No siguem falsos, la majoria no som del Llagostera. Ahir el camp es va omplir per animar l'equip i molta gent que no hi era present també estava pendent del resultat, però la gran majoria de tots aquests no són del Llagostera.

Del club de moda del futbol gironí, català i estatal en són els 550 socis que té l'entitat, i potser algun altre més que no paga la quota anual, però aquests i prou. Els mateixos que deuen haver vist jugar l'equip en el camp de terra, a les categories regionals i contra equips veïns, abans de fer-ho en gespa artificial, en categories estatals i contra conjunts que estan a centenars de quilòmetres.

Però sense ser del Llagostera, el Llagostera ha fet una cosa molt més important que inculcar la seva pròpia bandera, ha aconseguit que tots agaféssim la bandera de l'esport gironí i que ens en sentíssim orgullosos, del nostre futbol, i per suposat, del Llagostera.

Quan un aconsegueix els seus objectius de manera continuada assoleix l'èxit, i quan excel·leix en aquesta tasca, aleshores li arrriba la grandesa, que és el punt on s'ha ubicat el club llagosterenc.

I aquesta és la gran fita, haver traspassat aquesta barrera i haver convertit un fet local en motiu d'orgull global. Potser molts no han celebrat, ni ho faran en el futur, els èxits llagosterencs amb grans parafernàlies, però que ningú els toqui ja el seu nou equip, perquè aleshores esgarraparan per defensar el conjunt d'aquesta petita localitat i el territori. La victòria d'ahir fa que el conjunt de Llagostera no només hagi fet història, sino que hagi entrat a la llegenda.

El seu cas és únic, del mateix estil que en el seu dia varen escriure l'Extremadura d'Almendralejo, el vecindario de Las Palmas o més recentment el Mirandés. Com aquests, però portats a l'extrem de ser un poble de només 8.000 habitants, que s'ha guanyat el dret a jugar i a competir amb grans pressupostos i amb grans ciutats com Mallorca, Saragossa, Pamplona o Sevilla.

I ho faran sense camp, sense la infrastructura d'aquests grans clubs, sense preveure-ho amb temps, i gairebé sense voler-ho. I ho faran sense una afició fidel, però amb una parròquia nouvinguda que els respectarà, animarà, i defensarà per damunt de tot. Perquè els aporten orgull de ser gironins. I això va més enllà de Llagostera. Grandesa.