Només havia d'aixecar la persiana de casa seva per veure el Pavelló Blanc i Verd, la llar que l'ha vist créixer com a jugador d'handbol durant tota la seva vida esportiva. "Com aquell qui diu, es podia anar a entrenar amb pijama", diu Marc Canyigueral, un dels jugadors franquícia de l'Handbol Bordils. L'equip del seu poble, on ha jugat sempre. On s'ha fet gran. Ara, als seus 25 anys, ha decidit provar una nova aventura. La seva primera experiència fora de casa. Ha meravellat en les dues últimes temporades a Plata i en la darrera ha signat uns números notables: 32 partits i 142 gols. Era difícil que algú ho passés per alt. Ha estat el Villa de Aranda, que milita a la màxima categoria, el que li ha ofert un contracte que Canyigueral no ha pogut refusar. D'aquesta manera, el bordilenc donarà el salt a l'Asobal aquesta propera temporada, un repte que encara amb tota la il·lusió del món i, segons ell, en el moment "idoni".

Tot ha anat prou ràpid. Tant, que tot just fa una setmana a Marc Canyigueral se li presentava davant dels nassos l'oportunitat de la seva vida. "M'ho he pensat una mica, perquè sóc de Bordils i aquí hi he estat tota la vida. Hi tinc també les amistats i costa una mica deixar-ho enrere. Però crec que ara la meva situació personal m'acompanya i he decidit tirar endavant". El bordilenc ha acceptat la proposta del Villa de Aranda i, als seus 25 anys, ha fet el salt. Tot just quan posarà el punt i final als estudis de filosofia (la seva meta és exercir de professor d'aquesta matèria). A finals de juliol (tot depenent de quina sigui la data d'inici de la competició), està previst que comenci els entrenaments i que s'instal·li definitivament a Aranda de Duero, al cor de Burgos. "És un bon moment per marxar. Abans era un pèl agosarat", afegeix.

L'explosió del Bordils, que ha signat dos anys per emmarcar a Plata, ha estat clau per situar al mapa un jugador que reuneix unes quantes característiques que el fan llaminer per a molts clubs. "És normal que es fixin en un club com el nostre. No sóc l'únic al que volen. Jo sóc esquerrà i això crida molt l'atenció!", s'explica. I ho completa amb un "no es pot jugar cada dia a l'Asobal. Tinc ganes de provar la categoria. Les he tastat gairebé totes, així que espero que em vagi bé l'experiència. Ja en tinc moltes ganes". Canyigueral confessa que el seu tècnic, Pau Campos, està "content per mi" i que el seu buit serà ben ocupat. "Ningú és imprescindible. La meva marxa és una manera perquè d'altres jugadors puguin treure el cap. A més, també ens convé jugar d'una manera diferent i si aquest és el camí, benvingut sigui".

I què en pensa de tot plegat Campos? Veu com un dels seus millors jugadors se li'n va i això li produeix "sensacions contradictòries", com ell mateix admet. "Mereix això. Té una qualitat brutal i no dubto que li anirà molt bé. Ara, tinc un sentiment agredolç. Em satisfà veure que un jugador del Bordils pot estar a l'Asobal, però també perdo potencial al camp i dins al vestidor. Deixa un buit difícil d'ocupar", diu. Malgrat això, el club no fitxarà, sinó que potenciarà encara més la base, el seu ingredient miraculós.