Onze medalles d'or en Campionats del Món. Aquest és el balanç que acumula, a dia d'avui, l'home més ràpid de la història i deixa molt enrere Carl Lewis, el Fill del Vent, que en va sumar vuit al llarg de la seva carrera professional. Ahir també va triomfar en el 4x100 a Pequín, en un Mundial on ha acaparat tot el protagonisme. Bolt va rematar el triplet daurat (abans havia conquerit els 100 i els 200 metres) com a últim rellevista de Jamaica, que va firmar una marca de 37.36. El tercer intercanvi del cilindre dels Estats Units entre Tyson Gay i Mike Rodgers es va produir fora de zona i l'equip americà,que era segon (37.77), va quedar eliminat.

El jamaicà, que no arribava en bona forma als Campionats del Món, va demostrar que en els moments clau és quan treu el millor de si mateix. Exceptuant una derrota el 2011, a Daegu, a la final dels 100 metres, en què una sortida precipitada el va condemnar a la desqualificació, no ha tingut rival a les grans cites i les seves participacions es compten en medalles d'or.

El que passa desapercebut en la figura del millor velocista de la història són els constants problemes físics que pateix. Amb la cama esquerra un centímetre i mig més llarga que la dreta i una escoliosi considerable, aconseguir aquestes marques sobre la pista ha de ser, com a mínim, dolorós, de la mateixa manera que els entrenaments constants als quals se sotmet, molt centrats a enfortir la part baixa de l'esquena, la lumbar, per intentar minimitzar les principals lesions que ha patit aquest esportista. De fet, gairebé sempre que ha estat de baixa ha estat per problemes d'esquena derivats d'aquesta assimetria corporal.

Abans d'iniciar-se els Jocs Olímpics de Londres, Bolt va generar una sèrie de dubtes, possiblement més seriosos que els que l'acompanyaven a aquest Campionat del Món. Després de ser superat en la cursa dels 100 com en la dels 200 metres per Yohan Blake en els campionats jamaicans, tothom augurava el final de la seva carrera al capdavant dels més ràpids, però va ser arribar a la gran cita i deixar tothom darrere seu.

A Pequín l'amenaça era el nord-americà Justin Gatlin, el líder mundial de l'any, un home que havia guanyat totes les curses en què havia participat. En els 100 metres sí que va ser capaç de presentar resistència a Bolt, però en els 200 es va veure que el jamaicà, que corria la prova en què s'adapta millor, està un parell de graons per sobre la resta. Finalment, l'última batalla era la dels 4x100 metres, Jamaica contra Estats Units, que els illencs es van tornar a emportar amb Bolt fent l'últim relleu i veient com els nord-americans quedaven desqualificats per haver fet el tercer relleu fora de zona.