Amaya Valdemoro i Betty Cebrián van trencar el gel el 1998, convertint-se en les primeres jugadores espanyoles que disputaven la NBA femenina. Aquest estiu una gironina de 24 anys feta al Vedruna i, posteriorment, a l'Uni, també ha aconseguit fer-se un lloc entre les grans estrelles del bàsquet. Marta Xargay s'ha convertit en la tretzena espanyola que fa el salt a la màxima competició americana i després de dos mesos de competició, l'aventura només es pot qualificar d'èxit rotund. Les Phoenix Mercury, vigent campiones, són segones de la conferència oest, només superades per les Minnesota Lynx, i ja tenen assegurat el bitllet pels play-off que arrencaran a mitjan aquest mes de setembre.

Xargay va aterrar als EUA sense gairebé temps de pair el bronze a l'Europeu. El diumenge 5 de juliol va viure la seva estrena a la WNBA, en un escenari mític, l'Staples Center de Los Angeles. «Aquell dia sí que vaig passar nervis», confessa, tot i que assegura que amb l'ajuda de tècnics i companyes d'equip de seguida es va sentir integrada. Tot i tenir una àmplia experiència en competicions internacionals tant amb la selecció espanyola com amb el Perfumerias Avenida, el seu darrer equip abans d'anar als Estats Units, el bàsquet, a Amèrica, no té res a veure amb el que es pot viure i practicar a Europa: «a casa vam disputar un partit amb 9.000 persones a la grada. Aquí s'entrena poc, però estic convençuda que he millorat a nivell físic per l'exigència dels partits».

La jugadora gironina, que quan acabi el repte americà en començarà un altre a Praga, amb les vigents campiones de l'Eurolliga femenina, considera que a la WNBA «tot ha sigut positiu des que vaig arribar, l'única nota negativa és que em vaig lesionar quan estava jugant bé i pràcticament estava adaptada. La veritat és que els primers dies tot em sorprenia. Aquí tot és molt diferent, les pistes els vestidors, els aficionats...». Xargay va ser protagonista el cap de setmana passat d'una de les jugades del campionat, quan va servir una assistència a Grinner perquè aconseguís una espectacular esmaixada.

I com és la seva nova vida a Phoenix? «Doncs fa molta calor, és impossible estar al carrer, ningú va a peu als llocs», destaca. La base de Girona afegeix que «vivim totes en uns apartaments amb piscina molt a prop del pavelló. Un dia normal d'entrenament és, si tenim la sessió a les 10, arribar a les 8 del matí al pavelló per fer tractament i anar al gimnàs per millorar muscularment. Quan arribes et fan un estudi de quins músculs has de millorar per prevenir lesions, és tot molt metòdic. Després entrenem una hora i mitja i tenim la resta del dia lliure. Però aquí es juguen molts partits i, per tant, també hi ha molts viatges». Durant l'estada americana també ha tingut temps per descobrir el futbol americà i el bèisbol.

La lliga regular s'acaba el proper 13 de setembre però Phoenix ja té el lloc als play-off assegurat. L'objectiu no és cap altre que revalidar el títol. «Sabem que es difícil, però crec que l'equip encara està creixent». Després ja serà hora de pensar en el repte que representa deixar la Lliga Femenina per jugar a Praga, en un dels grans del bàsquet femení europeu que, precisament, serà rival de l'Spar Citylift Girona a l'Eurolliga. Xargay apunta que «podré seguir creixent com a jugadora, tindré l'oportunitat de jugar amb la Laia (Palau) i serà molt bo per seguir progressant. Al final encara tinc 24 anys i em queden moltes coses per millorar». A l'horitzó, per d'aquí un any vista, hi ha els Jocs. Marta Xargay encara té molt per dir abans de Río però no amaga que ser olímpica seria fer realitat «un altre somni».