El futbol és un esport simbòlic. Si al Madrid se li escapa un fitxatge, està perdut. David de Gea no ha pogut amb Goliat de Manchester. Aquesta humiliació és més dolorosa que tres derrotes consecutives a la Lliga. El fitxatge en fals es produeix després d'una temporada sense títols de rellevància, un altre símbol nefast. Fins i tot un rellotge espatllat marca l'hora correcta dues vegades al dia. No així el Rolex de Florentino, que endarrereix amb més intensitat que el seu equip. A la mitjanit de dilluns, el president blanc va esdevenir la Ventafocs. I conte explicat, aquest conte s'ha acabat.
El principesc Florentino vesteix des de la mitjanit els parracs del captaire. Pidola a les portes d'un porter que tots els seus diners no han pogut comprar. El Manchester United ha marcat un gol a De Gea. Curiós, perquè és el seu porter. Sumant els exiliats Víctor Valdés i Casillas, qui està assassinat els grans xefs espanyols. La nota autoexculpatòria del Madrid dibuixa una gran conspiració. Per desgràcia, no salva el prestigi del club burlat. Si cotitzés a la borsa, ahir s'haurien desplomat les seves accions. Les seves omissions, a jutjar per la passivitat de dilluns.
Mai s'havia concentrat tant d'esforç en no contractar un porter, aquest atleta superflu que efectua com a molt cinc intervencions per partit. El primer fitxatge cronometrat de la història ha tingut un final infeliç, excepte a Barcelona. El conte no podia acabar sense esmentar la madrastra. En el testimoni emès pel Madrid, s'assenyala amb sospitosa insistència el paper jugat pels agents de Keylor Navas. Les tàctiques dilatòries dels de Costa Rica han fructificat. Continuarà.
El vodevil perjudica el Madrid amb més intensitat que al futbol. No obstant això, destapa l'embolic dels esclaus de luxe, de vegades anomenats futbolistes. La Ventafocs Florentino mai hauria d'haver d'acceptar una negociació contrarellotge. Sense pròrroga.
