Martí Vila va jugar dissabte en la victòria del Bordils contra l'Amenabar Zarautz (28-24) el seu últim partit al Blanc-i-Verd. El lateral dret de l'equip del Gironès es retira als 35 anys -aviat en farà 36- i després de defensar la samarreta del Bordils des de ben petit. La paternitat -va tenir en Jan fa una mica més d'un mes i mig- i problemes familiars l'han portat a prendre aquesta decisió. Vila es l'únic jugador que ha viscut les tres fases d'ascens del Bordils a Divisió d'Honor Plata. L'afició el va acomiadar dissabte amb un mosaic sorpresa "Martí 19" que va tenyir les grades del pavelló bordilenc. Al final del partit els seus companys el van mantejar, mentre l'afició va corejar àmpliament el seu nom, en una jornada històrica per a Bordils i la seva gent.

La primera pregunta és obligada. Comiat somiat?

Somiat, esperat, desitjat. Va ser increïble. No tinc paraules per definir els sentiments i les emocions viscudes dissabte després de guanyar el Zarautz. Realment va ser espectacular. Per fi ens vàrem poder treure la pressió que teníem i assegurar-nos d'una vegada per totes la permanència a Plata.

No han tingut una temporada fàcil, però finalment l'esforç ha tingut la seva recompensa, no?

Totalment cert. Hem passat per moments molt complicats, malauradament difícils d'oblidar, però això ens ha fet més forts i personalment penso que ens ha permès arribar fins aquí i aconseguir la permanència a falta d'una jornada per acabar la Lliga. Gairebé ningú creia que poguéssim aconseguir salvar-nos abans de començar la temporada, i ho hem fet amb bona nota. Hem après moltes coses dels partits, d'entrenaments i de desplaçaments que de ben segur serviran per a la temporada que ve.

Es retira, però puja molta gent dels equips de la base. Els joves són el present i futur del primer equip del Bordils?

Sense cap mena de dubte. Juvenils, cadets, infantils ... i així podríem continuar fins els més petits de la casa. El Bordils té corda per a estona. Els jugadors dels equips de la base garanteixen la continuïtat del Bordils a Plata durant molt anys. Aquí hi ha jugadors amb molt potencial que ben aviat veurem jugar a Plata. És més, no descarto que algun dia nosaltres també puguem fer com el Zarautz i viure el somni de classificar-nos per jugar la fase d'ascens a l'Asobal.

El fet que cap jugador de la plantilla cobri ha permès arribar fins aquí?

Segurament. La competència és molt sana. És evident que hi ha rivalitat per qui juga en cada posició, però no hi ha rivalitat per diners. La responsabilitat s'agafa perquè estimes els colors del club, i això crec que només passa a Bordils.

Al llarg de la seva carrera esportiva amb el Bordils suposo que n'ha viscut de tots colors...

Efectivament. No podem oblidar que ningú ens va regalar res per jugar a Plata. Ara ningú recorda el descens a Lliga Catalana, i l'aposta que es va fer fa uns anys per tornar a Primera Nacional. Vam estar molts anys a Primera Nacional guanyant-ho tot, estant a dalt i ara aquest any hem pogut gaudir de la Plata. Poder seguir ara una temporada més a Plata és un premi molt gran. Tenim nivell per jugar-hi durant molt temps.

Les lesions el principal handicap de la temporada?

Sí. Les lesions ens han fet molt mal. Aprofito per llançar des d'aquí un missatge d'ànims a en Xicu Reixach que està ingressat després que fos operat ara fa una setmana del fetge. Espero i esperem tots plegats que es recuperi ben aviat. Però és evident que també ha estat molt dur per a l'Esteve (Ferrer), per en Marc Prat, en Jordi Masó...

Posa punt final a la seva carrera esportiva havent debutat a Plata. Quin ha estat el millor moment de la temporada?

N'hi ha més d'un, però els últims tres minuts del partit d'ahir -dissabte- contra el Zarautz van ser espectaculars.

I de la seva etapa amb la samarreta del Bordils?

N'hi ha molts. Són moltes les experiències viscudes gràcies a l'handbol i el Bordils. Però em quedo amb la sort d'haver caigut en aquest grup humà. A molts gairebé els doblo l'edat. Malgrat que ells porten molts anys jugant junts, mai m'ha costat adaptar-me a la seva manera de jugar. Tot aquest èxit és gràcies a ells. Fa uns anys quan em van preguntar la meva opinió abans de comprar la plaça per tornar a Primera Nacional, jo ja li vaig dir al director esportiu del moment que la Primera Nacional ens quedaria curta i que aquest equip tenia potencial per jugar com a mínim a Plata. I el temps m'ha donat la raó.

I de l'afició del Blanc-i-Verd què en diu?

Tenim una afició única. Ens han ajudat moltíssim. La gent de Bordils ho viu amb molta passió, i això els jugadors ho notem. El seu suport ha estat fonamental des de fa anys. La pinya que hi ha entre jugadors, cos tècnic, directius i afició ens ha permès arribar fins aquí.