La Copa de Torrejón de Ardoz no va acabar de la manera somiada per a l'Spar Citylift Girona, però més enllà de la duresa de la derrota en semifinals contra el Conquero en un partit que era dins del sac, encara que sense lligar, arriba l'hora d'aixecar-se per mirar més enllà. L'entrenador, Ramon Jordana, ho fan a mitja distància, la segona volta de la Lliga començant pel partit d'aquest dissabte a la pista del Rivas, mentre que la directiva posa la seva mirada bastant més lluny: en la temporada vinent i en la possibilitat, aquest cop sí, de no haver de renunciar a l'Eurolliga, si l'equip es guanya una plaça a la pista arribant a la final del play-off (si el rival fos Perfumerías). Europa sempre ha despertat molt respecte a l'Uni i, en les millors temporades d'Anna Caula quan l'equip hauria pogut anar a Europa, sempre es va dir que no. Ara seria diferent i, amb ganes de tastar les sensacions d'Eurolliga, els responsables de l'actual Spar Citylift Girona acceptarien una plaça sempre que, econòmicament, tinguin prou suport per no posar en qüestió la futura viabilitat del club.

"Sempre he dit que hem de fer passes endavant. Jo vaig ser el que fa anys vaig dir que pujaríem a Lliga Femenina 1 quan ningú s'ho creia. Ara fer un pas endavant passa per anar a Europa o per guanyar la Lliga", explica el president del club que, a escala particular, veu més "opcions de tenir èxit en el play-off final que a la Copa, perquè jugaríem partits a casa on podríem omplir el pavelló i amb tres dies de descans entre partit i partit".

"El problema són els diners". Llorenç Biargé sap que, si l'equip respon a la pista a la segona volta com ho ha fet a la primera, l'únic obstacle que separarà el bàsquet femení de Girona de competir a Europa contra, per exemple, Salamanca, Praga, Ekaterinburg o Montpeller, són els diners. "Necessitarem que els patrocinadors que ja ens donen suport, i que són molt importants, segueixin al nostre costat i trobar alguna ajuda més", diu Biargé que, en els últims temps, també ha parlat sovint amb el lloretenc Ivan Tibau, secretari general d'Esports de la Generalitat, entengui que "tenir un equip català jugant a Europa seria molt bo per a tothom, per a nosaltres però també per al país i per a l'esport femení de Catalunya". Contactes amb institucions, més treball de recerca de petits patrocinadors, la relació amb Spar i Citylift... La feina per buscar diners també arriba al vestidor i, tot i que l'any vinent no hi serà encara que es competeixi a Eurolliga, també és molt ben valorat per Ramon Jordana.

"Jo no els puc demanar res més a aquesta gent que perd moltes hores per buscar diners sota les pedres. De cinquanta euros en cinquanta euros per pagar tot el que fa falta....", diu un tècnic que, des del seu punt de vista, "fan fins més enllà del que haurien de fer, perdre la semifinal de Copa em va saber greu per aquesta gent". En l'àmbit esportiu, Ramon Jordana recorda que "hem guanyat els dos partits al Perfumerías Avenida i, per tant, no faríem el ridícul a l'Eurolliga, però faria falta tenir una plantilla més llarga amb, com a mínim, dues jugadores més que no tinguessis cap dubte que les posaria en pista en un partit d'Eurolliga..."

Una plantilla en la qual, per exemple, no hi podrien coincidir Ify Ibekwe i Vanessa Gidden perquè les dues juguen a Girona amb passaport Cotonu i a l'Eurolliga només n'hi pot haver un per plantilla a banda dels dos passaports extracomunitaris. En qualsevol cas, a Fontajau tenen molt clar que, com ja va passar fa tres anys amb Angel Robinson, Ibekwe sortirà molt revaloritzada després de la temporada que està fent amb Ramon Jordana a Girona. I, de fet, la possible confecció d'una plantilla d'Eurolliga per a l'Spar Citylift Girona no deixa de ser, avui dia, fer volar coloms perquè primer cal classificar-se i, més difícil, trobar els diners.