El passat 17 de gener, just abans de la cita de Torrejón Ardoz amb una Copa de la Reina que ha acabat per fer canviar el timoner de la temporada de l'Spar Citylift Girona, l'Uni guanyava a la pista del Bembibre en un partit en què Ramon Jordana no va fer ni un sol canvi en tota la seva línia exterior. Noemí Jordana, Brittany Chambers i Anna Carbó van jugar els quaranta minuts sense descans i només Jael Freixanet (6 minuts) i Kuktiene (18) van donar relleus a Ibekwe i Gidden en el joc interior. Les gironines van guanyar, com gairebé sempre, i van fer un bon bàsquet, també seguint la tònica habitual, en un partit que exemplifica el guió de la temporada de l'Uni mentre Ramon Jordana va seure a la banqueta. És a dir: bon bàsquet i grans resultats que convertien en anècdota que les titulars anessin sempre al límit físic i que la gent de la banqueta s'anés marcint.

el tècnic basc va escollir per arribar a un mateix destí al qual, no es pot negar, també aconseguia arribar Jordana. ?Íñíguez va sustentar la victòria en vuit jugadores (les set més habituals en Jordana més la nouvinguda Elina Babkina), però cap d'aquestes no va arribar ni als trenta minuts en pista (Chambers en va jugar 27) i, amb el partit ja resolt, va donar minuts a Eva Bou, Iho López, a una gairebé inèdita enguany Èlia Ros i a la jove de Roses Anna Jodar.

"Jo tinc la teoria que en bàsquet és dolent jugar 40 minuts. Un dia pots fer-ho, però cada setmana no. Seria com clavar-te un ganivet. Al llarg d'un partit va bé seure, llegir el partit, que l'entrenador parli amb tu i després tornar a jugar", va dir després del partit contra elGernika un Roberto Íñiguez que, conscient de les estretors del tram final de lliga: queden sis jornades que es jugaran totes abans que acabi el mes de març, va descarregar diumenge de minuts la jugadora més utilitzada de tots els equips de la lliga (Noemí Jordana "només" va estar 25 minuts en pista) mentre que Carbó, Ibekwe i Gidden van moure's totes tres entre 22 i 23 de minuts de joc.

Els 27 minuts de Brittany Chambers són una autèntica novetat en la relació de les jugadores amb més presencia en pista de l'Spar Citylift Girona al llarg de la temporada. És molt complicat trobar un partit on no hi hagi, com a mínim, tres jugadores amb més de trenta minuts jugats. A principi de temporada, i al fet de no veure dins la plantilla una alternativa a la posició de base (mai hi va voler posar Chambers), Ramon Jordana gairebé no feia descansar mai Noemí Jordana que durant molts mesos gairebé no es va moure de la pista.

A la quarta jornada de lliga, victòria a la pista del Zamora, va ser el primer cop que la base de Torelló no era la jugadora que estava més minuts en pista. Ho va ser Ify Ibekwe amb "només" 34 minuts, però és que la data més reveladora de l'escassa rotació d'aquell dia és que la resta del cinc inicial -Jordana, Chambers, Carbó i Kuktiene- van passar dels 32 minuts en pista. Gidden era baixa per lesió. Deixant de banda el partit contra el Gran Canària a Fontajau, perque aquell dia la rotació sí que estava molt condicionada per les absències de Gidden i Ibekwe, un altre partit que explica bé el llibre d'estil és la victòria a la pista del Càceres, ja al mes de desembre. En un gèlid pavelló Macayo, Ramon Jordana no va donar ni un segon de treva a Chambers (40 minuts en pista) mentre que Noemí Jordana i Ify Ibekwe van estar per sobre dels 37 i Anna Carbó dels 35.

Condicionants per a Íñiguez

El nou entrenador de l'Spar Citylift Girona sembla decidit a canviar aquest repartiment de minuts, i així ho va demostrar diumenge contra el Gernika, pero també és cert que compta amb dos condicionats, un de favorable i un altre que és més aviat una obligació, que no tenia Ramon Jordana. La integració al grup d'Elina Babkina canvia el disseny d'una plantilla que guanya una rotació exterior amb nivell d'Eurolliga, encara que estigui mancada de ritme, i que el tècnic de Torelló també hauria utilitzat molt si hagués disposat de la letona abans del partit de Rivas on tothom ja hi va arribar mentalment molt desgastat (entrenador i vestidor).

I l'altre factor, el que en certa manera obliga Roberto Íñíguez a utilitzar més la banqueta, és el calendari. Divendres l'equip juga a la pista del Conquero, en un partit que pot resultar clau en la lluita per la segona posició final a la lliga regular (avantatge de camp en les semifinals de play-0ff), i després jugarà consecutivament contra Campus Promete, Canàries, Cadí, Càceres i Ferrol abans d'acabar aquest mes de març. Canàries i Càceres en jornades intersetmanals, dos dimecres consecutius. Una petita marató de partits que aconsella a Íñiguez no esprémer de més les ?cames de les seves jugadores titulars.