de l'ACB", confessa. L'Andorra, abans de l'aturada per la Copa del Príncep, va guanyar el cap de setmana passat a la pista del Breogán -i ja el té a tres victòries de diferència-. L'exjugador del CB Girona, Barça i Joventut explica que la principal diferència entre la LEB Or i l'ACB és "en el físic" i també té en compte que "a la nostra lliga hi ha més contracops, més rapidesa... segurament l'ACB és més tàctica i ordenada". El seu bon paper aquesta temporada no ha passat desapercebut als clubs de la màxima categoria: dos ja l'han intentat seduir aquestes últimes setmanes per dur-lo, de tornada, a l'elit, però ell vol acabar el que va començar i conduir l'Andorra, de nou, al màxim nivell.

El bàsquet a Girona

Per primera vegada en les últimes 25 temporades Girona ciutat s'ha quedat sense cap equip de referència en el bàsquet professional després de la desaparició del Sant Josep. Trias, des de la distància, ho ha viscut amb decepció: "Tot plegat és una llàstima i em sap molt greu, tot i que estic convençut que quan comencem a sortir de la crisi algú reactivarà el tema i, com a mínim, aspirarà a comprar una plaça de LEB Or, que és el lloc mínim on es mereix ser la ciutat". De fet Trias té clar que li agradaria "retirar-me a casa" i per això no amaga que "somio que Girona torna a tenir equip i que m'hi acabo retirant".

A Andorra tothom el coneix. "El meu pas pel Barça el recorda molt gent i això hi fa molt", diu. A l'estiu, quan va arribar, se'l va vendre com un reclam mediàtic i no ha fallat a l'expectació creada.