Llagostera va viure ahir una bogeria: l'ascens d'un equip que fa quatre dies jugava a Regional a la Lliga Adelante, una competició que la temporada que ve promet emocions fortes i una exigència extrema amb històrics com el Betis, l'Osasuna, el Mallorca, el Saragossa, el Valladolid i l'Sporting de Gijón, entre molts d'altres. Allà també hi serà el Girona, després de la permanència assolida en l'última jornada contra el Deportivo, ara fa un parell de setmanes. I tampoc s'ho perdrà el Llagostera, per molt sorprenent que pugui sonar. El futbol gironí viu un moment dolç: 21 anys després tornarà a tenir dos representants a la categoria de plata del futbol espanyol.

Va ser un partit èpic. La primera part del Llagostera entenc que va ser, ras i curt, per emmarcar. L'equip gironí, que havia de remuntar un 2-1, va fer els millors minuts de la temporada, sotmetent el Nàstic a un domini no només territorial, sinó també, en la resta de facetes del joc. Tenien fluidesa i qualitat. I lluny els blaugranes d'anar a buscar el joc directe, van mirar d'organitar l'atac, van evitar assumir riscos en camp propi... i van aconseguir dos gols que els posaven clarament amb avantatge. A la segona part la llàstima ha sigut que el Nàstic, tirant més de cor que de cap, i tampoc sense massa criteri, ha tret petroli de la jugada del penal, que va arribar per una badada de la defensa. L'entrada al camp de Marcos de la Espada va donar al Nàstic un altre aire, molt més perillós, i això que ja jugaven amb un home menys per l'expulsió de Xisco Campos en l'acció de la falta del 2-o, al final del primer temps.

Amb ben poc els tarragonins havien assolit molt de premi. El que va venir després va ser un voler i no poder del Nàstic, per la inferioritat numèrica. Aquí va tornar a sortir el millor Llagostera. L'equip va saber jugar amb l'ofici que requerien aquells minuts, fent un futbol molt intel·ligent. Els va costar una mica calmar-se als gironins, però ho van acabar fent i van començar a fer el que tocava: buscar superioritats per fora per intentar finalitzar per dintre. Els blaugranes haurien pogut matar el partit abans de la pròrroga, però va fer falta esperar al temps extra per veure el tercer gol, el definitiu, el de Nuha, el que donava l'ascens al Llagostera... si es sabia mantenir el marcador. Era evident que en la segona part de la pròrroga el Nàstic acumularia jugadors a la zona de finalització i el patiment va ser extrem. És cert que el Llagostera té homes que dominen joc aeri però la incertesa del resultat podia fer que arribés un gol en qualsevol moment.

El Llagostera va sobreviure i va assolir l'ascens. S'ho mereixia. Van ser campions de la lliga regular i es van sobreposar al pal que representa quedar eliminat en la ronda directe pel Racing. I després van refer-se contra el cop del 2-0 a Avilés. És per estar orgullós. Han posat el futbol gironí a un hivell molt per sobre de les expectatives. Girona està de moda. Que hi hagi dos gironins a Segona l'any que ve serà un autèntic luxe.

Com l'Eibar, el Llagostera és un altre exponent del futbol modest que ha demostrat que fent bé les coses arriben els èxits.