El Real Oviedo és un dels grans clubs del futbol espanyol. Ha jugat 38 temporades a Primera i 32 a Segona A. Va més gent a veure els seus partits de Segona B - entre 10.000 i 15.000 espectadors- que habitants té Llagostera. L'Oviedo fa dotze anys que lluita estèrilment per recuperar la Segona A. L'any passat va estar a prop d'aconseguir-ho. Aquesta temporada ni tan sols es va classificar per disputar les eliminatòries d'ascens. Va ser cinquè. El seu màxim accionista és Carlos Slim, el segon home més ric del món, amb una fortuna estimada en més de 50.000 milions d'euros. Mentre el Llagostera veurà passar pel seu estadi -el que sigui- el Betis, el Saragossa, l'Osasuna i el Mallorca entre altres rivals, l'Oviedo tornarà a intentar l'any vinent pujar a Segona A, igual que clubs com el Cadis, el Burgos, el Logronyès, l'Hèrcules, el Lleida i tants altres clubs històrics. També el Gimnàstic.

Una de les màgies del futbol és que a vegades els humils superen els poderosos. L'Eibar ha pujat a Primera amb molts futbolistes que fa dos anys jugaven a Tercera Divisió. L'actual campiona del món i doble campiona d'Europa, Espanya, ha sigut esborrada del Mundial de Brasil. L'Atlètic de Madrid ha guanyat la Lliga per davant dels dos totpoderosos: Barça i Madrid. I Llagostera s'ha convertit en el poble més petit que ha jugat mai a Segona A.

Un diari esportiu de Barcelona titulava dissabte passat: "El Gimnàstic, a dar el salto". Caram, i el Llagostera, que no jugava? Els dos diaris esportius de Barcelona van ignorar l'ascens llagosterenc en les seves portades de diumenge (l'Sport ho destacava en una segona portada interior). A TV3, un comentarista va llençar, sense més prova que el seu fanatisme tarragoní, l'acusació que l'incívic espectador que va impedir un llançament de banda estava conxorxat amb el club. Semblava com si el Llagostera fos el convidat de pedra en la festa del Gimnàstic. L'ascens havia de ser sí o sí per als tarragonins, que ja havien venut la pell de l'ós abans de caçar-lo anunciant tots els actes de celebració.

Per això s'ha muntat una campanya de desprestigi al Llagostera equiparant els comportaments de les dues directives i les dues aficions. Doncs, no. El conflicte té un origen: la prepotència del Gimnàstic de Tarragona, que encara no ha sabut digerir que un equip de poble els ha privat de jugar ?l'any vinent a Segona. Tot comença amb la directiva tarragonina, presidida pel fatxenda Josep Maria Andreu, exigint uns milers d'entrades que el Llagostera no podia proporcionar perquè el seu aforament és el que és. En la promoció d'ascens, el Llagostera no ha tingut cap problema ni amb el Racing, ni amb l'Avilés; només amb els tarragonins. Quina casualitat! El Gimnàstic pretenia jugar com a casa. Doncs, tampoc. L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que també és ara el president de la comissió gestora del PSC, ha ultrapassat els límits del populisme. Els Mossos, si volen, li poden mostrar els rocs que portaven alguns aficionats tarragonins.

Al Nàstic li ha faltat humilitat i fair play. A tots: a l'alcalde, a la directiva, a l'entrenador, als jugadors i a molts aficionats. El feudalisme es va extingir fa segles. El Llagostera no és súbdit de ningú. Ni el camp, ni la directiva que presideix Isabel Tarragó, ni els àrbitres han privat el Nàstic de l'ascens a Segona A. Només la il·lusió i l'encert de l'equip d'Oriol Alsina que -no ho oblidem- ja va ser campió en el seu grup de Segona B. I si a algú van beneficiar els arbitratges en els dos partits va ser al Gimnàstic: rigorosa expulsió de Sellarés a Tarragona, penal inexistent a favor en el camp de Llagostera -el dels locals, que no va ser gol, tampoc ho era- i sis minuts injustificables d'afegit a la segona part de la pròrroga. I sí, és cert. El Llagostera té un camp de regional, com han dit despectivament des de Tarragona, però l'any vinent jugarà a Segona A. I el Nàstic haurà de seguir viatjant a camps de regional pels seus mèrits esportius. Cadascú estarà a la categoria que li correspon.