El Bordils va perdre a Antequera el 8 de març passat (34-30) més que un partit: després d'haver vist com queien per lesió Esteve Ferrer i Jordi Masó en duels anteriors, Pau Campos havia d'afrontar un nou contratemps per culpa dels problemes al fetge de Francesc Reixach. L'extrem esquerre, després de rebre un cop, va començar a notar dolors durant la nit i va acabar ingressat d'urgència en un hospital. El primer diagnòstic era que patia una hemorràgia; uns dies més tard, i ja a Girona, amb el primer problema resolt, li van diagnosticar un quist al fetge que el va fer passar pel quiròfan. Dissabte a la Roca va tornar a jugar.

Quan va saber que podia tornar a jugar?

Divendres passat, el dia abans del partit contra La Roca. Els metges que m'han anat fent el seguiment ja m'havien dit que durant la pretemporada el podria anar integrant als entrenaments i divendres tenia una visita rutinària. Em van fer una ressonància per comprobar que tot estigués bé i els resultats ho van confirmar. O sigui que estava tot correcte per tornar a jugar.

I va arribar després a l'entrenament i va poder donar la bona notícia al tècnic Pau Campos.

Sí, ell ja n'estava al cas, que tenia la visita al metge, i va estar molt content.

Què se sent quan un torna a competir després de gairebé set mesos sense poder-ho fer?

És una sensació difícil d'explicar. Només pel fet de posar-me la samarreta i fer l'escalfament amb la resta de companys jo ha havia guanyat el partit. Em vaig trobar molt bé, aquesta és la veritat. Al principi tens una mica de nervis, no cap por, sinó que et torna la responsabilitat de fer bé les coses a la pista per ajudar l'equip. Tot va anar bé. I a més vam arrencar un empat èpic en l'últim segon en una pista molt complicada. Vull donar les gràcies a l'afició, als companys, al tècnics i a tot el club pel suport rebut durant aquests mesos.

Va témer no poder tornar a jugar per culpa del seu problema al fetge?

Sí, em va passar pel cap. El fetge és un òrgan vital i el que més em preocupava al principi era poder tornar a fer vida normal. Els metges de seguida em van dir que no hi havia d'haver complicacions i que tot s'arreglaria. Al principi tot el procés va ser dur. No hi estàs acostumat i vols que tot passi ràpid i que torni a ser com abans. El més complicat és quan tu et trobes bé, et veus fort, però els metges t'han de frenar perquè el procés vol el seu temps. A banda de perdre'm els partits, també he estat ?gairebé dos mesos de baixa laboral, i tot afecta.

Recorda com es va produir la lesió que ho va desencadenar tot?

Va ser a la pista de l'Antequera. Durant el partit vaig rebre un cop, però un cop com el que en pots rebre cinquanta durant qualsevol partit. Faltaven deu minuts pel final i no hi vaig donar més importància. Després de sopar em va començar a fer mal el costat i com que anava en augment em van dur a l'hospital. Allà a Antequera els vaig explicar que jugant a handbol m'havia donat un cop i després de les exploracions em van dir que patia una hemorraàgia al fetge i que si no s'aturava m'haurien de fer una intervenció.

De l'hospital d'Antequera el van passar al de Màlaga...

Sí, a la nit l'hemorràgia es va aturar però a l'endemà al matí tornava a sagnar. A Màlaga hi vaig estar ingressat una setmana i allà em van fer una intervenció per aturar-la. Allò havia quedat resolt i em van donar l'alta però em van dir que quan arribés a Girona em fes més proves per determinar d'on venia el problema. Els metges ja em van advertir que el cop que vaig rebre no podia haver-me provocat l'hemorràgia.

Què li van dir quan va visitar-se a l'hospital Josep Trueta?

Un cop a Girona vaig començar a fer vida normal. Al Trueta em van fer un TAC i van descobrir que tenia un quist al fetge que s'havia de treure i que allò era el culpable de l'hemorràgia. Em vaig quedar més tranquil perquè finalment sabia el que tenia. Ara penso que gràcies al cop d'Antequera em van trobar aquest problema i que l'he pogut resoldre satisfactòriament. Després de l'operació vaig haver d'estar un mes de repòs absolut abans no vaig poder començar tot el procés de recuperació.

Va començar la recuperació, va tornar als entrenaments i finalment dissabte a la Roca va poder tornar a jugar. Què li va dir Pau Campos abans de tornar a saltar a la pista?

No em va dir res d'especial. Vaig jugar 18-20 minuts del partit, vaig sortir poc abans del descans rellevant l'Ignasi Moreno i després vaig ser titular a la segona part. Em vaig sentir bé sobre la pista, fins i tot vaig fer un gol.

En l'inconscient tenia por d'anar al màxim per por d'una possible recaiguda?

No, vaig jugar sense cap mena de por. Els metges ja m'han dit que puc jugar i que tot està arreglat. Només vaig tenir els nervis previs al partit. Res més.

L'empat que van aconseguir (28-28) el donen per bo?

Sí, és un bon punt en una pista extremadament complicada. I a més el vam poder sumar en l'última acció del partit, amb un component èpic important. Tenim tres punts després de tres partits. És un bon començament de temporada.

Haver de canviar de xip aquest cap de setmana pel partit de Copa del Rei contra l'Alcobendas els és un contratemps?

No, penso que ens pot anar bé. Aquesta setmana farem una bona càrrega física per afrontar amb garanties els propers partits de lliga i també ens fa gràcia jugar el partit de Copa. La temporada passada ja vam superar la primera ronda i vam aconseguir dur un equip d'Asobal a Bordils (Cangas). És un repte bonic.