Els cinc milers d'espectadors que van omplir a vessar dijous el pavelló de Fontajau han fet encara més forat del que semblava en la percepció ciutadana del bàsquet femení i ahir, aprofitant la recepció oficial pel títol de Lliga, l'alcalde Carles de Puigdemont es va mullar públicament perquè l'Uni accepti el repte de jugar la pròxima edició de l'Eurolliga i no hi torni a renunciar per motius econòmics.

Molta gent de l'entorn del club ja ho començava a anar assumint. "Aquesta és una victòria llargament treballada i merescuda. Us heu guanyat el respecte, el crèdit i l'aposta de la ciutat per vosaltres i per això ara haurem de ser capaços que aquesta aposta també recorri Europa", va dir ?Puig?demont en unes paraules que varen ser interpretades com la confirmació que l'Ajuntament es mourà per trobar les sinergies entre institucions i patrocinadors perquè l'Uni aconsegueix incrementar el seu pressupost en uns 200.000 euros fins a arribar a la xifra que faria falta per competir dignament a la màxima competició europea.

L'aposta europea per a l'Uni de Carles Puigdemont s'emmarcaria en la idea de donar continuïtat al bon fer del club en aquests últims per "mantenir aquest projecte d'èxit i il·lusió que representa de manera exemplar la ciutat de Girona" i que ara aixecaria més el nivell anant a l'Eurolliga. Una ambició per donar aquell toc d'excel·lència a la feina feta que Puigdemont va equiparar amb "Les lletres toves" de Torres Monsó, de les quals va regalar una reproducció a totes les jugadores de l'Uni.

Les paraules de l'alcade de Giro varen arribar ahir en el marc de la jornada de celebració del títol de la Lliga per part de les jugadores d'avui que, partir d'avui, ahir ja ho va fer la letona Elina Babkina, començaran a deixar Girona per marxar cap als seus països. Gidden, Ibekwe, Kuktiene i Chambers aviat seran fora mentre que les catalanes o Roberto Íñiguez, amb el seu fill jugant al Girona, ho allargaran una mica més. La nit de dijous ja va ser o menys llarga, en funció de cada jugadora, per celebrar un títol que ahir van oferir a la ciutat en un acte a l'Ajuntament, amb salutacions des del balcó incloses, després de desplaçar-se amb el trenet turístic des del pavelló de Fontajau fins a la plaça de Vi.

Un cop al Saló de Plens, la regidora d'Esports Isabel Muradàs va començar recordant una conversa de la setmana passada amb Llorenç Biargé. "Vam coincidir dilluns passat en una tertúlia radiofònica i em va comentar que ella era una mica bruixot i que havia somiat que el dia de Sant Jordi guanyaríem la Lliga a Fontajau amb el pavelló ple fins a dalt i amb moltes senyeres. Era el dilluns i encara s'havia de jugar el primer partit, però el seu somni es va acabar fent realitat", va explicar Muradàs, que va recordar que l'èxit de l'Spar Citylift Girona no és fruit d'una dia apel·lant a "la feina que des de fa anys fa el club pel bàsquet femení".

Llorenç Biargé va recollir l'assistència de Muradàs per confirmar que "sempre he estat una mica bruixot i ja vaig preveure que pujaríem a Lliga Femenina 1 quan ningú ho creia". Biargé va voler agrair a la gent que va anar dijous al pavelló de Fontajau i els va esperonar a "seguir omplint el pavelló l'any vinent, perquè sempre hem dit que la filosofia de l'Uni és anar creixent fent passos endavant cada any, perquè encara som un club jove". El president de l'Spar Citylift va voler tenir paraules per "a la gent que veig per aquí que fa molts anys que ens dóna suport", a més d'elogiar la tasca dels seus dos principals patrocinadors, presents també a l'acte, i recordar el "gran paper que han fet aquesta temporada tant el primer entrenador Ramon Jordana com després l'Íñiguez i totes les jugadores".

Aquí ja van prendre la paraula les dues capitanes de la plantilla amb Noemí Jordana recordant "tota la gent que no surt a les fotos però que fan un treball brutal en el club, amb molt d'esforç i dedicació". La base osonenca va recordar el "goig" que feia Fontajau amb cinc milers d'espectadors i va acabar amb un reconeixement per a "la gran feina" de la fisioterapeuta Laura Antoja. Després va arribar el torn d'Anna Carbó qui va destacar també l'ambient en el partit de dijous al pavelló gironí. "Feia molts anys que no passava una cosa així a Fontajau", apuntava Carbó que va recordar que "fa set anys que sóc aquí i he vist com aquest club ha anat creixent sense perdre mai aquest punt familiar o d'amics que fa que en sentís molt bé jugant a Girona".

Roberto Íñiguez

Adoptant un perfil molt més discret que el seu hiperactiu paper a les banquetes, Roberto Íñiguez va intentar sense èxit escapolir-se de prendre la paraula. No se'n va sortir i, en un to que semblava anunciar un comiat pròxim, Íñi?guez va parlar de l'herència que deixarà aquesta temporada. "Aquest matí estava esmorzant amb el meu fill i la veritat és que m'ha fet plorar quan m'ha dit que aquest equip li recordava allò que jo li dic sempre, que s'ha d'aconseguir fer la sensació de ser molt complicat de derrotar", va dir el tècnic de Vitòria, que va afegir que "aquesta sensació que deixa l'equip és fruit del treball, perquè el talent no serveix sense coratge per afrontar el dia i dia; espero que aquesta cultura de l'esforç quedi aquí a Girona on crec que hem aconseguit recuperar aquestes ganes de bàsquet i aquest esport, que potser havien quedat una mica adormits".

La majoria de seguidors que van anar ahir a veure les jugadores de l'Uni a la plaça del Vi van acabar entrant al Saló de Plens, però, quan semblava que l'acte acabaria amb la clàssica foto de família al pati interior entre el consistori i el teatre, Llorenç Biargé es va animar a fer sortir les jugadores a la balconada on Vanessa Gidden o Anna Carbó van ser algunes de les més animades mentre que a Ify Ibekwe, que continuava amb la mateixa alegria que al final de partit de dijous, o a Brittany Chambers se'ls van poder treure poques paraules.

Un cop acabats els parlaments, a la Plaça del Vi hi havia un centenar d'aficionats, la comitiva de l'Uni va complir amb alguns actes publicitaris i va tancar la celebració amb un sopar.