"La bonica Girona és un paradís per a l'entrenament, el bon menjar i el cafè". Amb 33 anys i una trajectòria esportiva de primer nivell internacional, va ser campió olímpic als Jocs de Pequín 2008, el triatleta alemany Jan Frodeno ha vist molt món i frases com l'anterior, que va penjar aquest estiu a les xarxes socials acompanyada d'una foto de les cases de l'Onyar, deixen clar que no considera Girona una ciutat més.
Des de fa uns mesos, Frodeno viu en una casa a tocar la Catedral amb la seva dona, l'australiana i també medalla olímpica en triatló a Pequín Emma Snowsill, i aquí ha preparat el seu pas del triatló olímpic al de llarga distància entrenant-se a les piscines del GEiEG a Sant Ponç, a l'Estany de Banyoles o a mar obert a la Costa Brava, a les Vies Verdes i a les carreteres que tan bé coneixen molts ciclistes professionals.
Jan Frodeno va acaparar diumenge l'atenció mediàtica de l'esport quan, en la seva primera participació en el mític Ironman de Hawaii, va acabar en la tercera posició que, en cas de no haver patit una punxada en el tram de bicicleta, es podria haver acabat convertint en alguna cosa més i mirar de lluitar per la victòria amb el seu compatriota Sebastian Kienle.
L'excampió olímpic alemany va completar la prova amb vuit hores i vint minuts, un més que el segon classificat, el nord-americà Ben Hoffman, i sis més que Kienle i, després de baixar del podi de l'Ironman de Kona 2014, assegurava "haver complert un somni, volia competir aquí per on ha passat totes les llegendes d'aquest esport i estic molt feliç per haver pujat al podi. Espero tornar l'any vinent".
Un somni que, en aquests últims mesos, s'ha estat gestant a Girona on Frodeno i Emma Snowsill van decidir establir-se, aconsellats pel triatleta manresà Xavi Llobet, com un lloc perfecte per entrenar el pas del triatló olímpic, on ja havien tocat la glòria, al de llarga distància amb aquest campionat mundial d'Ironman de Hawai com a gran objectiu.
"Amb la meva dona vam explorar tot Europa per trobar el lloc perfecte. No és fàcil trobar una ciutat per córrer, fer ciclisme, natació... I vam veure que a Girona tenia de tot, amb moltes rutes per anar a entrenar...", diu Frodesno que, abans de casar-se amb la reconeguda triatleta australiana, feia molts anys que vivint a poc més d'una hora de París però "amb prou feines vaig trepitjar la ciutat".
La primera idea de Frodeno i Snowsill era passar mig any a Girona i l'altra meitat a Sud-àfrica, buscant sempre el millor clima per entrenar un esport totalment a l'aire lliure, però, passats els primers mesos, la ciutat catalana va guanyar pes respecte a l'opció sud-africana.
Girona i els seus voltants reuneixen les condicions per entrenar-hi bé pràcticament tot l'any i, de manera, especial Jan Frodeno es declara un fan incondicional de les Vies Verdes i no són pocs els corredors, ciclistes i caminadors gironins que se'l deuen haver creuat aquest estiu al carrilet a l'altura de Salt o Bescanó. El trajecte de Girona a Anglès i tornar és la seva opció preferida per entrenar la cursa a peu.
La preparació del tram de natació, Frodeno i Snowsill el tenen cobert amb l'alternança de la piscina de 50 metres del GEiEG a Sant Ponç (un altre lloc on un bon grapat de gironins poden haver coincidit amb aquesta parella de campions olímpics) i les seves constants visites a l'Estany de Banyoles -el passat agost va participar en la tercera edició de la volta nedant al perímetre- i, més ocasionalment, a les Vies Braves de la costa gironina.
"Sempre nedo al GEiEG, a la piscina de 50 o, a vegades a la de 25 si és una sessió ràpida, mentre que les Vies Braves són perfectes per a un entrenament en aigües obertes; mentre que amb la bicicleta m'agrada anar cap a Olot i més enllà perquè la varietat de rutes pels Pirineus és interminable", detalla Frodeno en el darrer butlletí del GEiEG del que ell i Emma Snowsill ja són com dos socis més.
"El meu dia a dia habitual sol començar al voltant de les nou del matí a la piscina de Sant Ponç on nedo cinc o sis mil metres; després torno a casa per esmorzar i descansar una mica. A la tarda faig bicicleta i córrer en funció de la planificació que em porta el meu entrenador seguint en línia el treball que faig".
Un treball que en els últims mesos, Jan Frodeno ha encaminat a fer correctament el salt de la distància olímpica a la de l'Ironman -"no és fàcil i em provocava un cert respecte"- que l'ha portat a anar aconseguint bons resultats en proves com les de Frankfurt, per aconseguir el bitllet cap a Kona, i assolir amb el subcampionat en el mundial de triatló 70.3 (mig Ironman) aquest agost al Canadà on només el va superar l'espanyol Javier Gómez Noya.
Una progressió de triatleta a triatleta de llarga distància que Jan Frodeno ha volgut fer en un lloc ideal per a l'entrenament com, "per la diversitat de possibilitats i recorreguts que ofereix", però sobretot per la calidesa de la ciutat i el seu entorn. "L'esport ocupa una gran part de la meva vida, però també per això necessito estar en un lloc bonic i acollidor per, a vegades, distreure la ment. El triatló no és només un esport, és una manera de viure. I Girona és perfecta, té bona cultura, restaurants, gent amable...".
