L'Atlètic de Madrid va engrandir ahir el seu domini en els derbis d'aquesta temporada contra el Reial Madrid, desbordat en la visita al Vicente Calderón (4-0), de la qual en va marxar sense crear cap ocasió ni trobar el camí per discutir el rotund triomf de l'equip matalasser, millor en totes les facetes que un rival tremendament decebedor.

El líder de la classificació va ser doblegat sense matisos, com un conjunt insubstancial, apagat en les seves individualitats i a anys llum de la versió que el va conduir als 22 triomfs consecutius fa tot just un mes. Minimitzat durant tota la tarda per l'Atlètic, reenganxat a la lluita per la Lliga de forma incontestable, amb dos gols en 17 minuts de Tiago Mendes i Saúl Ñíguez, amb el 3-0 en el segon temps, obra de Varane en pròpia porta tot i que l'àrbitre el va donar a Griezmann, i amb una diana final de Mandzukic entre la festa i el deliri de la parròquia local.

Quan va entrar al partit, el Madrid ja perdia 2-0, sobrepassat en el col·lectiu i cada duel individual una i altra vegada. Perquè, entre la defensa de circumstàncies que va presentar Carlo Ancelotti per les baixes i la planificada posada en escena de l'Atlètic, replegat per moments i amb pressió a la sortida de la pilota quan queia en Nacho Fernández, el conjunt matalasser va desbordar el seu adversari a l'inici amb un futbol pràctic. Amb Koke fora per lesió des del minut 7, però amb les idees clares en la seva irrenunciable filosofia d'equip i en el partit que volia, l'Atlètic va llançar dos cops gairebé immediats, el primer a la vora del quart d'hora, en un centre des de la dreta de Juanfran Torres, amb toc enrere del croat Mario Mandzukic i amb un xut ras de Tiago Mendes que se li va escapar a Iker Casillas (1-0). Un gol reafirmant per a l'Atlètic. També un cop per a l'equip blanc, superat en cada sector del camp, en defensa, al mig camp i en atac, sense connexió, sense tres passades seguides i dos gols per darrere minuts després, al 17, amb un golàs de Saúl Ñíguez, que va enganxar de xilena inapel·lable un centre de Siqueira.

No existia el Madrid, desdibuixat com mai, sense una sola aparició a l'àrea de Moyà, amb un ?exem?ple clar del seu infame inici del duel: una acció de Cristiano Ronaldo per l'esquerra que no va acompanyar ningú. Ni en la seva carrera ni en la seva centrada posterior per a la rematada. No va estar el Reial Madrid dins el partit fins superada la mitja hora, fins que cada un dels seus jugadors va assumir més responsabilitats, sobretot de mig camp cap endavant; suficient per forçar un pas enrere de l'Atlètic, però no per disparar a porteria. No va provar-ho en tot el primer temps.

El partit exigia molt més del conjunt blanc, modificat en una posició, amb la substitució de Khedira per Jesé Rodríguez, per a una segona meitat dissenyada ja des de tot el que havia passat abans, des dels dos gols de l'Atlètic, amb el previsible domini del Madrid i la fermesa defensiva dels locals. Així va acabar arribant el 3-0, marcat per Varane en pròpia porta tot i que l'àrbitre li va apuntar a Griezmann, formidable en el derbi, i el definitiu 4-0 del croat Mario Mandzukic, de cap a centrada de Fernando Torres. La millor forma per culminar el repàs històric de l'Atlètic al Reial Madrid, que posa la lliga al caliu.