Treball, esforç, però sobretot i per damunt de tot il·lusió, conscient del sucós premi que hi havia en joc. Aquests són alguns dels arguments que va necessitar l'Uni per superar el Ferrol en l'últim partit de l'any, malgrat ser un xoc molt ensopit.

El triomf d'ahir a Palau-sacosta -Fontajau està ocupat per un Circ de Nadal- permet a l'equip de Ramon Jordana aconseguir una fita històrica. Per primera vegada, després de sis cursos a la categoria, l'Uni acaba la primera volta del campionat colíder, i a més ho fa de forma solvent (dotze victòries, per una sola derrota). Aquest és el mateix balanç que porta el Perfumerías Avenida de Salamanca amb una plantilla molt més llarga i amb un pressupost molt més elevat. En tot cas, una cosa queda clara. L'arribada de Ramon Jordana i la feina ben feta de tot l'equip han permès a l'Spar Citylift Girona aconseguir per una banda ser cap de sèrie a la Copa de la Reina -mai abans ho havia assolit-, i per l'altra aspirar a alguna cosa més.

Durant la setmana, el coach Jordana ja s'havia preocupat de recordar a les seves jugadores que abans de l'aturada de Nadal calia fer un darrer esforç. A l'hora de la veritat, l'equip no va fallar, i el va fer, complint així amb les ordres del seu superior.

Del partit poques conclusions es poden treure, més enllà de la clara superioritat -tot i no jugar el millor partit de la temporada- d'un Uni Girona que deixant de banda els primers compassos del partit, sempre va portar la veu cantant.

Només arrencar el segon quart, les gironines ja doblaven el marcador (24-12). Un primer símptoma que aquest cop lligar la victòria sense patiment no seria complicat. I així va ser. Poc més tard, un triple de Chambers permetia marxar 29-16, per acabar arribant al descans amb el triomf pràcticament a la butxaca (39-23). Diuen que feina feta no té destorb i amb tota la raó del món.

A la represa, amb els deures fets i amb tot sota control, l'Uni va seguir ampliant les diferències. Dos triples consecutius -el primer de Kuktiene, i el segon de Chambers- posaven les gironines amb un avantatge de +21 punts (47-26 a l'inici del tercer parcial). Únicament uns minuts de relaxament de l'Spar Citylift Girona -tot i que el seu tècnic intentava evitar-ho- a les acaballes del penúltim quart van permetre a les gallegues plantar-se a la fi del tercer període amb un 53-37. Tot i aquesta tímida reacció del Ferrol, no semblava que les visitants estiguessin disposades a complicar les coses a l'Uni. Tot el contrari.

Amb tot sentenciat (64-43), Jordana va donar entrada a Eva Bou, Èlia Ros i fins i tot a Pilar Comella i Anna Jodar. Mentrestant, Chambers va erigir-se com la gran estrella del seu equip -a diferència d'altres que ja tenien el cap posat en les vacances- com així ho reflectien les estadístiques finals (20 punts, 9 rebots i 27 de valoració). Ella i la resta de l'equip van acabar de brodar un triomf històric; i no pas per la diferència final (66-47), sinó pel fet que l'Uni acabava de posar la cirereta a una primera volta per emmarcar que permet somiar com mai, sempre que, és clar, aquest Nadal no hi hagi cap canvi a la plantilla.