Amb el Maracaná com a mític escenari, Alemanya i Argentina s'enfronten avui per la corona que va deixar vacant Espanya, un títol mundial que pot ratificar la idea del joc alemany o consagrar Leo Messi al costat dels més grans de la història, si triomfen els argentins.

Per als alemanys, el títol significa la culminació d'un procés que va començar fa deu anys, quan entre Jürgen Klinsmann i Joachim Lôw es van proposar canviar un model basat en el físic que, a força de repetir-se, s'havia quedat anquilosat. Amb Löw al comandament després del Mundial del 2006, Alemanya ha estat polint el seu joc, mostrant-se com un equip atractiu, però sense títols, que sempre va xocar amb l'hegemonia d'Espanya.

Després de la primerenca abdicació espanyola, Alemanya està davant la seva gran oportunitat, però sense marge d'error, perquè després d'apallissar el Brasil (1-7) se li exigeix el títol. Per a l'Argentina, la final suposa el retorn al més alt nivell, vint-i-quatre anys després de la seva última presència, a Itàlia i enfront del mateix rival, i la confirmació de molts dels jugadors que ja van apuntar alt amb la conquesta del títol sub'20.

I després hi ha Messi. Guanyador de tot amb el Barcelona, al millor jugador del segle XXI se li ha negat l'accés a l'Olimp mentre no conquisti un títol mundial. Hauria fer-ho, a més, com ho va fer Maradona, carregant sobre el seu petit cos amb el pes de tot el futbol de la seva selecció. Messi, absent en tot el tram final de la temporada europea, va acceptar el repte i durant tota la primera fase va ser el far que va conduir l'Argentina a la ronda següent. Però el seu joc s'ha anat apagant i arriba a la final de nou embolicat en dubtes, després d'una gris actuació davant Holanda, que va saber com desactivar-lo. Sempre se l'espera, no obstant això, i això infon temor en el rival i alimenta l'expectativa del seu propi equip. Un minut de Leo Messi pot valer un títol.

I mentre Argentina espera el retorn de l'estrella del Barça, és el torn dels secundaris que han sostingut l'equip, del caràcter de Javier Mascherano, el líder argentí, o de la puixança d'Ángel di María, que ha forçat la recuperació del seu trencament muscular per disputar el partit més important de la seva carrera. Posat el cas que el madridista no arribi a temps, Ezequiel Lavezzi tornarà al conjunt titular d'Alejandro Sabella.

A Alemanya, la preocupació és Mats Hummels, un dels millors centrals del torneig, que arrossega molèsties des de la primera fase i que haurà de mesurar la seva resposta enfront de la velocitat de l'atac argentí. Obligat a portar la iniciativa, el conjunt alemany sap que no trobarà tants buits com contra el Brasil, on per un error tàctic de Luiz Felipe Scolari, els de Lôw es van fer amb el control del centre del camp. Probablement, Lôw repetirà amb Philip Lahm en el lateral, per acomodar al centre del camp Sami Khedira, un dels més destacats contra Brasil i Miroslav Klose en punta d'atac. L'opció del màxim golejador de la història dels Mundials li dóna Alemanya més arribada amb la seva potent segona línia, en què Thomas Müller i Toni Kroos li han arrabassat el protagonisme a un desconegut Mesut Özil. Alemanya comptarà amb el suport dels brasilers, obligats a elegir entre l'equip que els va humiliar (1-7) o el màxim rival històric, però Maracaná serà una olla argetina.

De la resposta alemanya, del retorn de Messi o de la irrupció d'algun dels il·lustres secundaris argentins depèn alguna cosa més que un títol mundial; la consagració de l'era germànica, el llegat d'Alejandro Sabella, que ha donat pistes de voler deixar el càrrec, o la glòria de Messi.