Fa fred, plou... Aquests dies Girona no s'assembla gaire a Jamaica. Pateix pel mal temps?

No, gens. El temps d'aquí és bastant semblant al de Jamaica. Fa sol, però també hi ha dies de pluja. Estic molt contenta amb el temps de Girona i amb la ciutat. És encantadora per viure-hi. He jugat a diferents països en els últims anys i Girona està sent una gran estació de la meva carrera.

La majoria de les estrangeres que vénen a jugar a l'Uni es desfan en mil elogis cap a la ciutat. Què la fa tan especial?

És una ciutat molt confortable. Ideal per viure-hi. I no només pel temps, sinó per tot. Pots anar caminant a comprar a les botigues, a passejar, a fer un cafè, als restaurants, a les esglésies... I és una ciutat realment molt bonica.

Esglésies?

Sí. M'agrada anar a l'església. Encara que no entenc gairebé l'idioma, m'agrada anar-hi a resar. És important per a mi. Sóc d'una família catòlica.

Dissabte, contra el Cadí, va recuperar el protagonisme que tenia a principi de temporada. Va tornar a ser MVP de la jornada amb 34 punts i 7 rebots...

El mèrit de fer 34 punts no és absolutament només meu. És de tot l'equip, faig punts perquè rebo molt bones passades de les meves companyes. No tenia ni idea que havia fet 34 punts, al final del partit l'entrenador em va comentar que havia fet una bona feina. Però, per a mi, el més important és l'equip i ajudar-lo a guanyar partits.

A tothom li agraden els reconeixements individuals. Acabar una temporada sent l'MVP seria bo per a la seva carrera.

La temporada passada, a Israel, vaig guanyar la Copa i allò va ser bo per a la meva carrera. El millor per al meu futur seria guanyar la Lliga aquí i no pas fer 34 punts en molts partits. Aquesta és la meva manera d'entendre el bàsquet. Si estic a la banqueta i les meves companyes fan un bàsquet crido molt fort. El bàsquet és la meva passió i el bàsquet és fer un bona feina i guanyar partits. No pas fer molts punts.

Parlem d'aquest objectiu de guanyar la Lliga. És possible? Tothom pensa que el Salamanca és el favorit.

És clar que és possible. Hem de tenir respecte per al Salamanca, però en cap cas li hem de tenir por. Personalment crec que el més important és gaudir del final de temporada i de la feina que estem fent. Ara mateix l'equip està en bon moment, totes molt unides i ja hem deixat enrere el que va passar a la Copa. En el bàsquet hi ha dies bons i dies dolents, però el més important és gaudir fent la teva feina.

Més important gaudir jugant que no pas guanyar partits?

A veure, qualsevol jugadora vol guanyar els partits que juga. Dir el contrari seria una bogeria... Podem guanyar contra qualsevol equip, com vam demostrar a la pista del Conquero, però repeteixo que en el bàsquet hi ha dies bons i dies dolents i que, per tant, el més important, és fer bé la nostra feina.

La Copa va ser un cop dur.

La Copa em va deixar una sensació de molta tristesa. No va ser un mal dia nostre, vam jugar bé, però encara no sé gairebé què va passar ben bé en aquell últim minut. Havíem treballat molt dur per arribar a la Copa i perdre va ser ser dur...

Ja ho han deixat enrere?

Sí, però el que segur que no ?oblidaré són els nostres aficionats. Recordo que l'endemà, el dia la final de Copa, nosaltres estàvem veient el partit a peu de pista i els nostres aficionats cridaven "Girona, Girona". Va ser molt emocionant, t'arribava al cor. Ara mateix desitjo guanyar la lliga per aquells aficionats. S'ho mereixen.

Un final de lliga que afronten amb un nou entrenador. Com ha anat el canvi?

Bé. Crec que ha estat positiu per a l'equip. Amb això no vull dir que Ramon Jordana no fos un bon entrenador, la prova és que guanyàvem gairebé tots els partits, però crec que l'equip necessitava aquest canvi de dinàmica. Roberto és un entrenador que transmet molta confiança a les jugadores i jugues tranquil·la. Personalment ha parlat molt amb mi dient-me que havia de ser important per a l'equip i m'ha ajudat a tornar a sentir-me útil per a l'equip. Però crec que és un tema més d'equip que no pas de jugadores concretes.

El que sí ha canviat és el tema de les rotacions. Abans el cinc titular jugava molts més minuts...

Sí. Això ha estat molt important. Recordo que abans veia entrenar-se la Jael (Freixanet) i em preguntava com és que no era una jugadora més important per a nosaltres en els partits. Estic molt contenta que la Jael ara jugui més; o igual amb la Vita (Kuktine) que és una tiradora fantàstica. Potser la millor de la lliga. És absolutament impossible guanyar un títol jugant amb només cinc jugadores. Ara, en canvi, jugues uns minuts, vas a la banqueta i tornes a sortir amb més força. És impossible anar sempre al cent per cent si no descanses.

I el futur, un cop acabi el play-off, que serà de Vanessa Gidden? Tornarà a Girona al setembre?

Girona és un lloc perfecte. Per la ciutat, per l'equip, pels responsables del club... Però sempre he anat any a any. Mai més enllà. A l'estiu tornaré a casa, a Connecticut, on faré un campus per a nens i veuré si hi ha alguna opció de jugar la WNBA. Si n'hi ha perfecte i si no també aniré a veure els partist de l'Ify (Ibekwe), la Brit (Chambers) i l'Elina (Babkina), que aquest any hi seran. Al setembre ja veurem 0n vaig. Adoro el bàsquet i m'agrada el bàsquet jugant a països diferents, coneixent noves cultures i altres idiomes.. Encara que això últim em costi més...

Un Uni Girona jugant l'Eurolliga no seria un molt bon al·licient per tornar a la ciutat?

Per això seria important guanyar la lliga. Perquè la ciutat s'adonés encara més de la importància de donar suport a l'equip i que trobessin diners per jugar l'Eurolliga. No l'he jugada mai, només l'Eurocup, però no sé si tornaria a Girona per jugar-la. Primer el club m'hauria de voler...