"Volem la Copa, però ja he dit a les jugadores que guanyar-la no ens canviarà la vida a cap"

L'entrenador de l´Spar Citylift Girona no perd els nervis la setmana de la cita més il·lusionant en els últims anys

11.02.2015 | 11:14
"Volem la Copa, però ja he dit a les jugadores que guanyar-la no ens canviarà la vida a cap"

A l'estiu parlava de comprovar si tot el que ha ensenyat aquests anys funcionava en el bàsquet professional. Funciona?

Jo venia a fer el que sabia fer que no és res més que el que experimentat al llarg de tots aquests anys, però no sabia si això tindria prou bagatge per funcionar en el món professional. Sembla que està funcionant. Tot i que la dificultat més gran és la resistència al canvi que tenen les jugadores molt professionals i, per evitar-la, el que he hagut de fer és anar-ho entrant tot molt a poc a poc. Sense que es notés, però sí que funciona perquè en l'alta competició es determina si una cosa funciona per si guanyes partits o els perds.

Està clar que si l'equip no anés primer a la lliga, no hauria pogut apostar tan fermament per les seves idees.

Això és evident. Guanyar dóna un sentit de notorietat i així és més fàcil convèncer les jugadores que no pas parlant. Elles veuen que les coses van bé per a l'equip i, també, per a elles. Per exemple, l'Ify (Ibekwe) guanya molts MVP, però quan fa declaracions veig que ja diu que està millorant en l'aspecte individual. Veu que aquesta temporada li està resultant beneficiosa. De moment, estem guanyant partits tot i que sabem que ho podem deixar de fer en qualsevol moment. Per posar un exemple del món del futbol, ara el Madrid sembla que estigui en el món de les tenebres i el Barça està en l'excel·lència quan fa quinze dies era tot diferent.

Algú podria dir que guanya tants partits perquè té la base més experimentada de la lliga (Jordana), la màxima anotadora de l'any passat (Chambers) i dues pivots que sumen molts MVP (Ibekwe i Gidden)?

Si, jo accepto que elles són molt bones jugadores, però aquestes jugadores ja existien abans i estan jugant a Girona. Les cracs són a Ekaterinburg, que es pot permetre pagar una quantitat indecent a la Diana Taurasi perquè a l'estiu descansi i no vagi a la NBA. La Chambers ha hagut de fer un canvi important, perquè és la típica jugadora per a equips petits on fa molts punts. Jo els hi he hagut de fer entendre a totes que nosaltres volíem ser un equip gran i que un dia seria important una o l'altra. En l'últim partit en un moment li vaig dir a la Noe (Jordana) que li donés dues pilotes a l'Ify perquè feia estona que no tenia protagonisme. Aquesta és la feina del tècnic fer que el grup funcioni plegat.

I aquest grup té opcions de guanyar la Copa de la Reina?

No en tinc ni la més remota idea de si tenim opcions de guanyar la Copa. Ara estem pensant en el partit contra el Conquero, intentant buscar alguna novetat tant en defensa com en atac perquè, encara que el públic no ho vegi, juguem diferent a cada partit.

Però la volen guanyar oi?

És clar que sí. Si passem a la final, ja serà una gran fita per al club i una festa per a tots tant club com jugadores. Però un cop a la final la voldrem guanyar, perquè al segon classificat li donen una medalla i al cap de mitja hora ningú se'n recorda d'ell.

I un títol de Copa també seria una bona cirereta a aquest seu any al bàsquet professional.

Lògicament, m'agradaria guanyar, però jo ja tinc el meu ego satisfet. He viscut moltes experiències i el reconeixement de la gent de fora em preocupa poc. Només m'interessa el de la gent que m'estima.

Imaginem que enguany guanyen algun títol i el club té prou diners per jugar l'Eurolliga i que es pot mantenir, i reforçar, l'actual plantilla. Ramon Jordana voldria el repte d'entrenar a l'Eurolliga?

No. Ja he dit d'ençà que vaig arribar que era un tema vital. No puc aguantar el desgast de tenir la pressió cada setmana la pressió dels partits. Fa quaranta anys que la tinc i ja n'hi ha prou. Fa temps vaig tenir l'oportunitat d'entrenar a l'Eurolliga, vaig negociar amb l'Ekaterimburg, però no va acabar de sortir i ara ja no és el moment. El meu futur passar per donar conferències i xerrades, que m'agrada molt, o potser per provar una aventura en algun lloc exòtic.

Exòtic? Amb seleccions?

No, no... D'això també en vaig tenir la oportunitat en el seu moment quan el Canadà va pensar en mi per preparar un projecte a llarg termini pensant en el Jocs de Rio, però al final no van veure clar el meu nivell d'anglès. Parlo d'anar a fer d'ajudant en una selecció d'un país amb ?menys pressió, o potser al cos tècnic d'una universitat americana, que és el que vaig descartar abans de venir aquest any a Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema