La imatge del final del partit amb els jugadors del Bordils cantant i ballant al mig de la pista la cançó de la pel·lícula Remember the Titans resumeix a la perfecció la festa que es va viure ahir al Blanc-i-Verd. D'acord que no era cap semifinal, ni una final. Tampoc hi havia cap títol en joc, però el Bordils tenia ganes d'allargar el bon moment que viu. I ho va aconseguir.

El Bordils es va endur el derbi català contra La Roca (32-25) amb més solvència de l'esperada. Els de Pau Campos van ser els autèntics dominadors del partit i, fins i tot, en algun moment van convertir l'equip rival en la seva joguina.

És cert que, tocant de peus a terra, el d'ahir no deixa de ser un triomf més. No val ni més ni menys. Simplement permet sumar dos punts. En tot cas, aquest dos punts tenen un valor afegit. Reforcen la moral de l'equip. I no només això. Cada cop falta menys per acabar la Lliga i els del Gironès veuen com el somni de segellar la permanència per segona temporada consecutiva a la Divisió d'Honor Plata va camí de fer-se realitat. Fins i tot el tècnic Pau Campos admetia al final del duel que, malgrat que cal anar partit a partit, no podem enganyar ningú: "Tenim la salvació molt ben encaminada. El descens és a onze punts més el gol average".

Un derbi sempre és un derbi. Un partit especial. Tot i que La Roca va sortir amb ganes de fer-se amb la victòria, com demostra el 8-9 a l'equador del primer temps, el cert és que el Bordils va saber reaccionar quan i com va voler. Allò que havia de ser un partit d'alt voltatge, es va convertir en un passeig. Al descans, els de Pau Campos ja guanyaven per 14 a 11. En aquest moment, res feia pensar que la segona part seria un vendaval dels gironins.

A la represa, el Bordils va voler anar per feina, i en un obrir i tancar d'ulls va aconseguir disparar l'electrònic fins als set gols de diferència (19-12) després d'un gol d'Esteve Ferrer. El Bordils estava rodant la seva pròpia pel·lícula, i malgrat que el guió no estava escrit, llegint la crònica se'l poden imaginar. Ruixat de gols per atropellar La Roca i convertir el partit en un autèntic festival. Poc més tard, Ignasi Moreno aconseguia una diferència de +11 (28-17) que ho deixava tot vist per sentència. Joan Comas substituïa Jordi González a la porteria, i s'afegia a la festa amb algunes parades de molt mèrit. Quedaven deu minuts de joc, i Pau Campos va voler premiar el treball del jove del segon equip Julià Castelló. Mentrestant La Roca feia estona que se li havia esgotat la bateria. Rendit davant la qualitat del Bordils va dir prou per acabar cedint davant un Bordils . Al final: 32-25.