Els nous reptes de Roberto Íñiguez

El relleu de Ramon Jordana a l'Spar Citylift Girona només tindrà set partits, més el possible "play-off", per imprimir el seu segell a un grup que està fent una més que bona temporada pel que fa als resultats, tot i caure en les semifinals de Copa, però que havia perdut la confiança en l'exigent discurs de l'anterior tècnic

26.02.2015 | 08:15
Els nous reptes de Roberto Íñiguez

Roberto Íñiguez només ha entrenat tres temporades un equip femení i van ser consecutives. En la primera va ser campió de l'Eurolliga i va guanyar la Lliga sense ni perdre un sol partit amb el Ros Casares; i en les altres dues va ser subcampió europeu amb el Fenerbahçe. Aquest any, en canvi, tenia decidit agafar-se una temporada sabàtica acompanyant a Girona el seu fill, Pablo, que juga amb el primer equip de futbol a Segona A. "Ell era el protagonista, jo estava aquí per fer-li el menjar i anar a passejar el gos...", explicava poc després que se li hagués girat més feina acceptant el repte d'entrenar el que, fins al passat dissabte, era el líder de Lliga Femenina 1 i ha vist com li marxava un entrenador, Ramon Jordana, que ha deixat al seu successor una petita llista de reptes pendents.

"Oxigenar els cervells"

La Copa de Torrejón de Ardoz era una cita que estava marcada en vermell en el pla de treball de l'Spar Citylift Girona. El darrer mes abans de jugar-la, Jordana va treballar amb el focus posat en la semifinal contra el Conquero: càrregues físiques, minuts amb Ibekwe jugant de tres en diferents partits... L'equip estava tensionat mirant cap a Torrejón i, després d'una derrota encara inexplicable per a gairebé tothom (es guanyava de set punts a manca d'un minut i mig), el resultat va ser difícil de pair. "Ha estat un cop dur, feia un mes que treballàvem molt intensament per aquesta Copa", deia Jael Freixanet pocs minuts després de perdre contra el Conquero. Seguir fil per randa l'exigent guió de Ramon Jordana no havia servit per tornar de Torrejón amb un títol a la butxaca, ni tan sols per haver jugat la final, i la setmana següent el tècnic de Torelló va veure que li costaria tornar a motivar amb el seu discurs més d'una i de dues jugadores del vestidor.

Dissabte passat, després de perdre a la pista del Rivas, el mateix Jordana va veure clar que no havia de continuar. "El canvi d'entrenador anirà bé a l'equip, servirà perquè les jugadores facin net i oxigenin el seu cervell", explicava dilluns el mateix Jordana, que, en certa manera, reconeixia que Íñiguez haurà de rebaixar la tensió. El basc, però, no té fama de ser tampoc un tècnic poc amant del treball intens i aquí haurà de trobar el camí del mig entre prémer una mica menys l'accelerador i continuar mantenint el nivell d'exigència d'un equip professional. "Els he demanat també qualitat en els entrenaments perquè ara ens vénen molts partits de cop, seguits, i això provocarà que no puguem fer-ne gaires, d'entrenaments", va dir Íñiguez després de la seva primera presa de contacte amb el grup.

Ampliar més la rotació

Amb Ramon Jordana, Roberto Íñiguez o Phil Jackson a la banqueta de l'Uni, Noemí Jordana, Chambers o les dues pivots continuarien sent jugadores molt importants. Igual que Anna Carbó o Vita Kuktiene, per bé que aquestes també han tingut les seves racions de banqueta en determinats moments de la temporada. Ara bé, d'aquí a pensar que Jordana i Chambers no poden descansar ni un minut hi ha una gran distància. Ramon Jordana tenia molt clar que ell comptava amb 6/7 jugadores i, sense gaires problemes, admetia públicament que "a algunes jugadores no les podia posar en pista sense estar patint".

La plantilla de l'Spar Citylift no és molt llarga, com gairebé totes les de la lliga, però Jordana la va escurçar més deixant amb molt i molt poc protagonisme gent com Jael Freixanet - formada per ell durant quatre anys al Segle XXI i que li va respondre quan la va necessitar en la semifinal contra el Conquero-, una de les pivots joves amb qui té més confiança la Federació Espanyola de cara al futur (Iho López) o una Eva Bou que porta més de vuitanta partits jugats a Lliga Femenina 1. Cas a banda és Èlia Ros, de qui Anna Caula s'ha cansat de repetir que "està capacitada per defensar molt bé qualsevol base o escorta de la lliga", a qui directament Jordana oblidava els caps de setmana. Una política de Jordana que ha donat bons resultats esportius, però que ha deixat cansat físicament un grup al qual Roberto Íñiguez, deixant clar que no regalarà minuts a ningú, oxigenarà amb una mica més de rotació recordant aquella vella màxima que es fa complicat jugar amb molta intensitat quaranta minuts seguits.

Aquí, Roberto Íñiguez comptarà amb una ajuda de la qual Ramon Jordana gairebé no va poder disposar. La base letona Elia Babkina va arribar a Girona dijous, i més enllà d'intentar comprendre tot el que passava al seu voltant, va jugar uns minuts dissabte contra el Rivas abans del canvi d'entrenador. Íñiguez coneix Babkina, perquè la letona és una habitual d'Eurolliga i amb ell tindrà una rotació exterior més de la que va tenir Jordana al llarg del curs.

