El pas endavant de Rubén Yáñez

El porter selvatà debuta amb el primer equip del Reial Madrid als 21 anys. Miquel Àngel Muñoz, qui en va ser el seu entrenador al juvenil de Divisió d'Honor del Girona, n'explica la seva història i en destaca les seves moltes qualitats

11.08.2015 | 08:49
Rubén Yáñez, amb la samarreta del primer equip del Reial Madrid.

Defensar a ultrança que tot esforç i sacrifici s'acaba traduint en una dolça recompensa pot ser un d'aquells tòpics habituals del món de l'esport que no sempre s'acaben complint. Per triomfar, no només s'ha de voler. També s'ha de poder. La confluència de casualitats, unida a unes certes i necessàries aptituds tècniques, és l'única recepta inequívoca de l'èxit. L'ha portat a terme Rubén Yáñez, el protagonista d'una carrera professional encara prou curta però que diumenge va viure un dels seus punts àlgids. El porter selvatà, amb només 21 anys (en complirà 22 el 12 d'octubre), va fer realitat un somni que persegueix des de fa molt de temps: debutar amb el primer equip del Reial Madrid.

Van ser només 8 minuts i al camp del modest Valerenga noruec, en un partit de pretemporada. Suficient motiu perquè Yáñez tingui encara més motius per seguir treballant. El pas endavant ja l'ha fet i sap que la porta dels grans la té oberta de bat a bat. Amics i familiars de ben segur que el van felicitar el mateix diumenge. Tampoc se'n deurien oblidar molts dels companys que ha tingut als equips inferiors del Madrid o fins i tot al Girona i al Lloret, on va fer els seus primers passos. Satisfet com el qui més estava Miquel Àngel Muñoz, el que va ser el seu entrenador a Torres de Palau la temporada 2009/10.

Muñoz és d'aquells a qui no li agrada penjar-se medalles i prefereix atribuir el descobriment de Rubén Yáñez a Sergi Raset, llavors el coordinador del futbol base del Girona. «Ell el va portar al club i jo el vaig entrenar», recorda, tot rememorant que l'aterratge del porter va ser per pura casualitat. «És com un conte de fades. Una història bonica d'explicar. En Rubén venia d'una família molt modesta i humil i estava jugant amb l'equip cadet del Lloret. Amb tots els respectes, però el nivell de la competició era força provincial. Com que la Lliga de Divisió d'Honor acaba abans, vam decidir cedir el Ritxi Mercader (ara futbolista del Figueres) al Lloret. Al sopar de final de temporada ens va parlar d'un tal Rubén que ho feia molt bé. El vam anar veure i ens va agradar». Raset, Muñoz i el llavors entrenador de porters Joan Bartrina van donar el vistiplau i el selvatà va provar amb el Girona juvenil, fins que va entrar a formar part de la plantilla, tot competint amb Albert Quinatanas.

«D'aptituds, en tenia. El nostre dubte era saber com competiria. El canvi de categoria era molt gran, però Bartrina i també Raset van dir que tenien una fe cega en ell i no ens va fallar», diu Muñoz. Aquella temporada (09/10), el Girona juvenil no va començar amb bon peu: dues derrotes amb Quintanas sota pals. «Llavors vaig decidir fer jugar Yáñez i ho va brodar. No va encaixar cap gol en els dos següents partits i fins i tot va aturar un penal», explica el tècnic, abans d'afegir que «des d'aquell moment no va deixar de créixer i ara està imparable».

El bon any a Girona va ser suficient i el Reial Madrid el va pescar. Juvenil B, tercer equip, filial i a fer la pretemporada amb la primera plantilla. L'ascensió no ha tingut aturador. Muñoz en té molt clars els motius: «Té unes grans virtuts esportives, si no no estaria en un club així Però a part d'això és un noi excel·lent en tots els aspectes; educat, afectuós, disciplinat i bon estudiant. Mai se sap què pot passar i fins on pot arribar un jugador, però qui reuneix totes aquestes qualitats, segur que té més possibilitats». Ara, el que ha estat tècnic d'un bon grapat dels equips de la base del Girona no dubta que Yáñez té molt a dir a Madrid: «El primer pas ja l'ha fet. És al pòdium, al tercer esglaó. Per nivell, estic absolutament convençut que a la llarga pot ser el porter del Madrid, encara que pot passar de tot. I si no, serà el porter del Girona. Crec que ha escollit el millor moment per debutar amb el primer equip, sobretot amb la marxa de Casillas. Ara només cal que l'entrenador pertinent, quan se'l necessiti, tingui nassos de posar-lo».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema