Diuen que l'esport a vegades és injust. I precisament això és el que li va passar ahir al Bordils. Els de Pau Campos van fer un dels millors partits de la temporada contra un dels grans de la Divisió d'Honor Plata, però ni això ni el suport de l'afició van poder decantar un partit que el Bordils va dominar durant molts minuts. En un cara o creu final, la sort, però sobretot l'ofici del rival, va donar la victòria al Go Fit de Santander.

Derrotar un dels grans de la Lliga, que arribarva al Gironès, encadenant cinc jornades seguides sense predre i després d'imposar-se a la sempre complicada pista de l'Irun, no podia ser una tasca fàcil. No obstant, el Bordils ho va tenir a tocar durant molts minuts.

El 3-6, quan encara no s'havien jugat ni tres minuts de partit, feia pensar el pitjor, que els de Santander es passejarien pel Blanc i Verd. A l'hora de la veritat, però, d'això res de res. El Bordils es va posar la roba de treball i, com aquell qui no vol la cosa, sense fer soroll, primer va empatar (12-12, 21:55) i, poc després, es va posar per davant amb un 15-13 (m.25), que va arribar després de dues magistrals aturades de Joan Comas, que van acabar amb dos gols consecutius de Gerard Farrarons.

L'única nota negativa de la primera part van ser els dos penals errats (Edu Nonó i Esteve Ferrer), que hauria permès plantar-se al descans amb una diferència més gran (17-16).

A la represa, les coses no podien començar millor i, els de Pau Campos van tornar a a recuperar la diferència de dos gols, gràcies a una diana de Canyigueral (18-16). Els càntabres seguien sense trobar la fórmula per donar la volta al marcador. Amb la tranquil·litat de portar el ritme del partit, el Bordils va seguir practicant el seu joc intens, tant en atac com en defensa. La victòria semblava una mica més a prop i, ni quan les coses es van complicar d'allò més (25-28, a menys de vuit minuts pel final), el Bordils es va rendir.

Després d'un temps mort de Pau Campos els gironins van fer un darrer esforç per regalar una alegria més que merescuda a la seva afició. Amb èpica i una mica de sort, el Bordils va recuperar el terreny perdut. Oriol Márquez primer i Esteve Ferrrer després, van posar el 28-28. El somni de derrotar el Santander estava a punt de fer-se realitat i, una gran tasca en defensa, permetia a Xicu Reixach posar el 29-28. Quedaven cinc minuts, tota una eternitat.

Acte seguit, els visitants van posar el 29-29 i, a continuació, el Bordils va fallar el quart penal de la tarda (no era el dia des dels set metres), que hauria permes un 30-29. El Blanc i Verd es va convertir en una olla de pressió. A 30 segons pel final, el Bordils va recuperar en defensa i Pau Campos va demanar un temps mort. Com ja va passar fa unes setmanes, aquest cop la pissarra tampoc va funcionar: pèrdua en atac i pilota per al Go Fit, que va acabar decantant el partit amb una acció de l'ex-Asobal José Manuel Herrero sobre la botzina.