No muntar una revolució

Ramon Jordana és un molt bon entrenador. El coneixement del ja extècnic de l'Uni sobre el que és, estrictament, el joc de cinc contra cinc dins d'una pista és altíssim i comparable a qualsevol tècnic de l'Eurolliga; i, deixant a una banda les tensions, aquesta temporada a Girona ha aconseguit fer jugar a l'equip un gran bàsquet. Un bàsquet molt pur més enllà de sistemes. I, ara, a manca de només set jornades per acabar la lliga regular, Roberto Íñiguez és més conscient que ningú si arriba a Fontajau i ho canvia tot de dalt a baix.

Aprofitar la feina feta pel seu predecessor i aportar detalls i matisos propis - els seus resultats a Ros Casares i a Fenerbahçe l'avalen per aportar millores també a escala tàctica i de gestió de partits des de la banqueta - seria una postura molt més intel·ligent que no pas que ara Íñiguez li agafés "un atac d'entrenador" i volgués capgirar com un mitjó l'estil de joc treballat per Jordana des del mes de setembre. El calendari - Gernika i Conquero, com a propers rivals, i la tornada de les jornades entre setmana - encara fan més aconsellable no organitzar cap revolució. "No em penso posar medalles ni canviar-ho tot perquè ja hi ha una base de feina molt ben feta", reconeixia en aquesta línia Roberto Íñiguez dimarts a la tarda.

Noemí Jordana

La base de Torelló no és només l'actual jugadora de Lliga Femenina-1 que més partits ha jugat en aquesta competició. Noemí Jordana és la millor base de la lliga i, de fet, ho va tornar a demostrar fent una autèntica exhibició en la semifinal de Copa contra el Conquero, encara que no anotés el darrer tir al final de la pròrroga. La seva coincidència temporal amb base com, primer, Elisa Aguilar i, després, Laia Palau, o més recentment Sílvia Domínguez han impedit a Jordana tenir el reconeixement a escala de selecció estatal que hauria pogut merèixer però, avui dia, i ja amb 34 anys, el seu domini de la Lliga és indiscutible i reconegut per tothom. A l'Uni ha jugat un paper clau des de la seva arribada, primer amb Anna Caula, i aquesta temporada amb el seu pare, que encara ha fet dues passes endavant més sobre la pista, jugant a un altíssim nivell, sense oblidar el complicat paper de cohesionar un grup sotmès a molta pressió per part de l'entrenador amb el perill del possible desgast de la seva pròpia relació amb les companyes de vestidor.

Ningú dubta que, amb Íñiguez a la banqueta, Noemí Jordana serà igual de professional que fins ara i el ?tècnic vitorià ha estat el primer a ?elogiar-la, ?recordant que poca gent hauria portat tan bé una situació tan complexa en l'àmbit emocional com la que ha viscut la base osonenca aquesta temporada. De la capacitat de Roberto Íñiguez d'empatitzar amb la seva base titular per aconseguir que Noemí Jordana segueix sent la líder a la pista, i ho torni a ser a fora, en pot dependre una part important de les aspiracions de l'Spar Citylift Girona aquest curs.

Ify Ibekwe

Si una relació entrenador/jugadora ha tingut punts de fricció aquesta temporada a l'Uni ha estat la de Ramon Jordana amb Ify Ibekwe. L'aler pivot d'origen nigerià té unes condicions físiques d'autèntica estrella, però, al mateix temps per un motiu o altre no ha jugat una temporada completa al mateix equip a escala professional. A Jordana li va agradar Ibekwe des del primer dia i, mai ha amagat que si Ibekwe treballava per millorar aspectes en què ja ha fet passes endavant (per exemple buscar-se amb el bot un tir des de quatre o cinc metres), podia ser una jugadora realment determinant a l'Eurolliga. Ara bé, Ibekwe s'ha topat amb un entrenador poc disposat a mirar cap a un altre costat quan la seva "estrella estadística" tenia mal d'esquena la setmana després de valorar un increïble 56 a la pista del Campus Promete (27 punts i 23 rebots). Molts tècnics, amb més anys a la roda professional, potser haurien passat per alt determinats comportaments d'Ibekwe. Jordana no. I la relació, amb bons moments com quan Ibekwe dominava la lliga i deia que "estava aprenent d'un tècnic molt intel·ligent", va tenir moments més explosius com quan l'aler pivot no va jugar contra el Gran Canària a Fontajau pel mal d'esquena i el tècnic li va recriminar davant del grup en la xerrada prèvia o com quan, divendres passat, Ify Ibekwe no es va veure amb forces per entrenar el dia abans del darrer desplaçament a Madrid per jugar contra el Rivas.

Roberto Íñiguez també ha deixat clar d'entrada que les nominacions de MVP no li treuen la son, i que a la llarga de la seva carrera ha comptat amb jugadors amb grans estadístiques que no ho eren positius per a l'equip, però també ha elogiat la capacitat d'Ify Ibekwe. El tècnic basc exigirà a l'aler pivot formada als Estats Units un compromís amb el grup a l'alçada de la que ha estat, fins al passat cap de setmana, la millor jugadora de la lliga números en mà. Curiosament, diumenge visita Fontajau el Gernika, liderat per Bernice Mosby, que és qui encapçala la classificació de l'MVP.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema