Mai el Llagostera havia patit tant per pujar. De fet, els d'Oriol Alsina han guanyat, amb la d'ahir, les quatre promocions d'ascens que han disputat, però, esclar, fer el salt a Segona A no va regalat i es va haver de suar sang per aconseguir-lo. El partit, èpic, va acabar durant 134 minuts, després que l'àrbitre afegís tres minuts al final de la primera i de la segona part, tres més al primer temps de la pròrroga, i cinc al final.

El partit va tenir de tot. D'entrada dos penals, un que va errar Enric Pi i hauria pogut ser el 2-o, i un altre que va marcar De la Espada i va representar el 2-1. També expulsions. Xisco Campos, per exemple, va veure la vermella directa per l'entrada a Salva Chamorro, quan es quedava sol davant del porter, que va permetre la falta transformada per Jordi López en el 2-0. En volen més? I van haver una pròrroga, 134 minuts de joc, baralles entre els jugadors i les banquetes, i molta tensió, bogeria i patiment. Semblava que el final no arribaria mai. Que Reina, el porter del Nàstic, en les seves pujades desesperades en els últims instants, encara podria donar un ensurt als gironins. Però la pel·lícula tenia reservat un final feliç pel Llagostera.

Amb el 2-0 al descans i jugant amb un home més els gironins ho tenien ben encarrilat. La llàstima va ser el penal de Vallho que va permetre entrar al Nàstic de nou en la pugna, a pesar de la seva inferioritat. Va ser una acció rigorosa que, segurament, l'àrbitre va assenyalar per compensar el de la primera part a favor del Llagostera, per mans de Molina.

Després de tants nervis acumulats l'eufòria entre la parròquia local va acabar esclatant. Llagostera, una població de 8.000 habitants, competirà la temporada que ve a Segona A. També hi serà el Girona. I a Segona B la representació la tindrà un Olot que d'aquí a un any vol viure les mateixes sensacions que els blaugranes.