Com van els primers dies a Girona? Miguel Ángel Ortega les està collant de valent...

Treballem molt, molt dur i moltes hores... Però tots sabem que l'equip l'any passat va guanyar la Lliga i volem repetir-ho, a més de jugar l'Eurolliga. Som moltes jugadores noves, i encara en falten dues per arribar, i hem de treballar molt per trobar-nos ràpidament una amb l'altra per entendre el que hem de fer. No és fàcil per a les jugadores, però tots sabem que sense treball no es pot fer res.

A Girona tothom està molt preocupat per combinar Lliga i Eurolliga. Vostè ja ho va fer de molt jove amb Ros Casares i després quan va ser a Polònia i Itàlia. Com ho veu?

A mi em fa molta il·lusió jugar l'Eurolliga. És la màxima competició femenina i m'alegro d'haver pogut tornar per aquest camí. És molt divertida de jugar, molt diferent a les lligues d'un país i serà una gran oportunitat per a tothom. Per a jugadores i per a aficionats.

Jugar l'Eurolliga va ser clau per acceptar l'oferta de Girona?

Jo li havia dit al meu representant que volia tornar a jugar Eurolliga. I es va obrir la porta de Girona que em permetia jugar l'Eurolliga i la Lliga espanyola, que també m'agrada molt. Era una bona opció per a mi.

Des de ben jove ha estat jugant fora de Sèrbia. Però, ara fa un parell de temporada va deixar el seu equip de França (Tolosa) per tornar a casa. Com va anar allò?

Jo, en aquells moments, necessitava ser a prop de la família i acabar alguns temes personals, però després ja tenia clar que volia tornar a treballar a fora.

En la temporada i mitja que va estar al Kragujevac feia 25 punts i 11rebots per partit. El bàsquet ja no és el que era a Sèrbia?

No hi ha gaires diners i es treballa poc a la Lliga. La majoria de jugadores són fora. Jo allà seguia treballant com havia fet sempre. M'és igual si la Lliga és més fluixa o si jugàvem contra l'últim: si podia fer 30 punts i ajudar que el meu equip guanyés ho feia.

El passat desembre decideix tornar a marxar i fitxa pel Campus Promete de Logronyo. Un equip que lluitava per no baixar i on feia una mica de tot: baixar la pilota, anotar, rebotar.

Tinc molt bon record del Campus Promete, de club i de la gent que vaig conèixer allà. És veritat que l'equip era diferent. Aquí som sis o set estrangeres, gent amb molta experiència i allà hi havia tres jugadores veteranes i per a la resta era la primera o segona experiència a Lliga Femenina 1. A Girona som un equip molt complet, des de la posició de base fins a la de pivot, i això és nota en la qualitat dels entrenaments. Espero que també es noti en els partits.

Aquí tindrà un paper més clar en la posició de «3», oi?

En el bàsquet actual això ha canviat. Una jugadora ha d'estar preparada per fer diferents funcins de joc. Jo treballo per jugar d'escorta, de base, d'aler i, fins i tot, de «quatre» en funció de les situacions i com vulgui l'entrenador.

Parlant de l'entrenador. Recordo com jugava el Cadí la temporada passada pressionant a tota la pista. Aquí faran igual?

Vaig jugar dues vegades contra el Cadí. L'estil de joc és decisió de l'entrenador. Nosaltres hem de fer tot el que ell digui i si això no funciona haurà de canviar. De moment, no estem fent res que no sigui normal. El bàsquet es juga així: amb molta activitat i sense parar mai, tant en defensa com en atac.

Aquesta activitat serà suficient per aconseguir els objectius. Són les actuals campiones de Lliga...

Espero que l'objectiu d'aquest any sigui el mateix: guanyar la Lliga. Salamanca, com sempre des que jugava a València i ara a Girona, serà el gran rival. A Espanya hem d'intentar guanyar la Lliga i a l'Eurolliga guanyar tots els partits que es puguin guanyar i passar a la segona fase. Hem de lluitar per tot el que sigui possible.

Veu possible passar a la segona fase de l'Eurolliga?

Penso que sí. No dic que puguem guanyar l'Eurolliga, perquè conec molts equips i sé que una cosa és el que tu vols i l'altra el que tu pots. Crec que podem intentar passar en el nostre grup, depèn de nosaltres perquè crec que hi ha alguns equips amb els quals podem estar igualats. Si arribéssim a la segona fase jo crec que per a Girona seria un èxit.

En el grup de l'Euroliga hi ha Ekaterinburg, Praga, Fenerbahce, Orenburg... No serà fàcil guanyar partits.

Ens ha tocat un grup amb molts bons equips, però penso que nosaltres també tenim un bon equip. Crec que depèn més del que fem nosaltres que no pas els rivals; elles ja saben que són bones i que tenen estrelles de la WNBA. A l'Eurolliga mai se sap quin equip pot guanyar un altre. Hi ha moltes sorpreses i equips que et penses que no guanyaran gaires partits arriben a la Final Four.

Equips amb Alba Torrens, amb Diana Taurasi, amb Candance Parker, amb Brittney Griner. Què li diuen tots aquests noms?

Tots aquests noms són molt positius per a nosaltres. Les veus jugar per televisió i dius "molt bé" i ara quan tenim l'oportunitat de jugar contra elles tens una motivació per treballar molt més per millorar i poder-hi competir.

Amb la seva experiència era complicat que li passés com a Rebeka Abramovic i no s'adaptés.

És que jo faig molts anys que jugo fora i m'adapto ràpid. Entenc l'espanyol, l'anglès i ja sé que quan arribes a un equip que jugarà l'Eurolliga has de preparar-te per al pitjor. Entrenaràs tot el dia, treballaràs molt... Totes patim i jo quan acabo els entrenaments també estic morta, però això és el que serveix després en els partits. Si ets jove i és el primer cop que surts de casa has de saber que no podrà fer el primer dia tot el que l'entrenador et demana. ?Has de set forta mentalment.

I la ciutat??Què li sembla Girona, ha tingut temps de passejar una mica pels carrers?

Poc perquè entrenem moltes hores. Vam anar una nit a sopar juntes. Encara no la conec, tothom em diu que és molt maca i una ciutat molta bona per viure-hi. El que vaig veure per la ciutat em va semblar molt bonic i també vam poder anar una dia a la platja, que ens va agradar més...

Per anar fent una mica de grup.

Bé. Com que la majoria vivim gairebé juntes s'està fent un bon grup. Som bones jugadores i també bones persones. Està clar que les deu jugadores no podem ser les millors amigues, però hem d'estar juntes tot un any i necessites gent per poder parlar de tot. Va arribar Ashley (Paris) i la vam adaptar ràpidament i ara també ho farem amb les dues americanes que vindran. Fer un bon grup és molt important.