La visita d'un jugador de bàsquet que és realment molt alt, fregant els dos metres i deu centímetres, i que diu obertament que es veu jugant aviat a l'NBA, seria especial per a qualsevol nen d'una escola de Primària. Però, potser, encara ho és una mica més per als alumnes del Pla de Salt que, més o menys conscientment, saben que la història vital de Yankuba Sima no és tan diferent de la seva. Excitació, molts nervis i crits de "Yankuba, Yankuba...", abans que l'ara ja jugador de la Universitat de St. John's (Queens, Nova York) entri en una sala on l'esperen un parell de centenars de nens que, innegablement, li recordaven a ell mateix quan fa pocs anys estudiava al Cassià Costal.

Fill d'una família d'origen gambià, Yankuba Sima va anar ahir al Pla de Salt, acompanyat de la seva mare, per, entremig de les lògiques preguntes de qualsevol nen de sis o set anys -"Quant medeixes? "Com t'estires al llit?" o "Quin número de samarreta t'agrada més?"-, explicar-los amb el seu propi exemple que un gironí o saltenc d'origen marroquí, gambià o senegalès també pot arribar a on es proposi esforçant-se molt. "L'any passat estava en una Acadèmia a Canàries perseguint el meu somni d'anar a jugar a estudiar als Estats Units; al principi va ser dur perquè m'aixecava a les sis del matí per fer el primer entrenament, després anava a classe, tornava a entrenar al migdia abans de dinar i posar-me a estudiar; a la tarda tenia classe un altre cop i al vespre fèiem el tercer entrenament", relatava Yankuba Sima intentant explicar als nens que ell creu que serà un professional del bàsquet, a l'NBA o si no, a Europa, però que també vol estudiar una carrera als Estats Units aquests pròxims quatre anys, "estudiar és molt important per poder treballar en el futur".

En un centre escolar amb un percentatge d'alumnat d'origen immigrant superior al 90%, Yankuba Sima va recordar els seus primers contactes amb el bàsquet a Santa Eugènia i, com tot i no haver estat mai un alumne brillant al Cassià Costal o Santiago Sobrequés, l'esforç, primer en el món del bàsquet, però també estudiant per treure's aquest any el batxillerat nord-americà en anglès a Florida, li ha servit per tenir l'oportunitat d'anar a una universitat com St. John's. "M'agradaria jugar a l'NBA amb Miami o Nova York", va dir a preguntes dels nens i nenes de l'Escola el Pla de Salt, que també varen rebre com una autèntica protagonista de la festa la mare de Yankuba, Sajo Fatty. "Que menjava en Yankuba de petit? El mateix que tots els altres, però ha sortit així d'alt... i jo ja fa temps que dic que vull que pari de créixer", va explicar Sajo que, abans d'acabar firmant gairebé tants autògrafs com el seu fill, va agafar el micròfon per recordar una petita lliçó de vida a uns escolars que li devien recordar molt i molt Yankuba i els seus germans quan eren petits.

"Estic molt contenta que la visita d'en Yankuba us hagi agradat, però recordeu que és molt important que estudieu. Estudiant tindreu moltes més oportunitats a la vida i deixeu-vos estar de nacionalitats, races o religions perquè heu de tenir molt clar que tots sou iguals", va dir Sajo Fatty que, posats a comptar, no va signar tan autògrafs ni va aixecar tant "ooos" com quan el seu fill va esmaixar un parell o tres pilotes en una de les cistelles del pati, però també en va signar un bon grapat.