La derrota del Conquero a la pista del Campus Promete (62-54), combinada amb la brillant victòria de l'Spar Citylift Girona ahir contra el Gernika (85-60), tornen la il·lusió a Fontajau després d'unes darreres setmanes de fortes turbulències. I és que si la derrota de fa una setmana a la pista del Rivas (83-78) havia fet baixar l'equip fins a la tercera posició, ara i després de la jornada d'aquest cap de setmana, la situació permet tornar a ser optimista. L'Uni té ara un triomf més que el Conquero, tercer classificat, i proper rival de les gironines (divendres, 21.00 h). Això converteix aquest partit en un cara o creu per assegurar-se pràcticament el segon lloc. I no només això, sinó també el factor pista a favor en les semifinals del play-off, i més tenint en compte que el Conquero encara ha de jugar contra Salamanca. Tampoc es pot oblidar que l'Uni té l'average guanyat a l'Avenida, per la qual cosa, en funció del resultat d'aquests dos partits, i sempre i quan l'Uni no perdi cap partit fins a final de curs, parlar d'acabar la fase regular líder no és res desgavellat.
Diuen que els canvis a vegades són bons. Ahir, ho va poder comprovar en primera persona la plantilla de l'Spar Citylift Girona. Feia setmanes que l'ambient dins del vestidor no era massa positiu. La manera de fer de Ramon Jordana, exigent i dur en el dia a dia, no acabava d'agradar, i això es va acabar notant a la pista. Veient que amb ell a la banqueta la situació difícilment hauria pogut arribar a canviar, dilluns va decidir plegar. En el seu lloc, va arribar Roberto Íñiguez per intentar redreçar el rumb en el tram final de Lliga. Després del gerro d'aigua freda que va suposar caure en les semifinals de la Copa (69-70) contra el Conquero, ara l'objectiu és fer el millor paper possible al play-off pel títol de Lliga. I ahir, l'Uni va fer el primer pas.
Les primeres conclusions són clares. Amb el canvi d'entrenador, i l'arribada d'aires renovats l'equip pot tornar a fer grans coses. De totes maneres, seria injust no reconèixer el treball fet fins ara per Ramon Jordana, però en el món professional això són figues d'un altre paner. Dit vulgarment, Jordana ja és història.
Després de moltes jornades l'equip es va tornar a sentir bé. Sense la pressió que hi havia fins ara, l'Spar Citylift Girona va sortir amb les idees clares. Com aquell qui no vol la cosa l'equip va anar in crescendo. El segon quart va ser espectacular. Amb un parcial de 16-0, les de Fontajau van passar del 21-14, al 37-14 (3.34' per arribar al descans) després d'una cistella de Chambers. Amb només deu minuts, Íñiguez ja havia fet servir fins a vuit de les seves jugadores. També Elina Babkina, que a 2.41' per acabar el primer quart va debutar a Fontajau. La letona només va jugar 13 minuts, però els va aprofitar a la perfecció per demostrar la seva qualitat, tot i la mostra evident de falta de rodatge. L'afició va poder constatar el seu canell privilegiat (10 punts: 2/3 en tirs de 2, 2/2 en triples).
El Gernika mai va ser rival. Bona mostra d'això es pot explicar amb el simple fet que en el segon període, l'equip basc no va anotar fins a tres minuts del descans per posar el 37-17. Tímida, molt tímida reacció del Gernika que Roberto Íñiguez va voler aturar sol·licitant el seu primer temps mort com a tècnic de l'Uni. Els deures estaven pràcticament fets. L'Uni es va plantar al descans amb un +19 (41-22). El pas per vestidors també va ser diferent. El nou entrenador, home detallista, va preparar una taula amb fruits secs i fruita a les seves jugadores, cosa habitual en equips d'Eurolliga, i que, és clar, va sorprendre a la totalitat de la plantilla.
Si en el segon quart l'equip va fer un gran treball, no només en atac sinó també en defensa, com demostra el fet que el Gernika només va poder anotar vuit punts, la represa va ser demolidora. Les gironines van convertir el rival en la seva joguina. Les xifres parlen per si soles. La valoració d'equip a la fi del tercer quart era: 82 Uni; 9 Gernika. Autèntic festival. Més enllà de posar el fre, la festa va continuar. Tothom va aportar, com demostra el fet que a la fi del tercer quart amb el 66-37 a l'electrònic, nou jugadores de l'Uni havien aconseguit anotar. Un fet inèdit aquesta temporada. La màxima va arribar a 5.10 del final amb el 80-41. Les bones vibracions que aquest mateix equip ja havia estat capaç de mostrar a principi de temporada es van recuperar. I amb l'alegria a la pista tot va ser més fàcil. L'últim parcial va servir per donar minuts a les menys habituals: Jodar, Ros, Eva Bou, Iho López. Això ho va aprofitar l'equip basc per maquillar el partit. De la mà de Bernice Mosby, el Gernika va poder acabar perdent només de 25 punts ( 85-60).
