Fontajau s'enamora de Chelsea Gray

La nova nord-americana de l'Spar Citylift, que va decidir la Supercopa dos dies després d'aterrar, es fica a la butxaca el vestidor per la seva implicació en defensa i atrapa el públic amb dues assistències de videoteca Gran estrella universitària amb Duke, una greu lesió al genoll va fer endarrerir el seu debut a la WNBA fins aquest estiu

25.09.2015 | 08:06
Fontajau s'enamora de Chelsea Gray

«Sí, sí que és bona. A més d'atacar també defensa, i per això és bona». Amb mitja vida jugant a Lliga Femenina 1, la veterana Noemí Jordana ha vist nord-americanes de tota mena i ara, després d'un partit i un parell d'entrenaments, ja té clar que Chelsea Gray és de les que marquen diferències de veritat. No només en l'àmbit de les estadístiques. Dimecres, contra el Perfumerías Avenida, a la Supercopa, Gray va culminar la remuntada de l'Spar Citylift Girona amb dos triples però, en canvi, més que pel seu encert ofensiu, la nord-americana, que tot just farà vint-i-tres anys d'aquí aun parell de setmanes, es va guanyar l'admiració del vestidor pel seu treball defensiu i va enamorar l'afició de Fontajau amb dues assistències per guardar a la videoteca.

Chelsea Gray ha arribat a Girona amb l'etiqueta de líder, per la seva condició de jugadora amb minuts a la WNBA aquest mateix estiu, però girant la vista enrere l'escorta, o base, no ha tingut una entrada gens senzilla en el professionalisme. El bàsquet universitari té molta importància als Estats Units i Gray hi va desenvolupar un paper protagonista en un dels colleges de més prestigi: Duke. Estrella universitària en la seva etapa amb les «Blue Devils» la carrera de l'americana de l'Uni sembla predestinada a saltar, ràpidament, a la WNBA. I no només per seure a la banqueta. El problema, però, va ser que el febrer del 2014, en la que era la seva última temporada a Duke, Chelsea Gray es va lesionar de gravetat al genoll. Operació, una llarga recuperació i un grapat de mesos apartada de les pistes li van impedir debutar a la lliga professional nord-americana aquell estiu.

Tot i la lesió, Connecticut Sun va confiar-hi i la va escollir en el número 11 del draft de la WNBA, un número realment destacat tractant-se d'una jugadora que estava de baixa, quedant-se així amb els seus drets encara que no hi pogués comptar en el primer estiu (la WNBA es juga als estius i es pot combinar amb les lligues europees, l'australiana o la xinesa). Amb la seguretat que a la millor lliga del món l'esperaven, Chelsea Gray va seguir treballant per recuperar-se i, just abans del passat Nadal, va fitxar per un equip d'Israel: Hapoel Rishon Le-Zion. Va ser la seva primera experiència en el bàsquet professional. Lluny de casa, en una població a tocar de Tel-Aviv, i en un equip i una lliga on les nord-americanes tenen molt pes en els partits pel baix nivell de les jugadores locals. Allà, ràpidament, Chelsea va demostrar que la lesió estava oblidada i va posar el seu talent sobre la taula per convertir-se en la màxima anotadora del campionat. Uns números, 20,6 punts i 6,4 rebots per partit, fins i tot superiors als que feia a Duke on, tot i anotar, també destacava per la seva capacitat per donar joc -com ja va demostrar dimecres a Fontajau amb un parell d'assistències de molta qualitat-, però que en una Lliga com la d'Israel no va poder exhibir tant.

?Un cop acabada la seva experiència al Hapoel Rishon Le-Zion, Chelsea Gray ha debutat aquest estiu a la WNBA amb unes Connecticut Sun que l'esperaven des de feia un any i on la jugadora de l'Uni ha acabat per complir amb el que tothom li pronosticava des dels seus anys a Duke: tenir un paper protagonista a la millor lliga del món. Connecticut no es va classificar per al play-off, però la nova jugadora de l'Spar Citylit Girona ha estat entre les millors debutants de la Lliga amb 7 punts, 2,5 rebots i 3 assistències amb 16 minuts per partit.

La no classificació de Connecticut per a les eliminatòries pel títol va permetre que, tot i no arribar a temps de jugar la Lliga Catalana, que Chelsea Gray arribés dilluns a Girona, fes un parell d'entrenaments a les ordres de Miguel Ángel Ortega i jugués dimecres contra el Perfumerías Avenida a la Supercopa. «Al principi estava una mica nerviosa, però, a poc a poc, em vaig anar trobant més còmoda jugant. Vaig estar encertada al final, però no ho hauria pogut fer sense l'ajuda de les meves companyes», recorda Chelsea Gray sobre la seva actuació contra Perfumerías Avenida i una remuntada que, a parer seu, va ser possible «perquè vam seguir lluitant i provant d'anotar com ens deia l'entrenador».

Un tècnic, Ortega, que no té problemes per reconèixer que entre un partit, Lliga Catalana, i l'altre, Supercopa, un dels grans canvis ha estat l'aparició de Gray, que «ens ha generat confiança, necessitàvem una jugadora així que ens fes millors a tots, a mi també». I és que, en paraules de Noemí Jordana, la victòria contra Perfumerías Avenida s'explica perquè «hem pogut fer dos entrenaments treballant el cinc per cinc, ordenant conceptes en atac i en defensa, i també ha canviat d'un partit a l'altre que ara tenim una tia que és molt bona».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema